Cuaderno de campo (playa y montaña)

Esfuerzo y Servicio Desinteresados: LAS ELECCIONES DEL 20-N Y EL DESARROLLO DEL FACTOR...

2011-11-19T20:25:00.000+01:00

Esfuerzo y Servicio Desinteresados: LAS ELECCIONES DEL 20-N Y EL DESARROLLO DEL FACTOR...: LAS ELECCIONES DEL 20-N Y EL DESARROLLO DEL FACTOR CONSCIENTE Las elecciones del 20 de noviembre de 2011 tienen lugar en una...

Diada d'Estellés 2011

2011-09-05T00:07:00.005+02:00

De quan en quan llegim al poeta, fugaçment, sovint, un encapaçalament d'algun text ens atrau la mirada, sobre tot si apareix un motiu vegetal, si, és la veritat, tot i que llegir-li entrat en passió d'enamorats no ens deixa indiferents, però, per exemple...
Al passat agost, un dilluns de fira a Xàtiva em compré a una parada de llibretaires un exemplar de l'autor anomenat Xàtiva editat el 1980 per l'Associació d'Amics de la Costera i amb unes boniques il·lustracions de Joan Ramos. No em quedaven diners i ma mare realment m'ho va regalar, tot siga dit! Com que l'exemplar està recent, parat a la tauleta del costat del llit, l'he pogut fulletjar. Aprofite aquet dia per a compartir ací algunes peces a més de altra trobada a l'Herbari breu de la Safor de Joan Pellicer (LA ROSELLA).
Què us agraden! :)

FUNERAL DE LA COVA NEGRA
5

Cova negra de llavis fins,
cova, cova.
Cova negra de llavis fins
on em bec a grans glops la vida
mirant el cel.

Cova secreta, breu reducte,
cova, cova.
Cova secreta, breu reducte,
jo fundaré la vida en tu,
de pèls mullats.

Cova negra, cova secreta,
cova, cova.
Damunt teu fundaré el meu temple
i fundaré la meua ràbia,
tambor, tambor.

Tambor del ventre fecundat,
cova, cova.
Tambor del ventre fecundat,
sortirà per la boca negra
tota la vida.

Obscur secret inescrutable,
cova, cova.
Tot és secret, caminem sempre
entre calendaris rupestres,
no sabem res.

MATÍ

Horts quiets, dolcíssims. Espremeré la
llimona damunt el peix inerme. Veuré
créixer per damunt les palmes el vent.
Parres llimeres magraners
fruits del jorn.
A la nit canten els rossinyols si fa lluna.
Amor, t'estimaré
tota nua damunt els meus genolls. Amor,
t'estimaré, et donaré besades petites, reiterades,
damunt l'herba profana, passarà un riu
i no sabrem on passa, no sabrem res de res, ens estimarem.
Amor he de besar-te
els turmells els genolls els pits
l'anca de música,
les cames llarguíssimes el sexe de nacre el
ventre el melic.
Tanta lluna amor
tanta lluna amor. Hem de morir de tanta lluna
entre les verdes cuixes.
Parres llimeres tarongers llorers rossinyols.
Arriba!

CANÇÓ

Àlbers, àlbers,
àlbers tota la vida,
tota la nit,
tota l'alba
àlbers que sonen,
àlbers,
multiplicada música dels àlbers,
àlbers pentinant els cabells de la nit,
remorosa dels horts,
àlbers desordenant la roba de la novençana,
i entre els àlbers les fonts,
les cuixes de les fonts,
oh cuixes de ruixim acumulat,
cuixes de vidre, cuixes!

A dalt vibra la molsa.

<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3

LA ROSELLA

Amb un pessic, un sol pessic de brisa,

sols amb dos dits, amb dos dits sols de l'aire,

naixes i fuges, criatura aèria,

te'n vas al regne de les papallones,

ets i no ets, predominant rosella

per sobre el blat, i te'n vas i no tornes,

deixant als dits un tacte cereal,

un vague enyor, una suau tristesa,

el breu regal d'efímera durada

sols una pols, un no-res i ja tot,

filla del déu de la millor farina!

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

Indígnate pero sé feliz….

2011-07-17T15:04:00.001+02:00

Indígnate, amigo, indígnate amiga, indignémonos amig@s, amigxs, pero éso sí, al sol con sombrero, y a pesar de las aglomeraciones playeras, qué suerte que tenemos, que tenemos vida, y tiempo para “perderlo” con “pavadas”, que podemos escribir, leer, tenemos internet para compartir, para gritar indignadamente, pero felizmente por estar vivos, aunque no nos gusten cosas de nosotrxs y del mundo, pero ahí estamos, seguimos caminando, por la arena y el asfalto, por la senda y el camino…tratando de ser felices, con todos los tapujos y zancadillas que involuntariamente, en el fondo, nos da el mundo…avanti!!!

Boscos a la Safor...

2011-03-30T18:58:00.005+02:00

Demà la 1ª conferència "Els boscos ibèrics" amb el Dr. Helios Sainz Olleros, enginyer de monts (forests) i professor de geobotànica de l'autònoma de Madrid :P

Visions històriques i ecològiques
dels boscos de la Safor

Cicle de conferències, ruta guiada i exposicions amb motiu de l’any internacional dels boscos
Gandia, març, abril, maig de 2011

Cicle que pretén fer un recorregut interdisciplinari pels paisatges i els boscos que han format part de l’escenari històric de la comarca de la Safor.

Lloc de celebració i horari: Casa de Cultura Marqués de González Quirós de Gandia. 20:00 h. Entrada lliure.

Activitats programades :

Març
· 31 de març, dijous. Xerrada “Els boscos ibèrics, singularitat i estat de conservació”. Dr. Helios Sainz. Enginyer de forests (monts) i expert en geobotànica, professor de la Universitat Autònoma de Madrid, part de l’equip redactor del Pla Forestal Espanyol. Organitza: CEIC

Abril
· 3 d’abril, diumenge. Excursió “Els boscos de la Safor”. Guies Xavier Ródenas, Josep Sendra i José Mª Peiró. Enginyers de forests (monts) (X.R, J.M.P) i biòleg (J.S). Excursió al barranc de Manesa. Organitza: UPG-CEIC.

· 5 d’abril, dimarts. Xerrada “Habitar i transitar els boscos de La Safor a la prehistòria” Olga Gómez Pérez. Investigadora. Departament de Prehistòria i Arqueologia. Universitat de València. Organitza: Museu Arqueològic de Gandia –MAGa.

· 7 d’abril dijous. Xerrada “Una visió històrica i ecològica dels boscos del pirineu”. Dr. Joan Manuel Soriano. Geògraf, coordinador del Grup de Recerca d’Alta Muntanya de la Universitat Autònoma de Barcelona. Organitza: CEIC Alfons el Vell.

· 12 abril, dimarts. Xerrada “Domesticar la natura: els boscos i la marjal de la Safor a l’edat mitjana” Frederic Aparisi Romero. Universitat CEU Cardenal Herrera – Grup Harca.

· 22 d’abril, divendres. Inauguració exposició “25 anys d’estudis i publicacions mediambientals a la Safor” CEIC Alfons el Vell al Museu Arqueològic de Gandia- MAGa (fins al 23 de maig). Entrada gratuïta.

Maig
· Tallers didàctics i exposició al MAGa: “Fa molts anys hi havia…” Dissabtes i diumenges pel matí.

· Taller didàctic al MAGa per tal de commemorar 2011 any internacional dels boscos. Proposem un recorregut pels hàbitats que han format part de la prehistòria de la Safor i coneixerem l’aprofitament dels recursos que formaven eixos paratges. Descriure una evolució paisatgística on l’home va jugar un paper molt destacat i transformador. Reconstruirem els paisatges i els hàbitats dels jaciments més importants de la Safor.

· 6 de maig: Inauguració exposició “La custòdia del territori i els boscos”. AVINENÇA (fins al 6 de juny al MAGa). Entrada gratuïta.

Organitzen: CEIC Alfons el Vell · MAGa – Museu Arqueològic de Gandia · UPG – Universitat Popular de Gandia.

Sobre arbres

2011-03-24T11:36:00.004+01:00

jove roure (martinenc?) fillolet sembrat fa anys de "bellota" al partidor de la senda del barranc de les Galeries de Ròtova (vall de Vernissa, la Safor)...el futur serà verd o no serà; sempre ho va èsser, naturalment. Sense fotosíntesi, com dimonis hi podriem estar ací nosaltres?

Apunts al voltant dels arbres, al voltant d'arbres.
Quines criatures més formidables i curioses.
Quines llegendes, quins mites, en qualsevol cultura humana hi són presents.
Quant s'ha escrit d'ells, i quant s'ha d'escriure encara, però no sabem si arribarà un dia que siguem de debógermans d'ells (i de nosaltres mateixa, clar). Supose que si, conform es va posant la cosa, ens va la vida...
He recuperat un "vell" arxiu d'unes poesies que vaig trobar en navegacions primerenques pel procelós mar de la xarxa.
Esta de Leonardo Boff és molt entranyable. Espere que per a tu també resulte així.
Un abraç arbori!

http://www.nidodepoesia.com/arboles.htm

Per la plutja....(Crònica d'una excursió que no va poder ser)

2011-03-23T22:55:00.016+01:00

La plutja ha tornat;
des d'ahir divendres no ha parat de ploure bé,
mullant la terra a poc a poc.
I l'excursió d'este matí de dissabte, la segona de les visites als arbres i arbredes de Gandia no s'ha pogut fer.

Sense paraigua,
esperant un temps prudencial,
com a guia de la ruta de la universitat popular.
A la passarel·la, amb Ausiàs March,
per si alguna gent valenta s'anima a participar.

Hem passetjat per sobre el riu intervingut
i xapotetjat entre el compactat i hanegat gravó
del poc adeqüat entorn per als protegits pins canaris del "recinte ferial" i "l'aparcader";
en canvi d'un bon cèrcol en consonància amb les amagades
però extenses i velles arrels
tan sòls un quadre al voltant de les seues soques amb la placa identificativa, al menys!

tot cal dir-ho, si!
al menys una capeta de gravó sota la compactada terra de baix
i no pas d'impermeables asfalts (per quant de temps?),
aire per a les arrels! Aire!

Fent companyia als arbres
rentant-se la pols,
obrint els ulls,
borrons incipients
beneïts per la plutja.

S'acaba l'espera
però avans de canviar els plans del matí,
hem fet una mena de pelegrinatge
a la part de miramar de la ciutat,
cap a on la redona de les afores on es troba l'alqueria Laborde.

Mal fanguer que s'apega a la sola de les botes,
mala compactació de l'entorn prou menguat (i ocupat) del gran i tocat llidoner (Celtis australis),
amb fongs al costat del seu peu.
Les branques atirantades amb tensors d'acer, denoten una intervenció d'auxili
a un arbre mutil·lat però encara viu ...

Estem xopats però encara ens apropem a l'inmensa magnòlia (Magnolia grandiflora) de tres cimals,
que es troba per fora del recinte actual de l'alqueria, avuí dissabte tancada, (seu de la televisió pública gandiana).

Sembla pel seu aspecte de conjunt que la magnòlia, esperançadorament es recupera lentament des de l'encertada aplicació de l'ordenança municipal de protecció de l'arbrat. Aviat farà grans i blanques flors.
No us la pergau! ;)

José Mª Peiró

Boscos a la Safor

2011-03-22T09:17:00.004+01:00

Aquesta setmana s'inicia la primavera, i també un cicle de conferències a la ciutat de Gandia al voltant dels boscos i dels paisatges vegetals al llarg de la història, aprofitant que enguany es celebra l'any internacional dels boscos.

La cosa m'ha agafat un poc per sorpresa (sorpresa de les bones, clar) tot i que Xavi Ródenas em va informar fugaçment i resumidament en acomiadar-nos a la font dels Madallars a l'últim homenatge fet a Joan Pellicer. Amb un somriure em quedé pensant en l'interés de realitzar aquests events. Personalment, és tot un honor participar com a guia junt amb els altres dos companys de "Els boscos de la Safor" , Xavi i Josep Sendra, d'una ruta pel barranc de Manesa o de la Manesa (al llibre Els barrancs de la Safor del company Rafael Delgado et al.).
Es tracta d'una altra meravella de les nostres muntanyes que vaig tindre la sort de redescobrir, quan junt als companys de la brigada de conservació de microreserves de flora i d'hàbitats prioritaris de la conselleria de Medi Ambient -Claudi Sendra, Paco Ribes i Salveta Ferrando- ja fa quasi deu anys, vam senyalitzar una microreserva a l'entorn de les sureres, recuperant la senda que enllaçava la nevera de dalt amb la gran del poble de Barx situada avall (cal fer memòria també de què l'últim tram de senda de baix va obrir-se amb l'ajuda de la gent del Centre Excursionista de Tavernes). Després vindria la divulgació i l'èxit als catàlegs i llibres de rutes de la contornada, així com l'auge del senderisme dels últims anys.
Una sort tenir racons com aquest, de gran singularitat al conjunt diànic i recuperats per al coneixement i perquè no, també l'excursionisme regulat i respectuós, esperem...

I anit al fèisbuc m'assabente d'aquest cicle de xerrades.
La programació promet, totes les xerrades semblen prou interessant, a diferents nivells i serà tot un luxe escoltar forestals pioners de la renovació de la professió (i de l'apropament a d'altres disciplines i professions) com ara el doctor enginyer de monts Helios Sainz Ollero, de dilatada trajectòria geobotànica, per exemple, així com d'altres professionals d'ací i d'allà, d'altres variades disciplines, alguns d'ells i d'elles joves i també experts en les seves matèries.
L'organització haurà estat possible "buscant sinèrgies i fent xarxa" que diria Xavi, tot i que ens sap greu i ens extranya no trobar al cartell anunciador altres institucions adients i referents, ubicades a la comarca que al no estar-ne representades qüestionen la veracitat de l'entrecomillat; a bon entenedor sobren paraules ;-).

http://www.alfonselvell.com/index.php?news=95

Cloent els ulls

2010-09-04T12:44:00.001+02:00

Es tal el frenesí de no parar, sempre fent el que siga, per tal de no parar...i encara que parem el cos, ahí tenim la ment, sense parar, sense parar de cavil·lar, fins i tot preparant un escrit breu al voltant del "poeta de l'Horta", en el seu aniversari. Tot un referent que ens ajudarà a serenar l'esperit.
De poesia també vivim i per moltes sendes i rierols de la paraula, de forma subtil ens sentim partícips també de l'humil homenatge al poeta.
Ara tan sòls un petit recull, tancant els ulls, cloent els ulls, rememorant, imaginant, visualitzant...

Si cloc els ulls i rememore els anys
veig avançar una aigua de lentes fulles,
fulles de fang o costra de les séquies,
voltades de figueres i canyars,
moreres grans i febrils lledoners.

Llibre d'aigua, 8

Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 4 setembre 1924- València, 27 març 1993)

Coses que passen

2010-07-12T10:42:00.000+02:00

Coses que passen

Per ací no escribim res. Estem d'estiueig, com la natura.
D'anècdotes i vivències unes poques però sense gana de comptar batalletes.
Contrast i corroboració d'aconteciments marcats per una fidel fenologia, tot i que enguany, aixo de què "hasta el cuarenta de mayo no te quites el sayo" va estar molt cert.
Llàstima no fer les tèmpores d'estiu, encara que tot sembla apuntar un estiu mogut, res de monòton, perquè a banda de la tònica general, també hi han anomalies.

Mogudet també el debat "sobiranista" d'estes dies, coincidim , (quines coses!) amb el triomf de la selecció espanyola de futbol al campionat mondial. Però per ahí no seguiré que no va amb mi l'acudit fàcil; el que més desitje és que poc a poc els humans que habitem esta península i voltants, com a la resta d'este bonic planeta anem guanyant cotes creixents de trellat, saviesa i llibertat...

Tot això no tenia molt que veure amb un enllaç que volia penjar, però després de tant de temps parat calia sentir-se amb vida per ací. Hi han temes, com el de l'accident del metro de València que sembla que no tenim com a societat la maduresa suficient com per a poder expressar amb plena llibertat :(
http://reflexionesybalidos.blogspot.com/2010/07/zero-responsables_07.html

22 d'abril, dia de la Terra

2010-04-22T19:31:00.000+02:00

En el dia de la Terra, 22 d'abril, Il Càntico delle Creature.

Avui es celebra el Dia de la Terra (http://ca.wikipedia.org/wiki/Dia_de_la_Terra), com es recorden a Google, amb una frondosa il·lustració al obrir el cercador http://www.google.es/webhp?.

Per interaccions a la xarxa hem trobat un bonic vídeo casolà amb música de SecretGarden i imatges d'eixes boniquetes i tendres.
Però al llarg de les hores em rondava eixa música ...
El cas és que m'he acordat d'una música molt semblant, interpretada pel gran ÀngeloBranduardi : Il Càntico delle Creature, amb lletra de l'homònim, de sant FrancescAssís, en què el visionari apòstol de la Natura, lloava, entre d'altres a la "nostra Mare Terra":

"Lloat sigues, Senyor meu, per la nostra germana la
mare terra, que ens sustenta i governa,
i hi produeix diferents fruits amb flors de colors i herbes."

Lloada sigues Terra, amb salut, pau i bé ;)

Minyona, ve l'abril

2010-04-05T20:45:00.000+02:00

Bonica poesia d'un rossellonés, que he trobat al lloc d'Amics arbres, arbres amics http://amicsarbres.blogspot.com/2007/03/alegreu-vos-la-primavera-es-aqui.html

Minyona, ve l'abril

Minyona, ve l'abril. A cada pas que hom fa
hom encerta un arbret blanc-florit que enamora.
L’aigua juga amb el sol i mig riu i mig plora.
I la guilla amb el llop ja se volen casar.
No hi ha flor com la flor del cirerer salvatge.
Sa rama estesa i nuvial sol blanquejar.
Damunt de la canal i lluny de tot mirar
preserva sense nosa el temps del donzellatge.
No hi ha flor com la flor del codonyer tot verd.
Quan escampa entre els brancs el calze mig obert,
rica d’un fruit pesant, és la més vergonyosa.
Minyona, i què direm del presseguer mollar,
tan rosa en el conreu on el bou ve a llaurar ?
No hi ha flor com la flor d’una boca amorosa.

Josep Sebastià Pons
(Illa del Riberal, Rosselló, 1886-1962)

El cor de la realitat

2010-02-06T22:51:00.000+01:00

Trobem a la web un video d'Amparo Sánchez, d'Amparanoia, cantant "Corazón de la realidad" amb músics americans que fins i tot canten, pel què m'imagine, en alguna llengua local.
Es tracta d'una promo per tal de sortejar un concert de la cantant a casa de la parella (sic) que siga seleccionada per l'enviament d'una foto (via rtve.es) i/o missatge d'un màxim de 140 caracters (via twitter), relatiu a una declaració d'amor. Premi singular per tant. A banda d'això,
la cançó em resulta molt entranyable en conjunt, per la lletra, per la interpretació d'Amparo, pels "mariachis", pel simbolisme de la ceiba , baix de la seva ombra, res de roí em pot passar.

Perquè este espai no cal abandonar-ho, ademés, fem esta breu ressenya, alçant-nos, al menys momentàniament, del letarg de la marmota, o si més no, de l'amagada rata cellarda, tot un referent de la diversitat de les nostres forestes.

Baileu, baileu, baix de la ceiba amb el cor de la realitat, trencat o sencer, llibre o encarenat, però sempre palpitant, tic, tac, tic, tac, tic, tant,...i tant!

Amparo Sánchez presenta ’Corazón de la realidad’, primer videoclip de ’Tucson-Habana’

"Paisatge humà de la Safor" (II)

2009-11-30T14:01:00.000+01:00

"Paisatge humà de la Safor"

2009-11-30T12:52:00.001+01:00

Un any més, la gent que forma el Col·lectiu Obertament ens regala, contagiant el nostre cor d'il·lusions i sana bojeria per la vida, amb un acurarat recull de manifestacions d'una mena de mapa emocional i transpersonal d'esta terreta a la què habiten, comarcalment anomenada la Safor. Per çò , el treball editat com una mena de dietari o "Agenda-Guia" per a l'any que s'aveïna es subtitul·la "Paisatge humà de la Safor"
Recordem amb goig el matí compartit pel nostre col·lectiu i projecte d'ecomuseu amb elles i ells per terres del Vernissa.
Des de l' humild foro que representa esta bitàcola, també volem fer-ne ressò de la presentació de l'Agenda-Guia 2010, en la què, de segur, us trobareu identificats i reflectits.
De segur que compartirem més coses en este proper 2010 els dos Col·lectius.

Quartes jornades de tardor

2009-10-16T07:55:00.000+02:00

La propera setmana s'enceten, una tardor més, les jornades del moviment ecologista saforenc. Sí, diem ecologista, però amb ànim de sumar, d'incloure't a tu també, de fer colla i aportar el teu granet per tal de millorar les coses, encara que siga un poc, les teues coses comunes a les meues i les comunes a tothom, la millora de l'hàbitat, de l'entorn (humà i natural).
Fa uns anys l'ecologisme, un moviment social pioner, era considerat per molta gent com una quadrilla de desgarbellats; ara impregna subtilment l'imaginari col·lectiu, ens atrevem a dir. Ara ja no és una cosa de quatre botjos i alguna botja; molts dels seus plantejaments radicals hi són assumits, en diferents graus, pel conjunt de la societat. Alhora, no volen fonamentalismes, encara que pinten de verd o inclús amb tots els colors de l'arc de sant Martí ;-) L'ecologisme aporta llum però sempre quedarà foscor en mig de pensaments que no aspiren a estar radicalment lliures, vinguen d'on vinguen.

Des del "Pensar globalment, actuar localment", des de la Safor, amb estima per la terra, amb carinyet i amor, afegiu-se. Si podeu, apropar-vos i participeu, que de segur que no perdreu el temps... Que trobeu bones sorpreses! ;-)

2009-10-13T18:06:00.000+02:00

Hasta siempre Negra

En castellano te escribo y escribo un pequeño texto. En castellano, idioma que compartimos, tú tan dulcemente lo cantabas, cantora austral.

Te has ido el día de san Francisco de Asís, como me enteré, creo, por Carlos Galilea en Cuando los elefantes sueñan con la música (en Radio 3, por supuesto). Nos puso tu último trabajo Cantora, doble de duetos con Joan Manuel Serrat, Jorge Drexler, Charly García, Caetano Veloso, Joaquín Sabina, Julieta Benegas, Shakira y tant@s otr@s... ¡Una delicia! Y editado este año, todavía en vida, tú; sin hacer proselitismo de tu muerte. Otra delicia fue, escuchar después de más de 17 años Volver a los 17, de otra grande que se fue hace también, pero hace muchos, muchos más de diecisiete años, Violeta Parra [ http://www.youtube.com/watch?v=BcID17wcZHU ]

La música de esta corajuda, Mercedes Sosa, sus versiones inolvidables siempre acompañan. ¡Hasta siempre Negra!

http://www.youtube.com/watch?v=2g_RdwI_J-I

Francesco d'Assisi i el 4 d'octubre

2009-10-04T22:32:00.000+02:00

http://www.youtube.com/watch?v=nHDST1kjknw

Avui la lluna ha entrat al signe d'Àries. Es tracta d'una lluna de gran visibilitat, i d'una influència més marcada als processos en que hi haja aigua, d'una forma o d'altra, al estar la lluna de l'actual equinocci, el de tardor. Les majors marees es registren, per exemple amb les llunes equinoccials, de primavera i de tardor. D'alguna forma, l'influència lunar es troba patent en la presència d'un bolet de soca crescut sobre la corfa d'un om, que he vist esta vesprada. S'havia desenvolupat notablement amb les últimes plutges i el canvi d'estació. Tot i que portem ja varis dies de sol, per baix regalimava gotes d'humitat i en apropar-te, la dolça olor a tardor era notable.

Per altra banda, coincidint amb el moment astronòmic, este diumenge es celebra la festivitat de Francesco, il poverello d'Assisi, patró o model d'ecologistes, forestals i en general gent amiga de la natura i la senzillesa. En certa consonància es celebra el Dia Internacional dels animals, germans de sant Francesc.

"Els fills de sant Francesc del segle XXI, ocupes, pacifistes, els alternatius.
Avans foren els hippys amb la música i les flors, renovant l'anarquisme per un món millor"

Del Cant alternatiu dels Al Tall.

21 de setembre, Dia internacional en contra de les plantacions industrials d'arbres

2009-09-17T17:25:00.000+02:00

La economia actual que s'escampa depredant i empobrint comunitats locals és el que té: requereix quantitats creixents de matèries primes per tal de poder sostenir-se. No ens enganyem amb la cacaretjada sostenibilitat amb què ens tracten de fer comulgar com a nova religió.
La persistència del bosc, com la de qualsevol ecosistema poc té a vore amb les economies modernes globalitzdores.
Potser semble un problema allunyat, que no ens afecta, el de la pèrdua de boscos per sustitució amb plantacions industrials de palma d'oli, o eucaliptus per exemple, però el problema és de tots, de tota la terra. A més, la orientació i gestió de molts boscos de l'à mbit occidental, al dirigir-se per exemple a l'obtenció de pasta de paper, acaba, sovint, oblidant aspectes ecològics no estrictament crematístics, encara que s'aforisquen espècies arbòries locals. No dient ja quan el bosc (autòcton, encara que semble de tontos el dir-ho) es sustituit per plantacions d'espècies exòtiques.

El problema, generalitzat arreu, in crescendo en zones de selves tropicals, requereix solucions locals però amb canvis que afecten a la conciència global. Per això existeix tot un moviment mundial de protecció dels boscos (tropicals, i altres). A les desmemoriades terres hispàniques, d'experiència en pèrdua de boscos (en paral·lel a poder local comunitari) en tenim molta. Val la pena trobar solucions que afecten en definitiva al futur humà amb dignitat, salut, llibertat.
Al voltant d'aquesta celebració, ací a l'hemisferi nord entrem a la tardor, la primavera de l'hivern, una primavera que encara en molts llocs conserva colors d'algunes flors, però sobre tot colors canviants de les fulles d'arbres caducifolis com ara roures, aurons, fleixers, moixeres, espinals, xops i salzes,...
Què això no siga un record o un mite de llegenda depend, en gran part, del nostre comportament ètic amb la Vida.

http://www.wrm.org.uy/Videos_Esp/defender_la_vida.html

Els últims són els primers

2009-08-31T21:00:00.000+02:00

Els últims són els primers

Dissabte passat a les set de la vesprada, a Benifairó hi havia el Comcert, un esdeveniment molt esperat de músiques en valencià durant dotze hores. Arribem justets per nugar la bici que s'havia punxat de camí. Cares conegudes, salutacions. Cal apropar-se que ja sonen Verdcel en format prou acústic. -Entreu, passeu, passeu!
Em pensava que serien els últims en actuar però resulta que lis toca obrir. -Ànim valents! Això no és res per a ells i ens animen al comboi, al "Woostock del País Valencià" sí, sí, ou ieahh! a lo valencià hehehe. Des del camp de fumbol, tenim unes vistes a to: el verd que acarona el cel, com a un conegut llibre dels territoris de la Valldigna, amb un aire sense calitja, diàfan. Bona harmonia en un principi prometedor .
Després, la jove Clara Andrés, de dolça veu que em recorda un poc per moments a les de dues cantants més madures i interessants, Lídia Pujol i Marina Rosell.
I sense solució de continuïtat un grapat de músics del millotret què en tenim, que la veritat és que no és poc : Miquel Gil, Eva Dénia, Pep Gimeno "Botifarra" tan autèntic, signant-me un disc, mentre escolta com a públic als anteriors a ell i la seua rondalla, Remigi Palmero, Óscar Briz,...Urbàlia Rurana.
Després, un sopar atípic perquè volia matinar a l'endemà, però bé, m'anime a quedar-me a un sopar que fan els del Bloc, sembla, què a més de què no em tenen que menjar , n'hi han persones conegudes i molta diversitat als meus voltants, amb bona companyia de Callosa, i els "tres Notaris", de terres castellonenques. De postre café i a seguir amb la música, ara de tendències més joves i electròniques però també amb una certa arrel, variable segons grups. La gent de Bakanal es solapa amb Rapsodes, amb varis membres comuns. Encara no havia estat en ninguna actuació de Rapsodes i la veritat és que em van causar bona impressió amb una concatenació de ritmes i rimes en valencià molt sui generis, desbordant frescura i molta energia.La nit avançava i era el torn d'Orxata Sound System.
Calia tornar amb la bici, passejant per camins, amb l'idea de matinar i pujar a la muntanya en unes poques hores però tot no pot ser.

Us deixe amb un vidiet d'acaronaments musicals dels Verdcel:

A mans besades - VerdCel from Octavi Masiá on Vimeo.

http://vimeo.com/4154545

2009-08-23T12:28:00.000+02:00

Efemèrides.- WOODSTOCK 40 anys després.

Tots els dies n'hi ha alguna celebració. Avui és diumenge, el quart d'este llarg i càlid agost, i al santoral eclesiàstic es celebra Santa Rosa de Lima.

Encara que el bombardeig mediàtic sembla mínim ( a diferència de l'arribada a la Lluna), potser us haveu recordat de Woodstock, o haveu tingut oportunitat de veure el famós documental què partit en capítols han passat pel Canal 33 de la televisió catalana, o algú dels Ambigús que fa Diego Manrique a Ràdio 3 de RNE. Woodstock, el multitudinari festival de la cultura o conracultura musical que bollia al final dels anys 60 del segle XX. Tot un referent pel què passaren moltes i molts artistes i grups durant tres dies, plens de bon rotllo, música, marihuana, ...molt de rebuig a l'autoritarisme i les guerres (Vietnam,..). El Flower power, el símbol de la pau, l'arc de Sant Martí, emblema no exclusiu de l'orgull gai, sino més bé senyera de la disidència i estima per la Natura. En fi, amb un somriure intentarem enllaçar una horeta de comentaris i música del programa El ambigú, de Diego Manrique en ràdio tres :)

El Ambigú: Woodstock (13 Agosto 2009)

Una campanya interessant

2009-07-31T14:41:00.000+02:00

Ens va arribar un correu del company Xavi Ródenas on mostra una campanya de conscienciació sobre el tema alimentari, sobre el desficaci al que se va arribant per tal d'aconseguir els màxims beneficis econòmics. No coneixia la font o autoria però sembla que naix de la "masa crítica" que brosta últimament en alguns llocs de nordamèrica. No li he dedicat el temps que caldria però sembla, què entre els lligams que hi apareixen, pràcticament desconeguts per a mi (la qual cosa no té perquè resultar un prejudici) també n'hi han alguns que em semblen seriosos, com ara VÍA CAMPESINA, un moviment internacional de defensa de les agicultures locals. A banda,entre la verdor, també hi es troba l'ombreta d'AMNISTIA INTERNACIONAL, amb llarga trajectòria apremiant.
En tot cas, aprofita per a reseguir o continuar escrivint per "ací", que ja feia temps què no ho feiem. Tot i què em pareix que la lectura del "blog" és mínima, aprofitem de totes formes per tal de fer ressò del tema, que ens sembla interessant.

Trobeu "The Meatrix", unes animacions per tal de crear consciència:

http://www.themeatrix.com/intl/spain/dub/

Utopías

2009-05-27T13:09:00.000+02:00

Hasta siempre

2009-05-26T23:57:00.000+02:00

Entre siempre y jamás

Entre siempre y jamás
el rumbo el mundo oscilan
y ya que amor y odio
nos vuelven categóricos
pongamos etiquetas
de rutina y tanteo

-jamás volveré a verte
-unidos para siempre
-no morirán jamás
-siempre y cuando me admitan
-jamás de los jamases
-(y hasta la fe dialéctica
de) por siempre jamás
-etcétera etcétera

de acuerdo
pero en tanto
que un siempre abre un futuro
y un jamás se hace un abismo
mi siempre puede ser
jamás de otros tantos

siempre es una meseta
con borde con final
jamás es una oscura
caverna de imposibles
y sin embargo a veces
nos ayuda un indicio

que cada siempre lleva
su hueso de jamás
que los jamases tienen
arrebatos de siempres

así
incansablemente
insobornablemente
entre siempre y jamás
fluye la vida insomne
pasan los grandes ojos
abiertos de la vida

Mario Benedetti

2009-05-07T12:10:00.000+02:00

Nueva vuelta de tuerca

La aparición del virus de la gripe nueva o porcina no deja de ser una especie de vuelta de tuerca más en una espiral generalizada de producción de alimentos a nivel industrial y global. Antes fueron las "vacas locas", después la gripe aviar. Mientras, in crescendo, la modificación genética de organismos y el desarrollo de cadenas alimentarias con transgénicos adquiere una generalización preocupante para nuestra salud y la del resto de Gaia.

Paralelamente, las voces críticas que propugnan la erradicación de la pobreza, el derecho a la alimentación, y a la alimentación digna, la soberanía alimentaria, con alimentos de calidad, auténticos y locales, son cada vez mayores.
La organización Avaaz necesita nuestro apoyo (con una simple "firma) para promover una regulación internacional de las fabricas de carne de cerdo. Con doscientas mil firmas presentarán una piara de doscientos cerdos de cartulina frente a la entrada de la sede en Ginebra de la Organización Mundial dela Salud.
Con las cosas de comer no se juega. ¡Apoyémosles!

Nueva vuelta de tuerca

2009-05-07T10:44:00.001+02:00

Nueva vuelta de tuerca.-

La aparición del virus de la gripe porcina, o gripe nueva, o desconocida, o incluso, algún humorista ha denominado virus cerdo o algo así, no deja de ser una vuelta de tuerca en la vorágine de la industria agroalimentaria. Antes fueron las "vacas locas", después la gripe aviar... Mientras, el cultivo de organismos modificados genéticamente, y el desarrollo de cadenas alimentarias implicadas va in crescendo en el mundo actual.
Paralelamente, las voces que se alzan por una soberanía alimentaria, por el derecho a la alimentación digna y por la erradicación de la pobreza, se hacen oír cada vez más.
La organización internacional AVAAZ, de la que ya hemos abierto en alguna ocasión un enlace para otras acciones solidarias reclama una mayor regulación de la producción de las "fábricas de carne de cerdo", en este caso. Por cada mil firmas que obtengan de nosotros,mostrarán un cerdito de cartulina de una piara hozando libremente en un verde campo, junto a la sede central de la Organización Mundial de la Salud, en Ginebra. ¡A por las 200.000 firmas necesarias!

¡Con las cosas de comer no se juega!

English	العربية	Deutsch	русский	Français	Português
עברית	한국어	简体中文	繁體中文	日本語	Nederlands	Italiano

Gripe Porcina: Investiguen y Regulen!

Los científicos están comenzando a estudiar los indicios recientes que vinculan el virus híbrido triple de la "gripe porcina" con las granjas de producción intensiva que se caracterizan por su falta de limpieza, trato cruel hacia los animales y peligrosidad.

Pidamos a la Organización Mundial de la Salud y a la Organización de Naciones Unidas para la Agricultura y la Alimentación que investiguen y regulen estas factorías y protejan nuestra salud. Las grandes corporaciones de agro-negocios intentarán obstruir y echar por tierra cualquier intento de reforma, por lo que necesitamos una verdadera protesta masiva que las autoridades de la salud no puedan ignorar.

Firma la petición para que se investiguen las causas de la gripe porcina y se regulen las factorías de carne de cerdo, diles a tus amigos y familiares que firmen ellos también y nosotros entregaremos el petitorio a las agencias de Naciones Unidas. Si alcanzamos más de 200.000 firmas, lo entregaremos en la sede central de la OMS en Ginebra con una piara de cerdos de cartulina. Por cada 1.000 firmas que logremos, sumaremos un nuevo cerdo a la piara.

Dra. Margaret Chan, Directora General de la OMS y Dr. Jacques Diouf, Director General de la FAO:
Los abajo firmantes les instamos a realizar una exhaustiva investigación y a desarrollar una nueva normativa para las factorías de carne que esté de acuerdo con los más altos estándares de seguridad para la salud pública. La producción de alimentos debe ser regulada para garantizar la seguridad sanitaria a nivel global.

Firma la Petición

¿Ya eres miembro de Avaaz? Sólo escribe tu dirección de e-mail y presiona "Enviar".


¿Tu primera vez en el sitio? Completa el siguiente formulario.

Nombre:
Correo Electrónico:
Celular/Móvil:
País:
Código Postal:
Avaaz.org protegerá tu privacidad. y te mantendrá informado sobre ésta y otras campañas.

La entrega de nuestra petición podría verse así

111,682

111,682 han firmado la petición. Ayúdanos a llegar a 200,000

Cuéntales a tus amigos

Este es un breve mensaje que puedes enviar para informar a más gente sobre esta campaña. Invita sólo a aquellas personas que conozcas personalmente ¡El Spam no nos ayuda! Invita a tu familia, amigos y compañeros de trabajo a que se involucren en nuestra causa.

Haz clic aquí Para abrir un nuevo correo electrónico e invitar a tus amigos, a tu familia y compañeros de trabajo a que se involucren.
O copia el mensaje que está abajo y pégalo en un correo electrónico para enviarlo a tus amigos y familia.

Escribe tu nombre aquí
Escribe aquí tu correo electrónico.
Asunto
Idioma

Hola, ¿sabías que existe crecientes indicios que relacionan a las granjas de producción intensiva de carne con la gripe porcina? Hace años ya, algunas organizaciones internacionales han venido advirtiendo que las horrorosas condiciones sanitarias y las sucias operaciones que allí se realizan son terreno fértil para la aparición de enfermedades. Acabo de firmar una petición para exigir a la Organización Mundial de la Salud y a la Organización Mundial para la Agricultura y la Alimentación que investiguen y regulen las condiciones de producción a gran escala, y eleven los estándares sanitarios para garantizar la salud pública mundial. Firma abajo y cuéntales a tus amigos. Si alcanzamos más de 200.000 firmas, lo entregaremos en la sede central de la OMS en Ginebra con una piara de cerdos de cartulina. Por cada 1.000 firmas que logremos, sumaremos un nuevo cerdo a la piara. http://www.avaaz.org/es/swine_flu_pandemic/98.php?CLICK_TF_TRACK Gracias por tu ayuda! ------- Este es el email completo: Estimad@s amig@s: Nadie sabe aún si la gripe porcina se convertirá en una pandemia mundial, pero hay cada vez más indicios acerca de su origen: una granja de cría intensiva de cerdos, propiedad de una corporación multinacional en el Estado de Veracruz, México.(1) Las condiciones en este tipo de granjas de cría intensiva son repugnantes y peligrosas, a pesar de lo cual se están expandiendo rápidamente. Miles de cerdos se mantienen hacinados en sucios depósitos y rociados con un cóctel de drogas, lo que supone un riesgo sanitario no sólo para nuestros alimentos. Dicha situación, así como las lagunas en las que son volcados los excrementos de los animales, crean las condiciones perfectas para engendrar nuevos virus como el de la gripe porcina. La Organización Mundial de la Salud (OMS) y la Organización de Naciones Unidas para la Agricultura y la Alimentación (FAO, por sus siglas en inglés) deben investigar y desarrollar nuevas normas para este tipo de factorías a fin de proteger la salud pública mundial. Las grandes corporaciones de agro-negocios intentarán obstruir y echar por tierra cualquier intento de reforma, por lo que necesitamos una verdadera protesta masiva que las autoridades sanitarias no puedan ignorar. Firma la petición para que se investiguen a fondo las causas de la gripe porcina y se regulen las factorías de carne de cerdo; diles a tus amigos y familiares que firmen ellos también y nosotros entregaremos el petitorio a las agencias de Naciones Unidas. Si alcanzamos más de 200.000 firmas, lo entregaremos en la sede central de la OMS en Ginebra con una piara de cerdos de cartulina. Por cada 1.000 firmas que logremos, sumaremos un nuevo cerdo a la piara: http://www.avaaz.org/es/swine_flu_pandemic/98.php?CLICK_TF_TRACK La semana pasada la gripe se convirtió en el tema central de nuestras conversaciones. México sufrió una paralización casi total, y a lo largo y ancho del planeta se tomaron medidas para interrumpir el tránsito aéreo, prohibir la importación de carne de cerdo y se iniciaron otros drásticos controles para mitigar la diseminación del virus. Mientras seguimos recibimos diversos informes sobre la magnitud de la amenaza, se nos impone una pregunta clave: ¿de dónde surgió y cómo podemos prevenir nuevos brotes? La multinacional Smithfield, la mayor empresa del mundo productora de carne porcina y cuya factoría está siendo señalada como la fuente de irrupción del virus H1N1, niega cualquier conexión entre los cerdos y la gripe, al tiempo que grandes firmas de la agroindustria en todo el mundo pagan sumas exhorbitantes para argumentar a través de investigaciones que la bioseguridad está garantizada en toda la cadena de producción. Sin embargo, la OMS ha estado advirtiendo durante años que una "nueva pandemia resulta inevitable" (2). Expertos de la Comisión Europea y de la FAO han señalado que el rápido paso de la producción en pequeñas granjas a una cría intensiva de caracter industrial está incrementando de hecho el riesgo de desarrollo y transmisión de enfermedades epidemiológicas. El Centro para el Control y Prevención de Enfermedades de EE.UU. advierte que los científicos todavía no conocen las consecuencias que los compuestos infecciosos producidos en las factorías de carne porcina pueden tener sobre la salud humana. Existen numerosos estudios sobre las horrorosas condiciones que los cerdos soportan en esta situación de hacinamiento, y acerca del devastador impacto económico que sufren las comunidades de pequeños productores forzadas a competir con las operaciones a gran escala de las multinacionales. Smithfield ya ha sido multada a pagar 12.6 millones de dólares, y actualmente se halla bajo una nueva investigación federal en EE.UU. por presuntos daños tóxicos al medioambiente derivados de sus lagunas de excremento porcino.(3) A pesar de la preocupante evidencia, el incremento en el consumo de carne a nivel global, unido a los intereses de una poderosa industria motivada por las ganancias aún a costa de la salud humana, implica que en lugar de ser clausuradas, estas espantosas prácticas industriales siguen propagándose en todo el mundo. Es más, somos nosotros quienes, en gran parte, las estamos sosteniendo a base de subsidios públicos. En los albores de esta gripe, es necesario que los productores industriales de carne porcina también rindan cuentas. Firma la petición para que se investigue y se regule la producción a gran escala: http://www.avaaz.org/es/swine_flu_pandemic/98.php?CLICK_TF_TRACK Si logramos resolver esta crisis sanitaria global con audacia, reevaluando el consumo de alimentos y su producción y reclamando un proceso de investigación urgente sobre el impacto de estos modelos de producción masiva en la salud públca, podremos instaurar una nueva normativa que protegerá a la población mundial de eventuales enfermedades pandémicas transmitidas por los animales. http://www.avaaz.org/es/swine_flu_pandemic/98.php?CLICK_TF_TRACK Con esperanza, Alice, Pascal, Graziela, Paul, Brett, Ben, Ricken, Iain, Paula, Luis, Raj, Margaret, Taren y todo el equipo de Avaaz. 1- Información sobre el origen del brote y sobre las condiciones sanitarias de las factorías de carne de cerdo http://www.lanacion.com.ar/nota.asp?nota_id=1124153 http://www.jornada.unam.mx/2009/04/29/index.php?section=politica&article=011n2pol  2- Información de la OMS (disponible en inglés) http://www.euro.who.int/influenza/20080618_19 3- Información sobre Smithfield y Granjas Carroll http://www.yucatan.com.mx/noticia.asp?cx=9$1051040000$4065697&f=20090502  4- Información general sobre el tema (disponible en inglés): http://biosurveillance.typepad.com/biosurveillance/2009/04/swine-flu-in-mexico-timeline-of-events.html http://www.huffingtonpost.com/david-kirby/swine-flu-outbreak-nat_b_191408.html http://www.cdc.gov/cafos/about.htm

Importar automáticamente de mi agenda personal. Selecciona esta opción para descargar contactos de tu dirección Gmail, Yahoo!, Hotmail, o AOL.

Más amigos

Ingresar la dirección de mis amigos yo mism@. Selecciona esta opción para completar direcciones de e-mail manualmente.

Correo Electrónico

Añadir un amigo Borrar todos

Aviso importante: Avaaz no almacenará las direcciones de e-mail de tus amigos. Esta herramienta "cuéntales a tus amigos" es simplemente otra manera en la que puedes enviarles esta campaña por e-mail.

2009-05-01T13:50:00.000+02:00

http:/www.youtube.com/watch?v=pXrpwWfzP8E&feature=related

INNO DEL PRIMO MAGGIO

Vieni o maggio t'aspettan le gienti
ti salutano i liberi cuori
dolce pasqua dei laboratori
vieni splendi alla gloria del sol.

Squilli un inno di alate speranze
al gran verde che il frutto matura
a la vasta ideal fioritura
in cui freme il lucente avvenir.

Disertate falangi di schiavi
dai cantieri da le arse officine
via dai campi su dalle marine
tregua tregua all'eterno sudor.

Innalziamo le mani incallite
che sian fascio di forze fecondo
noi vogliamo redimere il mondo
dai tiranni dell'ozio e dell'or.

Giovinezze dolori ideali
primavere dal fascino arcano
verde maggio del genere umano
date ai petti il coraggio e la fe'.

Date fiori ai ribelli caduti
con lo sguardo rivolto all'aurora
al gagliardo che lotta e lavora
al veggente poeta che muor.

Tot un cant a l'esperança, escrit per Pietro Gori amb la música del cor del Nabucco de Giuseppe Verdi, que hi apareix en alguns cançoners com el títol de Vieni o maggio.
Sembla que començaria a popularitzar-se als primers temps de la celebració del Primer de Maig i sentir-la i/o cantar-la als temps actuals pot resultar emocionant a tot "esperit lliure".

Salut i flors!

2009-04-12T20:01:00.000+02:00

La casa d'Emmaús

El dia i el moment m'acaben d'animar a prendre el quadern i deixar una reflexió al voltant de la celebració cristiana del dia d'avui, possiblement la festa més transcendent de totes les del cristianisme.

Casualment em vaig trovar l'altre dia per casa una reproducció del quadre "La casa d'Emmaús"del pintor gandià Joan Costa que m'havia duu dels fulls d'informació municipal d'un centre cultural en el seu moment. Es tractava de la presentació del quadre pel seu autor junt a l'escolapi Enric Ferrer Solivares, a l'esglèsia de l'Escola Pia de Gandia, i organitzat per aquesta institució junt al CEIC Alfons el Vell.

Òbviament s'em va passar totalment d'anar a visitar-lo,però la miniatura em cridava, em deia quelcom, i ara quand la vaig tornar a veure, amb ulls relativament profans, em seguia dient "algo", amb eixe estil un poc realista-localista, i fins i tot una certa tocadeta naïf d'espontaneitat.
La pintura recrea un passatje evangèlic relatiu a una de les primeres manifestacions del Crist ja ressuscitat a dos dels seus incrèduls deixebles (insensats i tards de cor) amb els que hi havia caminat des de Jerusalem cap a Emmaús, sense que s'adonaren de qui era, fins al moment de compartir el pa beneit per ell al sopar. ("Por la calzada de Emaús/un peregrino iba conmigo/ no le conocí al caminar/ ahora sí, en la fracción del pan,/..." )

Enllaça amb la rica tradició pictòrica italiana, i en concret amb autors com per exemple Caravaggio, Michelangelo Merisi da Caravaggio, gran dominador dei chiaroscuro, però alhora que manté un cert simbolisme de la escena, introdueix alguns elements simbòlics com l'aigua i les flors de la vida, i el foc i les branques seques de la mort, jugant amb les ombres i les llums, amb una rica paleta de colors. L'escena del sopar es situa al porxe emparrat d'una típica alqueria valenciana envoltada d'estructures d'alts edificis en construcció amb les seues grues (!) amb una llum rogenca de capvespre.

Joan Costa comentava que "el tema religiós li va servir també per a fer una crítica sobre la especulació urbanística".
És autor d'una altra obra valenta : "Sacra Neteja" a on dignifica a dotze dones anònimes que netejen el lloc de "L'últim sopar" del quadre de Leonardo da Vinci, sacralitzant així una escena a la que no n'hi han hòmens (!), ni tan sols Déu encarnat en home.

Confese que no més que puga hi aniré a l'esglèsia per poder contemplar estes obres.

Pel moment em conforme amb tindre l'esperança, tot i que el seu regne no és pas d'aquest món, de què com al quadre, en el moment actual de crisi urbanística, després de la vesprà vinga un "nou dia" què ens il·lumine un poquet, per valorar amb la dignitat que cal el patrimoni que no podem deixar desprotegit.

Salut, pau i bé.

La primavera è in noi

2009-03-22T19:18:00.000+01:00

La primavera è in noi

Basta un fiore sbocciato sul davanzale della finestra,
il volo di una rondine nel breve
spazio di cielo verso cui alziamo gli occhi,
un raggio più lucente e caldo che ci raggiunga
al nostro tavolo di lavoro, per dirci che è primavera.
Ma forse non c'è bisogno di nulla se ascoltiamo
dentro di noi il desiderio di essere buoni i gentile
con tutti, la voglia improvvisa di videre e di cantare,
il piacere di rimanere con gli occhi rivolti verso
il cielo inseguendo con il pensiero un caro sogno.
Allora la primavera è in noi.

G. G. Moroni

Llum de Nadal

2008-12-25T21:05:00.000+01:00

Llum de Nadal

Dies i dies que s'en van
dies i dies que volen molt lluny...
i una llum especial i pròpia d'estes dies.

Una llum simbòlica i arquetípica de..
fica tu els adjectius que vullgues.

En tot cas, o també, afegiré cèrcols i espirals de desitjos, festeigs i celebracions d'esperances..

2008-12-13T11:10:00.000+01:00

Credo militante

Creo en las personas,
en su capacidad
de transformar y transformarse;
soy aún lo suficientemente ingenuo
para pensar que podemos llegar
a ser buena gente,
y os aseguro que conozco
a muchos que lo son.

Creo en buscar lo que une,
más que esforzarse en lo que separa;
he vivido muchas veces la posibilidad
y la realidad del encuentro,
y me empeño en pensar que no es tan difícil.

Creo que hay que estar más allá del ayer y del hoy;
no quiero que me coma el realismo sin mañana,
ni el utopismo sin presente.

Creo en lo imperfecto
como instrumento de cambio,
como camino,
como espacio de contradicción
desde donde madurar personal y colectivamente,
para huir de los trajes a medida,
de los cambios de salón,
de la tranquilidad y la coherencia
basadas en la ceguera.

Creo en el equilibrio inexistente,
en el tropezar para volver a seguir,
como único camino de respuestas
al cada día tal y como es.

Creo más en preguntarme cada mañana
dónde se me llama,
que en poner el filtro del dogma
o del pragmatismo
para acabar no escuchando nada ni a nadie.

Creo en lo que el pueblo crea,
en sus organizaciones
que son contradictorias e imperfectas,
como cada uno de nosotros,
pero sé que de ellas surgirán
gentes e ideas
que, aunque sea a costa de eliminarlas, tendrán el germen del futuro.
Ceo en la aventura de vivir.

Muchas de estas cosas que digo creer,
no las vivo plenamente,
pero me siento, eso sí, intentándolo.

"Más lejos tenéis que ir,
más lejos."

_____________
Javier Fernández (metalúrgico)

al llibre Los otros salmos de Joaquín Suárez Bautista, dins la colecció "El Pozo de Siquem", de Sal Terrae, Santander, 1992.

Anit vaig tindre l'apur (gluuup!) i l'honor d'intervindre en la mostra col.lectiva d'homenatge que se li va fer des de la Plataforma pels Pobles de la Safor a Josep Mª Ferraio.( http://www.pelspoblesdelasafor.tk ) Un èxit i un goig el sopar de germanor de vàries generacions unides per la estima de la terra saforenca.

No més em va comentar el company Roger que em preparara algo, ademés de l'incontrol·lable "glup!"de por i nervis, s'em va vindre al cap, de sobte este texte que, rellegit últimament, ho tenia (i tinc) al cor. Reflecteix molt bé les sensacions, emocions i sentiments experimentats, i en el què d'una o una altra manera m'imaginava (crec, a posteriori, que encertadament) identificada a tota la bona gent que tendria a bé sentir estes paraules.

De forma semblant, espere que t'agrade a tu també.

Gràcies.

2008-11-30T19:48:00.000+01:00

Un any per ací

Feia tant que no escribia!
M'obligue a escriure encara que siga unes poques llínies per tal de celebrar un any de vida del quadern, d'este blog tan esporàdic i incostant. En certa forma és un compromís amb mí i també amb els amics, companys i la resta de persones que ho puguen llegir.
Al encetar-lo no teniem ningú repte; com a horitzó, tan sols escriure anotacions, comentaris i reflexions però amb este mitjà o soport digital, que em possibilita de guardar-lo tot i de tindre-lo tot més a mà.

I per a no perdre el costum d'escriure al voltant de celebracions, i encara que no m'imagineu molt "beato" (o si?), recordem que entrem a l'Advent (del llatí adventus Redemptoris), què paradoxalment, poc té que veure amb la parafernàlia capitalista que es munta en esta època de l'any...

Al món cristià s'espera la vinguda del Redemptor. Es prepara una corona amb quatre veles, una per cada setmana que falta fins a Nadal: l'amor, la pau, la tolerància i la fe, tractant de reflexionar i millorar en cadascuna d'estes virtuts la setmana corresponent. Quasi res, en els temps que vivim, sigam o no creients i/o practicants de valors ètics.

En tot cas, també ens trobem al final de la tardor, als dies més curts de l'any, propers al solstici d'hivern, esperat amb gana ara i sempre, a totes les èpoques, com per exemple pels nostres avantpassats (?) celtibèrics, doncs a partir d'eixe moment començarà a allargar el dia, amb tot allò que de beneficiós en porta.

Canvis

2008-09-02T20:23:00.000+02:00

Ja estem a setembre. A banda d'això segur que anem notant canvis subtils, dia a dia. Després de molts dies si que s'arriben a apreciar. El dia va acurtant. La fenologia vegetal és la prova evident, però no la única, clar.
Ja fa dues-tres setmanes que la floració de les cebes d'Urginea maritima s'ha escampat per totes les terres de la contornada.
N'hi ha gent que s'emociona (ens emocionem) al veure la primera flor de la temporada, i així no només amb la flor d'una determinada espècie sino amb diverses i variades plantes.
Les característiques inflorescències d'Urginea marquen un preludi...va passant l'estiu.
I esta simplicitat barrejada en la olor resinosa dels pins i el só de les xixarres, per exemple, em desperten més emocions potser que el medaller olímpic o el conflicte del Càucas.

Un ciri pel Tíbet

2008-08-20T23:31:00.000+02:00

S'apropa el final del Jocs Olímpics. Una xarxa social mondial www.candle4tibet.org
vol movilitzar millions de persones a tot el món amb el sencill gest d'encendre un ciri el dissabte 23 per tal de dir-nos que una vegada acabats els jocs, la causa tibetana no serà oblidada.
Aquesta causa en el seu conjunt representa una mena de paradigma de les demandes d'un món millor que n'hi han per tot arreu i que comten amb la complicitat de molta gent, potser també pel transfons d'una filosofia de vida eminentment pràctica i alhora diferent al materialisme globalitzador.

A Madrid i Barcelona, com a moltes ciutats del món amb seus diplomàtiques xinesses, n'hi haurà comboi. També a casa, o al racó al que ens trobem la nit del dissabte podrem encendre una llumeta d'esperança.

Salut, pau i bé.
Namaste
Tadiate om gate gate para gate para sangate bodi soja

A modo de crònica (sense pretensions)

2008-07-20T19:53:00.000+02:00

Esta setmana passada l'Ecomuseu Vernissa Viu va encetar l'esperat voluntariat estiuenc (VOLCAM-Vernissa Viu) amb unes jornades de formació "Coneix la teua vall, la vall del Vernissa".
Una forma més de fer ecomuseu, d'anar implicant per exemple a gent jove dins d'un projecte , a compartir amb el màxim de gent, doncs és el seu sentit, sentit comú, vaja.
Dijous i divendres pel matí, al Centre Social d'Almiserà, amb una participació jove i inquieta es van impartir tallers i classes al voltant del patrimoni, i la conservació i custòdia del mateix.

Dins d'aquesta virtualitat , com ja sabeu, o per si encara no ho sabeu! a www.vernissaviu.org
trobareu molta informació...

Bo, en concret, i per ordre, dijous de bon matí tinguérem l'aclaridora i respectable presència de Jesús Villaplana, per una banda, que ens va apropar la fugidissa fauna d'este territori, donant unes pinzellades des dels invertebrats que podem trobar-nos , amb una especial cura en els que ens podem deixar un mal record, com ara escorpins, centpeus, taràntules i altres aranyes verinoses, himenòpters que poden provocar-nos reaccions adverses així com els consells i recomanacions, tot pensat en les tasques i feïnes de camp que farem al voluntariat.
Com sempre, ens va transmetre l'entusiasme i el respecte per la "gent no humana"(anguiles, madrilles i barbs, rossinyols, blavets, mussols, àligues, sargantanes, gripaus, fagines i rates cellardes i penades, eriçons, jabalins o porcs senglars, teixons,...). En fi, un plaer ensenyar-se troballes d'animals, reflexions i curiositats que sempre aprofiten a tot el món (l'alumnat "aventajat", què hi tenia i havia, però també tothom, insistim).
Després Paco Sastre, farmacéutic de Ròtova, membre del GEMAS i gran coneixedor del territori ens va regalar amb una xarrada pareguda a la que ja havia agradat molt fa poc a un curs de guies de patrimoni organitzat per la Mancomunitat de Municipis de la Safor i el Col·lectiu Vall de Vernissa. Molt bé estructurada, la seua introducció va fer repàs del medi físic i humà de la vall, des del mateix terme de vall de Vernissa i el procés fins arribar a l'actual topònim, la geologia i la hidrologia, la flora i fauna, la història (i prehistòria), l'estructuració dels cinc municipis actuals, el patrimoni cultural,...
L'última intervenció de dijous va ser desenvolupada des de l'Ecomuseu per Rebeca Pascual i Prats, que va explicar en què consisteix un /l'ecomuseu, els inicis, els projectes actuals, amb especial menció del voluntariat i la Custòdia.

El segon dia començàrem amb una presentació de la flora i el paisatge vegetal vernissenc explicant i tractant de respondre algunes preguntes com perquè no tenim boscos (de muntanya, de ribera), el paper beneficiós de la vegetació, els reptes de conèixer més els vincles entre la psique humana, la percepció del paisatge, i la consolidació, fins i tot d'un caràcter individual i col·lectiu dels habitants d'un territori.

Altre forestal, Josep Tortosa ens va preparar un taller sobre custòdia molt agradós i explicatiu.
Va centrar el seu treball de fi de la carrera de Monts (Forests) en la Custòdia del Territori valencià i es notava que sabia ;)

Per acabar les jornades tinguérem un altre mestre de luxe: Rafael Gª Mahiques, llocnouí i professor d'Història de l'Art a la Uni de València. Un cert monòleg (tot i que interactiu) estructurat en reflexions sorgides a partir de l'anàlisi, el coneixement acadèmic i la estima per la terreta. Segons anava parlant, de conceptes com patrimoni global, de la necessitat de conservar, d'una problemàtica que en definitiva "és qüestió de mentalitat", ens feia reflexionar. I jo anava pensant que calia escriure, reflexionar, continuar "rumiant" idées. Per açò, principalment, m'he possat a escriure estes llínies., conscient de que tampoc tinc la solució però amb desig d'apropar-nos a la "fòrmula màgica" que ens permeteixca conservar .

Trobe com a tema de reflexió, parlant de mentalitats, eixa tan mediterrànea de desfer-se d'allò que és vell, tot el contrari de l'anomenat síndrome de Diògenes que sembla que es basa en guardar-lo tot, i d'un possible punt intermedi, resultat o característic d'una societat més equilibrada i saludable que potser, caldria tindre com a model al que encaminar-se.

Amics arbres · Arbres amics: Fer veure que planten un arbre

2008-07-14T21:28:00.000+02:00

Amics arbres · Arbres amics: Fer veure que planten un arbre

Doncs,sí, quines controvèrsies, oi? M'en recorde de l'anomenat doble pensar del llibre d'Orwell 1984, que tant s'estila per exemple amb el cacaretjat "creixement sostenible", o, com és el cas, plantant un arbre, amb tota la simbologia i "política de bones intencions"que implica el fet de plantar un arbre, barrejada amb eixa trajectòria que tots ja sabem...(no pensem mal però sembla una mena de sacril·legi amb la sacralitat de la Terra).
En fí, pensem bé a pesar de tot i experimentem compassió per aquells que ja s'en adonen de que "se les va la olla".
Salut, pau i bé!

Tanabata

2008-07-07T20:42:00.000+02:00

A banda del popular sant Fermí , avui 7 de juliol, al Japó es fa una celebració curiosa anomenada Tanabata, d'arrels xinesses.
La gent des d'uns dies abans va ficant desitjos escrits en tires de papers de colors i els deixa penjats de branques de bambú .
Conta la llegenda que n'hi havia una princesa que teixia a la vora d'un riu i el seu pare li presentà un pastor que habitava a l'altra part del riu. No més es coneixerem s'en van enamorar tan profundament que deixàren les seves obligacions oblidades fins al punt d'estar castigats a no poder-se retrobar més que una volta a l'any, el sèptim dia del sèptim mes. Van quedar transformats en un parell d'estrelles: ella en Vega i ell en Altaïr. El riu que lis separa no és cap altre que la Via Làctia. Si la resta de l'any es van portar bé i van fer la seva faena, el barquer del riu lis ajunta, però si no, la plutja fa que el riu no puga ser creuat fins al següent any, si tot va bé.
Esperem que enguany Altaïr i Vega hagen sigut bons..

Las hojas de bambú susurran
meciéndose en el alero del tejado.
Las estrellas brillan
en los granos de arena dorados y plateados.
Las tiras de papel de cinco colores ya las he escrito.
Las estrellas brillan,
nos miran desde el cielo.

ANIMEU-SE, DE VERES

2008-07-03T00:50:00.000+02:00

WWW.VERNISSAVIU.ORG
WWW.VERNISSAVIU.ORG VOLUNTARIAT
www.vernissaviu.org CONREUS
VALENCIANS
WWW.VERNISSAVIU.ORG JOVES
www.vernissaviu.org ESTIU
www.vernissaviu.org VERNISSA
www.vernissaviu.org
www.vernissaviu.org AGRO-FORESTA
www.vernissaviu.org
www.vernissaviu.org www.vernissaviu.org

Animeu-se

2008-07-03T00:17:00.000+02:00

Si us apeteix tirar una maneta refent sendes i marges de pedra, ensenyant-se coses relacionades amb la cultura dels nostres avis en un ambient jove i agradós..

Patent de corso

2008-06-29T23:01:00.000+02:00

"Me siento pueblo" que diria Orson Wells en plena assistència a la plaça de bous.
Bo, i poble, el que es diu poble a on està. El que n'hi ha és una mena de masa catàrtica que sembla casi que siga la protagonista de la victòria final de la selecció nacional (espanyola) de "fumbo" . Masa, en certa manera, amb eixe "opi del poble"que comentaven, mentre Torres i altres craks tiomfàvem a Viena (crec), al programa de "canciones que nunca deberían de dejar de sonar en la radio" de "Islas de Robinson" de Ràdio 3 -per cert, molt bo, recomanable-. I al que anàvem, que la gent ho celebra, amb tot el dret, vaja. Espanya/ España no era campiona d'Europa des de feia 44 anys. Però que alhora que eixa il·lusió col·lectiva i compartida està la part rebutjada, de la neciesa, de les "rojigualdes" amb bou, dels sorolls dels cotxes, de l'acudit i l'humor fàcil..
Per uns moments, semblen oblidades les diferències i "fets diferencials", la desvertebració orteguiana, la desmemòria. Però bé..

Salut i copó!

"Collage" de Sant Joan

2008-06-25T11:07:00.000+02:00

Composició floral amb plantes remeieres, algunes d'elles màgiques i/o solsticials.

<<; Salut, pau i bé!!! ;>>

"Bany de Sant Joan, salut tot el any"

<<; La pau i el bé de Chiara i Francesco per tot arreu s'irradien, xe! ;>>

"Quatre línies"

2008-06-22T23:37:00.000+02:00

No calen excuses; no escribim res per ací i ja vam entrar al estiu! Són dies referencials, que poden servir de fita, i d'excusa per tal d'escriure "quatre línies" al quadern de camp, a esta mena de quadern que de camp en té molt poc últimament . I no serà per no xafar camp, no. El que passa és que no m'acabe de fer l'ànim de reflectir ací apunts fenològics, meteorològics, ecològics i fins i tot vitals amb una certa periodicitat.
I parlant de quatre línies, que, tot siga dit, ja ens vam passar, a voltes m'he plantejat la possibilitat d'una periodicitat gran a canvi d'una major brevetat del textes, articles o "posts", és a dir les quatre línies en el sentit literal. Tot s'andarà, vaja, que ens obligarem a escriure més sovint.

En fí, per acabar, donar la "benvinguda blocaire", que ja ens ho deixàvem ací, a l'amic Roger Cremades i Rodeja, amb la seva bitàcola Pel paisatge
Des d'ací, també li desitjem una llarga i interessant trajectòria.

MAIO MADURO MAIO

2008-05-25T20:23:00.000+02:00

Acabem maig amb una sugerent cançó portuguesa, ja tot un clàsic del ja mític Zeca Afonso

http://madredeus.oasi.asti.it/lisboa/maio.html

http:// youtube.com/watch?v=gbcQt_f1DK0&feature=related

Reinterpretada per Madredeus, tal que aixina:

http://youtube.com/watch?v=floEANiIjII&NR=1

2008-05-25T19:39:00.000+02:00

PREGÀRIA DE MAIG

El MES DE LES FLORS,... mireu,
de dolces olors,...odoreu,
abellerols, falzies, merles, rossinyols,...sentiu, sentiu el seu cant:
Quin goig!
I alhora, quina insubstancialitat o nyonyeria, potser, n'hi és el fet de dir-lo fora del madrigal o el haiku.

Però...deixem que rauque la granota en zel, i preguem al cel
que encara quede terra, i aigües i cels que celebren la Vida amb goig!

Cantigas do maio

2008-05-22T23:10:00.000+02:00

Romance del prisionero : http://www.nidodepoesia.com/librpris.htm

(recordant com en esta època, li agradava al meu pare entonar la primera meitat del poema , i recordant l'imaginari musical, amb Zeca Afonso et al.)

Els treballs i els dies.
El pas del temps...

Estes escrits són un petit testimoni dels temps viscuts, de les rutinetes de "la diària", encara que no poden arribar a estar ni tan sols l'ombra d'eix arbre què en certa manera hi representa la vida, perquè el quadern de camp no és un dietari o crònica vital en sentit estricte.

Van passant els dies de maig, del dolç temps de les flors. SALVE REGINA...
Les últimes plogudes van resultar tot un goig. En certa manera, sant Isidre va fer la seva feina (hi, hi).
Ara fa 40 anys del "flower power", de "la arena bajo los adoquines", de "la imaginació al poder", del concert de Raimon a la Complu de Madrid. Sembla què el principi d'acció i reacció funcionava a la perfecció: darrere el somriure quasi angelical dels hippies, o darrere la pancarta o la barricada de Praga, o de París, estava la reacció més dura del "sistema", o del "bunker" celtibèric, que la cosa anava per barris d'eixa aldea global que estava gestant-se . Però açò, en canvi de llevar els ànims i ganes de canviar el món , el que feia era, contràriament, "posar-li al personal", en una mena de catarsi transformadora.

Des d'aleshores, què de canvis, reconversions, reestructuracions,.. Tenim perspectiva, ensenyança i herència, és clar.

I a Déu gràcies, hi tenim flors, i el cant dels ocells...

La bañera de Ulises

2008-05-21T01:08:00.000+02:00

La gent que em coneix un poc sap de la meva estima per Ràdio 3 de R.N.E. a pesar de què amb el pas del temps va perdent l'esperit original amb succesives restructuracions i ajustaments.

Fa a penes un any li va arribar el seu final radiofònic als estimats Iñaki Peña i Carlos Faraco, "con quien tanto quería", i després de l'estiu "deixaren de creuar el cel els gossos" d'Elvira Méndez ( Aauuuuuuu!!!)

Ara sembla que, al menys que sapiem, li va tocar el torn a Emili Garrido i el seu programa "La bañera de Ulises". Un nou desficaci de la Ràdio pública espanyola, però ja sabem que els designis de "dalt" hi són una mena de misteri. El programa del Mediterrani, de totes les seves veus, del nord i del sud, de l'est i de l'oest, fet per un valencià cosmopolita i amic de lse cultures mediterrànies, sembla que ja no tornarà a emitir-se a R 3. Però, no obstant això, aquest particular (i col.lectiu) viatge cap a Ítaca continuarà virtualment a

http://labaneradeulises.blogspot.com/

Estem convidats !!

"No tengo asiento"

2008-05-12T23:45:00.000+02:00

Ja fa anys, observant la vida de Teresa d'Àvila, infatigable trescadora de camins inmaterials però, com a bona dona que era, amb els peus a terra (tot i que potser, alguna volta no solo el cor se li alçara molt amunt), me l'imaginava d'ací cap allà, cercant llocs a on fundar convents i amb exigues estonetes, ja a soles amb el seu Estimat, a la celda amb una llàntia o ciri per tal de poder fer-li algunes llínies de tinta al pergamí, i dient això de "No tengo asiento"... Em resulta , pasats els anys, una frase molt propera en situacions en que el temps sembla fugir per molt que t'afanyes en desacelerar i poder-lo agafar.
Es tracta d'una sensació que ben segur que ja haveu viscut .

A més de la "falta de temps", últimament tinc abandonadeta la bitàcola per causes que no acabe de comprendre bé. Resulta què el porta va tornar a quedar-se sense connexió a Internet (no és la primera vegada, ni supose que serà la última), i la faeneta per a restaurar-lo em va llevar el seu preciós temps. Total, dues setmanetes sense apropar-me casi a ciberlocutoris ni biblioteques, aprofitant el temps lliure per a ensenyar-me , per fí, i no era tan complicat, a fer una còpia de seguretat, pensant en gastar "l'últim remei", o siga, el disc de recuperació del sistema, ja que l'intent -el primer intent- de restaurar-lo no va resultar profitós. Però a la segona va la vençuda; una vegada ja tenia "l'Arca" plena de "trastos estimats", carpetes i arxius a manta, vaig fer un segon intent de restauració del sistema a un punt més antic, el dia de sant Jordi, amb una certa simbologia del triumf sobre la "bèstia virtual". I vaja si va resultar. I pel moment, fins ara. I esperem què per molt de temps.
La part més roïna si més no, com en altres ocasions anteriors és que no me donat de perquè va petar, i així em perd la possibilitat d'evitar l'ocasió, si és què està al meu abast , si torna a passar.
Tot això, és clar, ho supose al menys , descartant tota mena de teoria conspiratòria ;)

Dia del LLibre

2008-04-24T00:11:00.000+02:00

No parem de celebracions, i avui, dimecres 23 d'abril, sant Jordi, va escampant-se la bona costum de celebrar els llibres, els llibres de debó, de paper imprés.

I hem tingut el gust de presentar un llibre a la Escola Politècnica de Gandia els seus autors Xavi, Josep i "el menda". El llibre té per títol Els boscos de la Safor i s'apropa al tema des d'una perspectiva didàctica i tècnica, de forma que pot ser fullejat, llegit i aprofitat per un públic lector molt variat, gaudint-ho veritablement tot persona que estime les nostres muntanyes properes i veïnes. La presentació ens la fet el profe de forestals i company Rafa Delgado, que va apuntar el valor del llibre en moments en què no trobem temps mé s que per a lectures ràpides virtuals. Després ens va posar un poc desigualment coloradets...però en general hi tenia raó.

La presentació del llibre, dins de la Setmana de la Llengua que es celebra al Campus de Gandia no va tindre la capacitat de convocatòria que esperàvem. No estem a Finlàndia, és clar ni alguns en tenim el resó mediàtic del Chiki chiki, per exemple ( del que, independentment ens alegrem de que deixe d'interpretar el seu autor paperets secundaris amb Buenafuente) i el vespre invitava més a les cervessetes i sucs, o passejar després de tants dies de vent desapacible. Ademés, sembla que des de la presentació en societat de l'obra a la Casa de la Marquesa a principi de mes, amb la sala plena (moltes gràcies!), la rumor de que el llibre és un "tostón" que no aprofita per a res, potser s'haja escampat ràpidament per la contornada ( hehehe :)). No, bromes a part, el lloc , el tema i la gent que ha posat el seu interés en vindre han valgut la pena.

Moltes gràcies a tota la gent.

Volem aportar un poc de llum a la foscoreta que n'hi ha al voltant dels nostres "boscos" i de la cultura de muntanya que s'amaga al voltant, prou desconeguda al dia d'ara. Volem fer debat sobre el que cal protegir, conservar i millorar, i cóm ho podem fer, i per supost i primer de tot, perquè paga la pena fer-ho.

Com dirien els nostres iaios forestals:
Per la persistència del bosc!

Senyera associada al Dia de la Terra

2008-04-22T17:31:00.000+02:00

Perdoneu la falta de domini d'esta ferramenta, però us volia baixar una image "lliure" de Creative Commons de la senyera associada al Dia de la Terra.
És curiós com no més 40 anys d'exploracions espacials, han donat per a tindre una image col·lectiva de la Terra, què així s'engloba al món de l'imaginari secular i mil·lenari.

Earth Day, Dia de la Terra

2008-04-22T16:42:00.000+02:00

Dimarts 22 d'abril del 2008, 38 Dia de la Terra

Doncs això, ja fa 38 anys que es conmemora el Dia de la Terra des d'un primer 22 d'abril que va ser "proposat" per un senador nordamericà per tal de contribuir a la conscienciació social davant la problemàtica ambiental de la nostra casa , a la que habitem, la única que tenim, el nostre planeta Terra.

Lligat a la conmemoració s'associa l'anomenada Senyera de la Terra, de color blau, amb una image de la Terra obtinguda "des de fora" per la NASA. Va estar dissenyada pel pacifista John Mc Connell, i no té caràcter oficial. Sense manies ni ànim de clavar-me amb ningú col·lectiu, sempre he pensat que la senyera de l'arc de sant Martí, tot i que representa a una determinada opció sexual (i de vida) ( i sempre, des de que em vaig assabentar, m'he pregunte per què), caldria que representara totes les opcions vitals de la Terra, incloses les humanes, és clar, ja què representa un símbol universal i pertany a l'imaginari col·lectiu.

Però bé , pel que "tenim entre tecles", avui podríem aprofitar per a fer balanç de la trajectòria humana en estes últims 38 anys. La tasca no és gens fàcil, i és fàcil què ens deixem portar per la nostra malícia al voltant de la condició humana, i alhora, tenim la convicció de que solament amb una visió positiva podem avançar cap a la solució. És a dir, cal estar crítics i a la vegada trobar solucions des d'una perspectiva positiva, és a dir oberta als canvis i quasi obssesionada amb el desitg de millorar, però això, sense tancar-se al cercle viciós de l'obssesió, únicament amb eixa espècie de gana o desig d'avançar en la direcció encertada, vaja.

Doncs això, bon dia per a fer balanç, i a pesar dels resultats que ens podem trobar, bon Dia de la Terra tinguem!

Salve Gaia!!!

Endinsant-se a la primavera

2008-04-18T18:24:00.000+02:00

Ja fa temps que no escribim al quadern de camp, però anotacions escampades a fulles i llibretes de paper n'hi han, per tal de no perdre velles costums. Ara faltaria anar passant ací el que més puga interessar-ne.

La fenologia està mogudeta en esta època de l'any. Dia a dia, setmana a setmana es van succeint nous aconteciments vitals. Encara que no plouga des de fa temps i les ponentades i altres vents secs hi predominen exageradament, el camp, les motes de voramar, les terres de marjal i les muntanyes hi són en plena ebullició de vida. El miracle de la vida què es renova de nou. Explosió de flors, colors i olors...:
borrons, alhelís de mar, corretjoles marines , de marjal i de marge, estepes de totes les clases a les nostres trescades muntanyes, lliris grocs d'aigua i blancs i blaus de jardí i , fins i tot de muntanya, gladiols, orquídies, el roig mengívol pels ocells de l'aladern, les espolsades del pol·len pinedenc, el tendre rebrost de genibres i carrasques...
acomiadament dels humils i simpàtics pit-roigs, establiment d'oronelles i falcies, la majestuositat dels agrons per l'horta, sèquies i el que ens queda de marjals, l'arribada dels rossinyols esta setmana, el cant primigeni i familiar de les puputs, el primer cant del cuco, a primeries d'abril. Les niuades de teuladins, totestius, caderneres, gafarrons, i verderols...
la millor fosca de la mar, amb ambients i sensacions què ja recorden l'estiu però sense "l'invasió" humana de després....
l'explosió d'insectes ; abelles i formigues, escarabats i papallones de tota mena, parotets i pixavins, eclosió de revoltacampanes, insrectes-pal i llangostins...
despertà de sargantanes, serps, andragons, eriçons, cria dels nous vinguts fills de les rabosses, senglars,...
Tot és una explosió en aquesta època, i potser siga quand més a prop del paradís perdut ens tobem en esta estimada i malmesa terra...

Preparant viatjes

2008-03-21T00:51:00.000+01:00

Dijous Sant , 20 de març, primer dia de la primavera del 2008

Vam passant els dies i em quede sens mostrar alguna foto compartida l'últim dissabte a Llocnou, i això no pot continuar així, o siga que ací les tenim;)

La menys vista i potser la més gracioseta, no us alarmeu, és la de l'hora de rascar-se la butxaca després de l'esmorçar.

Bo, en fi queda poc per replegar motxiles. Des del Quadern del Ecomuseu ens mantindran informats.

Bon viatje i SALUTI a la Judicaria de l'Itàlia!!!

FESTA I PASSIÓ

2008-03-19T19:17:00.000+01:00

2008-03-17T12:32:00.000+01:00

Dilluns 17 de març, dia de Sant Patrici.

Tot i que ací la festivitat de Sant Josep és la protagonista per excel·lència d'estes dies fallers, hui és el patró d'Irlanda, conegut fora d'eixe país no solament pels emigrants sino i també per molta gent aficcionada a les músiques "d'arrel celta". Al tema intríncec no entrarem, naturalment, però no passem de llarg el dia sense "donar cinc cèntims", encara que siga, ja que no més sentim "aires cèltics" els peus comencem a menejar-se amb la mateixa naturalitat (tot i que "patoseta", siga dit) que sentint altres músique més mediterrànies, més properes.
Record encara les "jam-sessions" en que s'acomboiaven els amics de la "citi", farà vint anys. I és que, com deien, a moltes ciutats a on n'hi han cercles de músics amics de l'arreleta de la terra, és fàcil trovar alegres actuacions d'anar per casa dins d'un ambient molt familiar. La llàstima és trovar a faltar això per ciutats -pobles com Gandia; però qui sap amb la afamada multiculturalitat que n'hi ha...

Música i salut!!

80 Aniversari del naixement de Félix Rodríguez de la Fuente

2008-03-14T11:20:00.000+01:00

Ja portem 28 anys que ens va deixar de parlar dels animals, de la fauna salvatge, però la petjada que ens va deixar és persistent ( del més culpables, junt amb ma mare, crec, de la estima per la Natura).
Coincidències de la vida (i de la mort) , el seu naixement i la seva mort fòren un 14 de març.
Vaja per ell el nostre estimat record.
Aixina siga!

Ah, un bon lligam per a conèixer més de Félix ho teniu a "EL BLOG DE FORESTMAN"

El concert de la Lídia

2008-03-13T09:55:00.000+01:00

Ummm, com canta la noia ! Qui ja l'haja sentida ho sap, però qui no, que no perga oportunitat.
Una veu dolceta, arropada, això sí, per un "crackeriu"de cordes de guitarra i contrabaix, en la versió, diguem bàsica, de l'últim treball de Lídia Pujol , Els amants de Lilith; el títol no en té desperdici, jugant amb el tema dels arquetips de "l'etern femení".

I el tractament que fa d'un grapat de patologies del amor, o millor dit, del desamor, dels amors malaltossos, és superbi. Li entra genialment a la foscor humana i ens deixa bocabadats i amb els ullets humits però amb llum, molta llum, jugant amb els ritmes (ella mateixa s'apanya molt bé amb les percussions de jembè, i altres instruments cassolans, com per exemple esponges, i fins i tot una mena de titetelleta de goma, tu!), fent modulacions guturals, i interpretant sòlidament i dignament papers en els que no voldríem mai posar-nos...

Ara ens quedem amb una mena de resaqueta intrínseca al cap de setmana electoral de la que, si fa no fa, encara no ens acavem de "recuperar", i com no, a pesar de tot, sense perdre el nord de la esperança, i amb ganetes de retrobar-nos amb molta més llum de la dona la Lídia, mentre gaudim de les cançons del disc que ens va dedicar...

La foto, per curialitat de Christelle Enguix a la que donem les gràcies per moltes més coses.

Dissabte 8 de març, dia internacional de la Dona

2008-03-06T23:54:00.000+01:00

Pera quan un dia de la persona? De les persones, vaja, sens diferències sexuals. Horitzó llunyà perquè encara n'hi han moltes diferències i privillegis derivats , generalment del gènere masculí. Quins desficacis, no? Queda molt encara per tal d'arribar a una societat equilibrada. Mentre, estimen les dones, les mares, les germanes, les filles, les amigues, i com no, la dona estimada, totes elles filles dilectes de la Mare...

Coincidint amb estes celebracions, i amb el cap de setmana, n'hi ha molt de comboi. La cosa està mogudeta i a la contornada dona per a triar.
Per exemple, l'actuació de Lídia Pujol, amb el seu últim treball, acompanyada sencillament per una guitarra i un contrabaix, al teatre Serrano de Gandia, la nit del dissabte. I barat, de forma que t'anima més a comprar-li el disc, i buscar, potser, la seva dedicatòria...

2008-03-03T08:42:00.000+01:00

El rescate de la Utopía

Baix este títol ens trobem aquesta setmana amb la "columna pastoral" de comentaris i reflexions ,que en té a Koinomia, Leonard Boff, teòleg ex-franciscà que no necessita moltes presentacions. O sí? En tot cas direm que els seus plantejaments i actituds díscoles, suposem , li vam margenar dels centres de poder eclesiàstics. Llàstima per a tots, però a Déu gràcias Boff no ha perdut frescura, originalitat i llibertat aportant un pessic d'esperança al rebolicat i confús món al que ens trobem.

Des d'una òptica amb soca cristiana, s'acosta a eixa esperança d'un altre món possible, doncs li posa "lloc"(eutopos) a eixe "no-lloc" (utopos). La cita de Wilde és interessant.

Un escabussó a la seva teologia la teniu en:

http://www.sevicioskoinomia.org/boff/

Feliç bany!!!

<º))><><))º>

Febrerillo el loco...

2008-02-29T22:51:00.000+01:00

Tot i que anem molt ocupats, com que ja s'acaba el mes , i precissament enguany tenim any bixest, de traspàs, o siga que en tenim un dia extra, este 29 de febrer, la cosa ja és motiu per escriure quatre llínies (després sol allargar-se una mica, però bé). El problema és la falta de temps , perque temes candidats al "post", n'hi han molts. Ja vorem:
· Pudors i combois
No trobe la manera de parlar de qüestions polítiques i alhora, en certa manera, la vida està plena d'actes o actituts polítiques. Com deia a principis de setmana (i en altres ocasions) Jordi Puig (Una paret més), jove rotovense de pro, fins i tot tasques casolanes, com ara el reciclatge dels resíduus domèstics en són actes polítics . I ahí lligaria jo política amb ètica (des d'allò més personal a allò més social o col·lectiu), sens oblidar-nos, es clar, del sentit o objectiu últim de "l'art d'allò possible" que és la política. I no deixa de donar un poc de vergonyeta (també aliena) escriure al voltant d'estes temes.
I per a combois polítics els que porten la gent del Bloc, Iniciativa i els Verds. Llàstima que l'entendiment amb altres postures d'àmbit més ample no acaben de collar. Una major ( i pletòrica de vida) vertebració de la Societat també està per fer-se.

. Els Boscos de la Safor
Amb aquest ambiciós títol el CEIC Alfons el Vell ens acaba de publicar, fruit d'una beca d'investigació, un estudi al voltant de les zones de vegetació avançada a la comarca, relatiu a la seva caracterització per tal de poder-lis conservar i millorar. La persistència de les mases arbrades que ens ensenyàrem els nostres mestres forestals. O siga apropar-se a eixa mena de sostenibilitat que a hores d'ara es " cacaretja " tant a diferents àmbits, afegint propostes de gestió que tenen molt a vore amb la Custòdia del Territori, antiga i a la vegada pionera ferramenta de maneig de la terra que incorpora al seu nucli tant el patrimoni natural com el cultural o derivat de les manifestacions humanes. Ah, els autors de l'estudi som els gandians Xavi Ródenas i Josep Sendra, i esta espècie d'empelt madrileny-saforenc que us ho conta, i la presentació serà, si fa no fa, el dimecres 2 d'abril a les 20.00 hores a la Casa de la Cultura (Casa de la Marquesa) de Gandia. QUE HO SAPIEU!

."Si no plou, plourà"
Amb aquest sugestiu títol, la Mònica López (la Seu d'Urgell, 1975) presentadora de l'oratge (el temps) i col·laboradora d'un progama matinal de màxima audiència a la televisió pública catalana ha tret a finals del 2007 un bonic llibre de dites i refranys relatius al món meteorològic. En té unes il·lustacions molt guapes d'Alma Larroca.
Tot i què el compendi abasta fonamentalment refranys de l'àmbit català, amb climes variats, i un pèl diferents als valencians, per exemple (tinguem en compte simplement el tema de les diferents latituds, i per ende, clar l'efecte que això fà a la fenologia de les plantes i animals).
Tot allò, pot donar molt de sí. Esperem seguir raonant i lligant més esta temàtica. Ja us contareu, ja em contareu, val? Oi?
En fi, i per acabar el mes, el que va triar per aquest dia:

El febrer, avergonyit, es tapa la cara i surt de nit.

Dia de les llengües maternes

2008-02-21T23:19:00.000+01:00

Dijous 21 de febrer del 2008, dia de sant Pere Damià, santa Irene i santa Elionor reina.

Sembla que hui ademés de tenir lluna plena de febrer, a nivell internacional es conmemora el dia de les llengües maternes, tot i que el ressò mediàtic no m'ajuda quasi a poder assabentar-me del tema.

Amb motiu de la celebritat sí que vaig pegar una miradeta a un article publicat al diari Levante-EMV esta setmana i recorde una dada curiosa: el 4% de la població mundial parla el 96% de les llengües existents en l'actualitat, la qual cosa reflecteix que la gran majoria de la població mundial parla alguna llengua "majoritària", com ara l'anglés, el xinés-mandarí, el castellà/ espanyol, el francés, el portugués, el rus, etc, mentre que una minoria es reparteix la gran majoria dels idiomes existents. Moltes llengües són parlades per poblacions que no arriben a superar el millar d'habitants, arribant el cas premonitori d'extinció d'alguna llengua amazònica (p.ex.) que únicament és coneguda per un únic ser humà que tan solo pot parlar amb si mateix i amb els records dels seus avantpassats, si és que allò és parlar... Quina passada!

L'article comentava aspectes concrets de les llengues aborígens d'Austràlia (més de dos centenars, i més de la meitat d'elles amb seriossos problemes de continuïtat). Hi portava la fotografia d'un australià que ho "deia tot": quina saviesa està perguense sense oportunitat de poder ser compartida amb eixa altra inmensa majoria de la població que gaudim de registres idiomàtics més consolidats.

Jo per exemple ving d'una cultura ibèrica mixta, amb el castellà com a llengua materna i el valencià com a llengua paterna, i això marca un poc en el sentit de relativitzar algunes qüestions que des d'altres perspectives hi poden agafar matissos un poc chauvinistes. En tot cas, quan ens mirem al melic de l'autocomplaença potser estaria bé recordar estes situacions de pèrdua de diversitat, oi? La reafirmació d'allò local es pot enriquir del patrimoni universal que representen la resta d'inmensitats locals de tot el món. Tot allò bé segur que multiplica la capacitat comunicativa dels humans, què d'això es tracta en definitiva, de poder comunicar-nos millor, i ser més lliures i més feliços.

Carta als Reis mags de l'Orient

2008-01-05T22:22:00.000+01:00

Dissabte 5 de gener del 2008, nit dels "Rejos"

Estimades majestats de l'Orient:

Primer que res agrair-lis el seguiment de l'estrela que lis porta a Betlem (por algo son sabios...).

També us donem les gràcies per tot allò que ens porten any darrere d'any, i per tot el que ens regaleu que no és poc.

Vostés mateixos... *
* * *
Salve Reis d'Orient!!! * * * * *

Salut,
pau
i *************************************************
bé!!!
************** ****************************************************

************************************************************************************

Enlázanos :: Imagenes Solidarias

2008-01-03T01:08:00.000+01:00

Enlázanos :: Imagenes Solidarias

Bon any nou!

2008-01-02T23:43:00.000+01:00

Diuen que "l'aigua de gener ompli botes i graner"; ja vorem el que dona de sí aquest mes. Com que l'anticicló de les Azores sol quedar-se clavadet a la península Ibèrica en aquesta època la cosa més normal per ací és tindre un temps encalmat de cels ouberts, amb dies asolejats i nits de rosades i /o gelor importants. Estem -a voramar- a les calmes de gener, doncs no n'hi ha una entrada forta d'aire que puga torbar la mar, si acàs de ponent, i eixe vent per ací-a voramar- amansa la mar propera, no així mar endins, a on la cosa és diferent...
El cas és que el refrany pot indicar el valor que té l'aigua de plutja en époques del'any com l'actual, i més encara en époques d'incertesses com l'actual dintre d'un cert compás de espera al que ens trobem actualment cap a situacions de sequeres més intenses, com ja tindrem ocasió de comentar més endavant...

Pel moment, aquest nou any no va poder escomençar millor: un cap d'any de sol explendorós durant el dia, que fins i tot convidava al bany "ceremonial". Ja a boqueta nit, "perdudet" entre els termes de Simat i Benifairó es va alçar un ponent de mil dimonis, símptoma evident, com la "mànega lufa" de la lluna de l'altra matinada, de que anava a entrar un front). I tant que va entrar, que hui pel matí el cel va cobrir-se poc a poc fins a posar-se a ploure en un tres i no res. La quantitat (4 litrets) no és que siga gran però bé rebuda i bé caiguda va estar, arribant a fer-se xarcos, de banyada que ja estava la terra.
Esperem que això continue i trenque amb les tendències d'estes èpoques.

Feliç/z 2008

2007-12-31T21:18:00.000+01:00

Dilluns 31 de desembre -dia de sant Silvestre- del 2008.

Si per decembre plou, bon any nou, que diuen o diu la tradició; i bé que es va complir enguany, sobre tot els dies anteriors al Nadal, per totes les terres (més o menys) del territori diànic - que alguns amics prefereixen anomenar (potser pel resó mediàtic i la cultureta d'allò "políticament correcte") com a Comarques Centrals Valencianes (jeje, encara que amb tots els meus respectes, vaja per davant...)-. Tornant al tema pluviomètric, tenim enregistrats valors de plutja acumulada al mes de desembre de més de 120 litres per metre quadrat a localitats de la comarca de la Safor com ara Ròtova o Xeraco, i valors al voltant de 240 l/m2 a localitats com Orba, a la veína i "companya" comarca de la Marina Alta, segons em comentava el company i amic Salveta este migdia, parlant d'alegries climàtiques...
Reialment, va ploure bé, "amb coneixement", que diuen les gents de camp, tot i que el riu Girona, com també em comentava el Salveta, va arribar a baixar fortet.
Per ací els meus Vaca i Vernissa, ja fluixets últimament (i per a no variar, brutet el primer) van recuperar cabdals més dignes de rius estimats sense arribar a entorbiar-se les seves aigues amb els nous aportaments, la qual cosa i tot allò dit fa goig, que diria l'amic Jordi. També farà goig visitar el màgic raconet a on el Vernissa s'ajunta amb la gran serp del riu Blanc o d'Alcoi, ja en terres realenques, i m'en recorde de l'amiga Rebeca a la que també desitje un proper any tot plé de bones històries, il·lusions, salut, pau i bé, com aprofite també per a fer-ho amb tota la gent estimada, familiars, amics i companys del Centre Excursionista de Ròtova, el Col·lectiu Vall de Vernissa i l'Ecomuseu Viu, la gent de la Plataforma pels pobles de la Safor, la brigada de Microreserves de Flora, la gent de Coscoll i l'inovidable llogaret de Benicoscoll o Coscol·làndia que li agradava anomenar-ho al tampoc oblidat Joan Pellicer, que en la Pau serà i estarà, el GEL, Toni "Llàpis",la Isa, i la Malena i molta més gent que segur que no cite però que m'en recorde, encara que siga a vegades d'ells i d'elles...Vaja per a totes i tots els millors desitjos per al 2008.

Com a la felicitació del Col·lectiu Vall de Vernissa, amb fred nadalenc i calor santjoaner, salut tot el any!

BON ANY NOU!!!

Salve 2008.

LA FELICITACIÓ: BON NADAL A TOTHOM! « IN FERNEM LAND

2007-12-19T00:37:00.000+01:00

LA FELICITACIÓ: BON NADAL A TOTHOM! « IN FERNEM LAND

CHRISTMAS RESISTANCE

2007-12-17T00:43:00.000+01:00

Para ler, pelo menos uma vez por dia, daqui até dia 25´sobretudo antes de sair de casa para ir gastar rios de dinheiro em futilidades e antes de enfardar quilos de comida em jantares de confraternizaçao e de família...

Si per desembre plou,...

2007-12-16T18:57:00.000+01:00

Diumenge (tercer d'Advent) 16 de desembre del 2007

Ha plogut! Xe! Després de tants dies de sec (quants? ni els vaig contar però el contrast amb el temps plovedor de la primera part de la tardor fa que em semblaren molts , molts dies). La terra secallosa per dalt, i més la roja que la blanca, i el Vernissa minvant dia a dia.

I escribint al voltant d'aquestes coses de la terra , l'aigua i el cel, i per al·lusions vernissenques , a modo de justificació d'este quadern de camp, i del seu contingut "pairal", ara que per una clavadeta de cama deixem l'anonimat estricte. Moltes voltes se gasta aquest calificatiu de forma eufemística (literatura pairal) per tal de prejutjar escrits "no compromessos". Ara bé, pensem que el compromís (personal) amb la terra, està lligat directament amb la estima per eixa terra, i eixe territori i eixos paisatges per damunt dels colors polítics...
Fins i tot els colors de l'arc de Sant Martí (bandera de baixell "insígnia") sembla que és aclaparada mondialment per col·lectius no heterosexuals... I que conste que no tinc res en contra de ninguna tendència sexual humana, en principi; únicament que rebuig la nostra mania humana d'establir diferenciacions de i per tot. I la pena és que com a bandera haguera estat més bonic que ens puguera representar com a unànime humanitat, responsable i plenament administradora de trellat del seu futur compartit amb la resta d'espècies desabanderades ( o millor, perquè no, englobades al mateix baixell que vendria a ser aquesta "Arca de Noé") Vaja, vaja ho dit com a repte social i humà, encara que semble políticament incorrecte o no progressista el dir estes coses. Per a que després diguen o puguen dir que parlar i escriure de l'oratge, dels núvols, dels rius, de les plantetes...no és compromés.

En fí, que l'amor a la terra no cal més que cultivar-ho qual jardí, com tot amor veritable, i això paradoxalment no té perquè ser, tampoc, políticament correcte.

Ara que estem a la recta final de l'Advent, que s'acaba la tardor, ara que tot això es tradueix "ramaderament" com l'entrada en plena "voràgine" consumista que anomenen nadalenca...Xe, això és Nadal? Ni tan sols en minúscules .

Via correu reenviat, una amiga em va felicitar les festes passant-me una presentació de "Powerpoint" sobre la contovèrsia nadalenca. Hi apareix un enllaç interesant "do Brazzzilll" que està molt bé, a la direcció electrònica www.xmasresistance.org.

A casa ja hem fet el Betlem ;) .BON NADAL I BON ANY NOU!

Animaci�n im�genes meteosat

2007-12-10T19:56:00.001+01:00

Animaci�n im�genes meteosat

Meteosat Europa:: Europa Occidental

2007-12-10T19:51:00.000+01:00

Meteosat Europa:: Europa Occidental

Seguim amb ponent...

2007-12-10T18:40:00.000+01:00

Després de les prolífiques plujes que tinguérem, i que van plenar d'aigua fonts, barrancs i rius, vingueren tongades de sec, de cel ras o amb núvols poc o gens plovedors. I en eixes estem ara, amb entrada d'aire sec de mestral o ponent, que va fer pujar notablement les temperatures dels últims dies, durant el pont de la Consti- Puríssima. Els dragonets (andragons) i les rates penades deixaren el cau les últimes nits. Per altra banda, a estes altures de la tardor, per ací, les últimes raxes de vent van acabar per desfullar les figueres, llidoners i moreres, espolsant abundant pinassa sense arribar a trencar branques o tombar arbres d'importància...al menys que tinguem notícia. Encara podem observar algunes falcies volant amb acrobàcies.

Esta matinada van tornar a baixar les temperatures un poc de colp, com sol pasar, "sense avís" previ. De bon matí destacava en el cel una nuvolada llarga i estreta a modo de gran cuc o serp amb el cap més ample que la resta del cos, que anava avançant de nord a sur, travessant el bell mig de Diània, des de les terres més ponentines fins a la mar, ja ultrapassat el Montgó camí d'Eibissa.

I jo sense la càmera de fotos, per la voreta de la mar de Xeraco, passejant amb els gossos. Quina llàstima, xe! Però una sort poder vore un espectacle així de bonic, a pesar de l'aire fred. El sol va quedar amagat dins del núvol més d'un quart d'hora, tot i que era l'únic núvol en tota la contornada del cel, i totes les mutanyes diàniques a la vista, es van quedar una estoneta menor o major a l'ombra ( les Creus, el Mondúver i la Falconera, la Safor, l'Altmirall, el Xerive, la Segària, el Montgó...). Al nord, la serra de l'Or o de les Rabosses de Cullera, lluint un sol de contrast, curiosament a les fronteres septentrionals d'aquest territori. Un espectacle del cel a les terres diàniques curiós d'observar i que trobe "un pel" interesant per a contar. I ara em vaig a cercar imàgens del Meteosat per comprovar si ha quedat constància oficial del fet.

Salut, pau i bé.

P.S. Ah, no m'oblide de felicitar a una "desapareguda" amiga en el dia del seu aniversari. Felicitats Magda!

Espacio de José María

2007-12-08T22:04:00.000+01:00

Espacio de José María

2007-12-08T20:50:00.000+01:00

Espacio de José María: "Publicar"

2007-11-30T20:01:00.000+01:00

Autoretrats, després d'un banyet "d'impressió i de rigor", com cal, un matí assolejat

(d'un seguit de dies anticclònics, amb nits de rigor quasi hivernal).

Però no n'ni ha res (o molt poques coses ) com un escabussonet encara que ràpid,

doncs ja fa temps que s'acabà l'estiu i les aigües d'esta part de la Mediterrània ja van

refredant-se, i molta gent se pensarà que això és una bogeria, però tot és qüestió de

costum i ànim, pense...

im

SALUT, PAU I BÉ !!!

2007-11-26T23:59:00.001+01:00