Seguidores

sábado, mayo 31

El gran giro

El gran giro. Así  se titula una alentadora obra que enlazamos desde aquí, retomando esporádicamente este parado cuaderno. Saludos y abrazos fraternos.

Acabo de ver una entrevista que hacen los de la Caja de Pandora a Ana Digón (Agricultura Regenerativa) (https://www.youtube.com/watch?v=2kv1dICNDqA).
Bien, no está mal. Lo mejor quizá, es la referencia a Joana Macy y "El gran giro". Es alentador pensar y sentir, teniendo cada vez más esa sensación también, de que cada vez más personas están empujando el timón de esa gran nave en la que llevamos tanto tiempo viajando con tan desacertado rumbo.
El giro es lentísimo pero se vislumbra. Mientras seguimos adelante como bien podemos (ojito con la palabra que es patrimonio del común) si queremos leer un tochillo pdf para conocer mejor la fuente: http://workthatreconnects.org/wp-content/uploads/2013/01/nuestra_vida_como_gaia.pdf



martes, enero 21

Això no para

Comencem l'any amb tranquilitat i bons aliments però alhora atrets per vàries propostes de presentacions de llibres, jormades per la defensa del territori, debat al voltant de les conseqüències de la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local, i més encara...

Divendres 10, a la casa de la cultura de Tavernes de la Valldigna, presentava Agustí Hernàndez el seu llibre 'Pobles Valencians Abandonats. La memòria del silenci', convidat pel Centre Excursionista de Tavernes.


http://elspoblesvalenciansabandonats.blogspot.com.es/2014/01/presentacions-llibre-pobles-valencians.html

Amb boniques fotografies va anar expressant el drama de l'abandó i la runa, l'última migració cap a les ciutats industrials al voltant de la segona part del segle XX (anys 50-60-70). Imatges com la d'una fulla de calendari polsosa i per terra, a l'interior d'una casa on el temps no es va parar però si va quedar eixe registre d'un octubre del 1971, potser coincidint amb el moment de l'abandó de la casa, per exemple, o la torre de l'església d'un poble sobreixint de la llàmina d'aigua d'un pantà que el va inundar...



És tracta d'una temàtica abordable des de molts costats. En aquest cas la part més generalista del paisatje rural humà és tocada, però és un bon punt de partida per tal d'escabussar-se al fons de la qüestió, estudiar, analitzar, imaginar un passat i tractar de recuperar i conservar l'arrel vàlida, com li vaig deixar caure al propi autor mentre jo li agraïa la dedicatòria del llibre i ell anava tancant l'ordinador, sentint-me elogiar un antic món rural on van existir entre tanta duresa vincles humans i fins i tot una certa organització semblant al que modernament anomenaríem autogestió, am els consells oberts.

No podem ocultar que la ruralitat desperta passions. Després de fer-nos la foto de grup ens vam juntar alguns amiguetes per a fer-nos algo. Acabàrem sopant de picadeta al bar Els amics de la plaça del mercat de Tavernes. Ja feia temps que no eixia per ahí.

El segon cap de setmana del mes ocupa unes jornades organitzades per l'Assemblea per la defensa del territori de la Safor  (http://lasafornoestoca.noblogs.org/).


Dissabe 11 de gener anem a Vilallonga, al Cau del Llop, a escoltar a Miquel Amorós, escriptor i historiador d'arrel llibertària.  Baix el títol de "Perspectives antidesenvolupistes", la seva xerrada es centra al voltant del concepte de territori, i com aquet s'articula en peça fonamental de les lluites socials, particularment des del 68 amb diferents fases i moviments com ara el antinuclear, les plataformes contra les macrovies de comunicacions (autopista de Galícia, TAV), pantans, mineria, parcs eòlics, i últimament contra la fractura hidráulica i l'agroquímica. Amb una variable permeabilitat d'aquests moviments cap a l'absorció pel mateix sistema.
Des del seu ja dilatat bagatge antidesenvolupista el ponent analitza i critica els fonaments de la societat industrial contemporània. Del territori i la seva defensa -tot un fet social per excel·lència- afirma que a hores d'ara és el baluart movilitzador de les lluites socials com en el passat ho foren les lluites obreres.
Des de la posada en antecedents, de la mercantilització, la societat urbana industrial en un paulatí procés ben estudiat per crítics  com Lewis Mumford va fer una brillant i lúcida exposició.
Amb exemples com el de la ciutat d'Alacant, què gràcies a l'aportació externa d'aigua va desenvolupar-se, cita els principals efectes negatius d'aquest model: la lletjor, gran producció de residus, necessitat de grans infraestructures de transport de mercaderies, ocupació del territori, i en última instància la mercantilització de tot o gairebé.

Els crítics clàsics al model proposaven una organització racional des de la planificació regional per tal solucionar el problema de la 'ciutat industrial', tot i que el capitalisme acaba fagocitant i fent pròpies eixes utopies amb l'anomenada Ordenació del Territori, terme 'màgic' per mostrar com la tecnocràcia trau de la mànega aparents solucions que el que fan és retroalimentar tota eixa gran maquinària burocràtica i que incautament és defensada i recolçada per la dereta i l'esquerra.

El seu repàs de la evolució del procés no oblida la cimera de Rio, en paral·lel a l'acollida que va tindre el nou i paradoxal terme de desenvolupament sostenible.
Paulatinament s'escampen actituts feixistes en un procés creixent de mundialització.
Una peça clau de la seva anàlisi és l'encariment de l'energia amb l'esgotament d'algunes fonts i l'escampament d'altres, algunes anomenades energies alternatives però que tornen a reproduir els patrons negatius de control per part de grups o minories i xarxes de distribució de gran tamany, per la qual cosa la suposada cara 'verda' d'aquestes energies no ho és tant.
S'estableix l'Agència Internacional de l'Energia que estudia molt directament tota la problemàtica derivada del control dels recursos energètics i preveu fins i tot la intervenció militar. Tota aquesta mercantilització conlleva una militarització que no per ignorada no deixa d'augmentar.

Es pot dir que la primera resposta del capitalisme davant la crisi del petroli és la nuclearització. Òbviament, a l'estat franquista els plans de desenvolupament atòmic són frenats pels E.E.U.U., mentre que al costat, a França, pewr exemple, la construcció de centrals nuclears és notable. Alhora, i des del maig del 68, n'hi ha una deriva des de la clàsica lluita de classes cap una incipient autonomia dels nous moviments emancipadors (de la dona, gays, de la terra,..). I és ahí on és plantetja la possible integració dels moviments socials a la política i les estructures de l'Estat, que seria una mena de claudicació, o bé trobar vies cap a una revolució integral o total.

I és ahí quan s'observa una desaparició del moviment obrer, burguesització, mentalitat consumista, predomini de les ideologies políticament correctes, "ciutadanismes" tan en boga, feminisme d'Estat.

A mode d'anècdota de com per exemple cançons, en el seu moment vetades per un capitalisme purità, de Rolling Stones com ara Codeine o Street Fighting Man, són més tard coreades des d'un capitalisme transgressor.

I ja arribem als últims temps amb el pic del petroli (2004-2006). El territori ja es plantetja totalment com un espai a explotar (fonts energètiques, fractura hidràulica, plantació d'agrocombustibles). L'enmascarement de la terminologia eufemística és ben patent ('horts solars', 'biocombustibles',...).

Crisi alimentària, crisi energètica, com elements fonamentals en la destrucció del territori junt amb l'acumulació de residus, de grans conseqüències com la pluja àcida i el canvi climàtic.

I tot porta cap a un nou pas del capitalisme en eixe escenari tan roí, un nou pas reformador amb major autoritat, reducció de la llibertat, empressonament de persones,..El doble discurs està ahí però sempre restringint libertat.

Cita la brutal resposta policial a Burgosel dia anterior, per a deixar, potser, la millor reflexió de la xerrada: "el que és important no és el grau de violència que es pot enfrontar cap a eixa violència institucional i corporativa sinó més be la creació de vincles i lligams entre la gent, la recuperació cultural..." Recorda el paper que van tenir les confraries (jurament, autodefensa), i els referents comunals i democràtics de fa mil anys. La recuperació d'allò rural, la tornada al camp i la recuperació de les ciutats de debó, humanes, de menys de 20.000 habitants.

Una doble defensa del territori, per una banda constituint-se moviments socials des de la lluita contra la mineria, autopistes, cimenteres/incineradores, pantans, parcs eòlics, l'urbanisme a barris com el de Gamonal, Burgos, i d'altra banda una ruralitzció q siga conscient que no necessita burocràcia, estats, sobre tot si és governada per col·letius socials i creant canals i circuits curts, bancs de temps, troques o barates, cooperatives integrals, o de l'estil del BAH!, escoles lliures, intercanvis de serveis, recuperació al món camperol del consell obert (consell general, universitat a Catalunya) i dels comunals.

Un doble aspecte de la lluita. La defensa del territori engloba tot, des d'aquest àmbit es pot desenvolupar una lluita que desenmascare el poder. I per altra banda, dels conflictes territorials pot derivar la revolució.

Després de les paraules de Miquel, un agraït aplaudiment i algunes preguntes per part del públic assistent, predominantment jove.

. En primer lloc se li pregunta sobre el moviment anti-nuclear, i la seva resposta és dilatada, citant com referents un article seu al número 5 de la revista Raíces així com les Éditions de l'Encyclopédie des Nuissances ( amb Jaime Semprún i el propi autor com a principals redactors). Recorda moments forts d'altres lluites semblants, com la gran oposició que es va crear a l'autopista de Galícia, o davant un cementeri nuclear als Arribes del Duero, Lemoniz, o el moviment contra els transgènics a França, i també a Catalunya (Plataforma Transgènics Fora) als anys 90.
Des d'eixa editorial francesa es va fer una crítica a la modernitat, l'extensió difusa que ocupa la indústria sobre el territori, las 'nocividades', en definitiva, sobre el mateix, prenent conciència, en definitiva, del caràcter mercantil-industrial que va adquirir la Vida.

. a continuació li pregunten sobre el marxisme-leninisme i tot i que la seva resposta com anarquista podria estar directa i senzilla, opta per una de més profit pedagògic, diríem, avisant del perill del doctrinarisme i el sectarisme i la necessitat de combatre també eixes idees.

. finalment una reflexió sobre antropocentrisme, valors i territori.
Comenta el camp de l'ecologia profunda, i recorda la visió clàssica dels grecs de què formem part del tot, i que tot coevoluciona.
El més important per tal d'evitar eixe antropocentrisme és que les relacions siguen naturals, equilibrades.




martes, diciembre 31

Bon any nou




 
Arriba eixe moment periòdic, d'acomiadar-se d'un any que se'n va i de rebre el nou que comença.
El temps passa inexorable, clar, i en aquest cicle anual tenim costum de fer-ne bons propòsits per a l'any vinent així com tractar de llevar-nos càrregues de damunt. És una ocasió molt extendida de fer-ho. Per cert, que a hores d'ara ja han entrat al nou any al meridians més primerencs del món i les celebracions oficials i públiques contenen una gran càrrega, com ací i allà, com tots els anys, de vacuïtat, no ens cregam que brolla un indici de creativitat relacionada amb un augment o expansió de la consciència, què va!
I volem ser feliços, que vinga un any feliç.
L'ambient de falsetat, dominació de uns humans sobre altres, la destrucció dels millors valors humans enmascarada a la vegada per una mena de 'tot està bé', la conflictivitat a que es du la llibertat, a qualsevol nivell, pot ser, en termes globals vaja in crescendo.
Tot i així o precissament per això és un bon moment, sempre pot estar-ho, de dessitjar per aquest proper any una reafirmació de tot allò que paga la pena conquerir (o al menys esforçar-se per arribar-hi): ser més nosaltres mateixes i mateixos (amb major coherència entre el que pensem, el que volem i el que  fem), en autoconstrucció com a subjectes els més lliures possible. No més aixina podrem construïir un món millor. Ah, i amb molt d'entusiasme i estima, amb AMOR.
En eixe sentit, pot semblar distorsionat l'efecte d'aquesta actitut, doncs, a nivell humà col·lectiu és tan sóls un granet de sorra, però també a la nostra escala personal pot resultar tot un repte, fins i tot inabordable.
És per això que conciliem aquest moment de l'any per tal de desitjar que tot allò de bo siga practicat i fet, i què d'una forma pareguda a com la llum, aparentment invisible, al passar sobre un objecte, sobre qualsevol porció de matèria (abans fosca) la il·lumina, vaja escampant-se i revitalitzant i humanitzant cada vegada més aspectes i circunstàncies personals, familiars, comunitàries, humanes.
En poques paraules: BON ANY 2014!!!



domingo, octubre 13

Celebracions


Dotze d'octubre, la Pilarica, cinco siglos igual que cantara León Gieco ( http://www.youtube.com/watch?v=N_juOSgR_oE ), imatges, més cançons, lectures, converses, records...Quin dia més redó per tal de reflexionar una mica (qualsevol dia ho és però).
Nacions, nacionalismes, imperis, pobles que van ser pobles, pobles que van ser lliures, pobles que van deixar de ser pobles, pobles  tractant d'aguantar la soca, sobrevivint, pobles retrobant-se...tantes situacions, tant variades que s'escapen del comú coneixement i cal esforçar-se i obrir els ulls i la ment, i tenir més empatia, tractar de tenir-la.
La celebració del dia de la Hispanitat, o dia de la raça , o fins i tot Columbus Day, va ser instituïda a principis del segle XX , en anys pròxims, tant a l'estat espanyol, amb la monarquia d'Alfons XIII, com a diferents estats americans. Coincideix amb la celebració de la Mare de Déu del Pilar, patrona de Saragossa, d'Aragó i de la Hispanitat.
I ho mirem des de terres ibèriques, però allende los mares és semblant, en part recíproco, en part complementari i també es mira el que representa aquest dia de formes controvertides. En tot cas la colonització va deixar una part dolorosa i triste, indubtablement.
Tractem de reconèixer el legat de tot això i demanar perdó per la part que ens toque o afecte. Recorde un singular documental ( http://www.youtube.com/watch?v=A7eEKDP_2QU ) al qual, el protagonista és un jove andí iniciat al xamanisme, continuador de la rica cosmogonia d'aquelles terres, que viatja al llarg del planeta fent parada en diferent llocs sagrats. El viatge és físic però també interior, vivint una experiència de trascendre el dolor del seu poble i dels altres pobles. És tracta d'una acció bé reflexionada, eixa si que ho és! I per la seua part és una mena de camí al trellat i l'acord, l'avinentesa des de l'inspiració i la consciència. És com alleugerar el dolor i curar les ferides del seu poble, però alhora, queda, per ací, sentir tot això i demanar perdó. Ens toca ara a nosaltres. No cal fer-ho 'oficiosament' però si des del cor, a nivell personal i col·lectiu. Què podem esperar dels estats implicats, inclòs el Vaticà?
Però de les persones, la gent, el poble, els pobles, hi esperem tot allò que calga. Tot està en procés, en contínua evolució...Poc a poc, l'apertura de consciència ens durà cap a cotes de major dignitat humana, i potser, aquest dia siga per a conmemorar la pau i l'amor de totes i tots els éssers humans (i resta de criatures), i pot ser, anant més lluny, no calguen ja celebracions doncs tot els dies seran de debó dies de fraternitat i de bé en el cor humà. Tots els dies són per a celebrar la vida, més val. Tampoc farà falta dir-li no a corporacions monstruoses que de santes no hi tenen més que el nom ;) Però mentrestant caldrà continuar avançant cap a eixe despertar de la conciència, auto-construint-nos dia a dia, poc a poc...

domingo, mayo 5

Mayo, el amor y yo

Mayo llegó,
llegó de trabajos y meses,
meses y días de vital calendario,
calendario de días que pasan, 
pasan vividos desde el nacer, 
nacer de la madre,
madre bendita que me parió, 
parióme adrede, con dolor y amor,
amor ¡hay amor!
amor es ahora,
ahora es tiempo de flores,
flores siempre,
siempre flor,
flor, aromas, colorido,
colorido de algún arcoiris gentil,
gentil el cabal vivir,
vivir con esfuerzos recompensados de elegirte libertad,
libertad para serte y ser,
ser y serte en pura construcción,
construcción y devenir,
devenir esencial del alma, 
alma mía,
mía, mi vida, 
vida mía...

viernes, abril 12

Calamar naranja


Mediodía primaveral, incluso caluroso. Volviendo de la city. Gratificante y salutífero mar calmado,
aguas transparentes que invitan a entrar a pesar de la temperatura del agua (en torno a 15ºC). ¡Al agua, patos! Pero despacio, despacio. A poca distancia, dentro del agua nos parece ver un pez anaranjado. En seguida pensamos en una carpa arrastrada por la apertura de las compuertas del canal del río hace unos días,  pero observamos mejor y esa primera impresión deja paso a la realidad nunca vista aún: un calamar,  de color anaranjado, a pocos metros de la orilla hacia la que parece se encamina sin mostrarse huidizo. Atrae nuestra atención desde el primer momento. Parece que nos mire con sus redondos y avivados ojos pero no muestra temor por nuestra presencia, parece también que vaya a quedar varado en la orilla de mínimo oleaje rompiente....pero no, en el último momento se vuelve a dejar engullir por las aguas avanzando lentamente con rumbo que no parece encaminado a adentrarse fugazmente. Le vamos siguiendo varios minutos a una corta distancia con el ánimo de observarle y desear que por fin se aleje hacia aguas más propias y seguras.... Por fin sin percibir su huída parece despedirse de nuestra visión dejándonos una grata sorpresa su encuentro y algún que otro interrogante, como por ejemplo por qué entre los cambiantes colores que pueden mostrar estos cefalópodos, justamente ese llamativo naranja; ¿qué estímulos propiciaron la activación cromatófora hacia ese resplandeciente color?
 Con la mera contemplación del suceso nos quedamos bien impresionados y compensados del acaecer mañanero...



































lunes, marzo 12

CLAVES DE LOS INDIOS HOPI PARA VIVIR EL AMOR INCONDICIONAL

CLAVES DE LOS INDIOS HOPI PARA VIVIR EL AMOR INCONDICIONAL


Eres único, diferente de todos los otros.
Sin reserva ni duda permito que estés en el mundo como eres, sin un pensamiento o palabra de juicio...
No veo error alguno en las cosas que puedas decir, ni hacer, sentir y creer porque entiendo que te estás honrando a ti mismo al ser y hacer lo que es verdad par ti.
No puedo recorrer la vida con tus ojos ni verla a través de tu corazón.
No he estado donde tú has estado ni experimentado lo que has experimentado, viendo la vida desde tu perspectiva única.

Te aprecio exactamente como eres, siendo tu propia y singular chispa de la Conciencia Infinita, buscando encontrar tu propia forma individual de relacionarte con el mundo.
Sin reserva ni duda, te permito cada elección para que aprendas de la forma que te parezca apropiada.

Es vital que seas tu propia persona y no alguien que yo u otros piensen que "deberías" ser.
En la medida de mi capacidad, sin denigrarme o ponerme en un compromiso, te apoyaré en eso. No puedo saber que es lo mejor para ti, lo que es verdad o lo que necesitas, porque no sé lo que has elegido aprender, cómo has elegido aprenderlo, con quién o en qué periodo de tiempo. Solo tú puedes sentir tu excitación interna y escuchar tu voz interna, yo sólo tengo la mía. Reconozco que, aunque sean diferentes entre sí, todas las maneras de percibir y experimentar las diferentes facetas de nuestro mundo, todas son válidas.

Sin reserva ni duda admito las elecciones que hagas en cada momento. No emito juicio sobre esto porque es imprescindible que honre tu derecho a tu evolución individual, porque esto da poder a ese derecho para mí y para todos los otros.

A aquellos que elegirían un camino que no puedo andar o que no andaría y aunque pueda que elija no añadir mi poder y mi energía a ese camino, nunca negaré el regalo de amor que Dios me ha concedido para toda la Creación. Como te amo, así seré amado. Así como siembro, recogeré.


Sin reserva ni duda, te permito el derecho universal de libre albedrío para andar tu propio camino, creando etapas o manteniéndote quieto cuando sientas que es apropiado para ti.

No puedo ver siempre el cuadro más grande del Orden Divino y así no emitiré juicio sobre si tus pasos son grandes o pequeños, ligeros o pesados o conduzcan hacia arriba o hacia abajo, porque esto sólo sería mi punto de vista. Aunque vea que no haces nada y juzgue que esto es indigno, yo reconozco que puede que seas el que traiga una gran sanación al permanecer en calma, bendecido por la Luz de Dios.

Porque es el derecho inalienable de toda vida el elegir su propia evolución, y sin reserva ni duda, reconozco tu derecho a determinar tu propio futuro.

Con humildad, me postro ante la comprensión de que el camino que veo es mejor para mi, no significa que sea también correcto para ti, que lo que yo creo no es necesariamente verdad para ti.

Sé que eres guiado como yo lo soy, siguiendo tu entusiasmo interno por conocer tu propio camino. Sé que muchas razas, religiones, costumbres, nacionalidades y creencias en nuestro mundo nos traen una gran riqueza y nos procuran los beneficios y enseñanzas de tal diversidad. Sé que cada uno de nosotros aprende en nuestra manera única para devolver ese amor y sabiduría al TODO.

Entiendo que si sólo hubiese una forma de hacer algo, sólo necesitaría haber una persona.

Apreciaré tu luz interna única, te comportes o no de la manera en la que considero que deberías, aunque creas en cosas que yo no creo.
Entiendo que eres verdaderamente mi hermano y mi hermana, aunque puede que hayas nacido en un lugar diferente y creas en diferentes ideales.
El amor que siento es por absolutamente todo lo que ES.
Sé que cada cosa viva es una parte de una conciencia y siento un amor profundo por cada persona, animal, árbol, piedra y flor, por cada pájaro, río y océano y por todo lo que es en el mundo.

Vivo mi vida en servicio amoroso, siendo el mejor YO que pueda, haciéndome más sabio en la perfección de la Verdad Divina, haciéndome más feliz, más sano, y cada vez más abundante y gozoso. Aunque a lo largo del camino puede que me gustes, sienta indiferencia por ti, o me disgustes, no voy a dejar de amarte, de honrar tu singularidad y de permitirte ser tú.


Esta es la llave de la paz y armonía en nuestras vidas y en nuestra Tierra porque es la piedra central del Amor Incondicional.

sábado, noviembre 19

Esfuerzo y Servicio Desinteresados: LAS ELECCIONES DEL 20-N Y EL DESARROLLO DEL FACTOR...

Esfuerzo y Servicio Desinteresados: LAS ELECCIONES DEL 20-N Y EL DESARROLLO DEL FACTOR...: LAS ELECCIONES DEL 20-N Y EL DESARROLLO DEL FACTOR CONSCIENTE                 Las elecciones del 20 de noviembre de 2011 tienen lugar en una...

lunes, septiembre 5

Diada d'Estellés 2011



De quan en quan llegim al poeta, fugaçment, sovint, un encapaçalament d'algun text ens atrau la mirada, sobre tot si apareix un motiu vegetal, si, és la veritat, tot i que llegir-li entrat en passió d'enamorats no ens deixa indiferents, però, per exemple...
Al passat agost, un dilluns de fira a Xàtiva em compré a una parada de llibretaires un exemplar de l'autor anomenat Xàtiva editat el 1980 per l'Associació d'Amics de la Costera i amb unes boniques il·lustracions de Joan Ramos. No em quedaven diners i ma mare realment m'ho va regalar, tot siga dit! Com que l'exemplar està recent, parat a la tauleta del costat del llit, l'he pogut fulletjar. Aprofite aquet dia per a compartir ací algunes peces a més de altra trobada a l'Herbari breu de la Safor de Joan Pellicer (LA ROSELLA).
Què us agraden! :)

FUNERAL DE LA COVA NEGRA
5


Cova negra de llavis fins,
cova, cova.
Cova negra de llavis fins
on em bec a grans glops la vida
mirant el cel.

Cova secreta, breu reducte,
cova, cova.
Cova secreta, breu reducte,
jo fundaré la vida en tu,
de pèls mullats.

Cova negra, cova secreta,
cova, cova.
Damunt teu fundaré el meu temple
i fundaré la meua ràbia,
tambor, tambor.

Tambor del ventre fecundat,
cova, cova.
Tambor del ventre fecundat,
sortirà per la boca negra
tota la vida.

Obscur secret inescrutable,
cova, cova.
Tot és secret, caminem sempre
entre calendaris rupestres,
no sabem res.


MATÍ

Horts quiets, dolcíssims. Espremeré la
llimona damunt el peix inerme. Veuré
créixer per damunt les palmes el vent.
Parres llimeres magraners
fruits del jorn.
A la nit canten els rossinyols si fa lluna.
Amor, t'estimaré
tota nua damunt els meus genolls. Amor,
t'estimaré, et donaré besades petites, reiterades,
damunt l'herba profana, passarà un riu
i no sabrem on passa, no sabrem res de res, ens estimarem.
Amor he de besar-te
els turmells els genolls els pits
l'anca de música,
les cames llarguíssimes el sexe de nacre el
ventre el melic.
Tanta lluna amor
tanta lluna amor. Hem de morir de tanta lluna
entre les verdes cuixes.
Parres llimeres tarongers llorers rossinyols.
Arriba!


CANÇÓ

Àlbers, àlbers,
àlbers tota la vida,
tota la nit,
tota l'alba
àlbers que sonen,
àlbers,
multiplicada música dels àlbers,
àlbers pentinant els cabells de la nit,
remorosa dels horts,
àlbers desordenant la roba de la novençana,
i entre els àlbers les fonts,
les cuixes de les fonts,
oh cuixes de ruixim acumulat,
cuixes de vidre, cuixes!

A dalt vibra la molsa.


<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3


LA ROSELLA




Amb un pessic, un sol pessic de brisa,

sols amb dos dits, amb dos dits sols de l'aire,

naixes i fuges, criatura aèria,

te'n vas al regne de les papallones,

ets i no ets, predominant rosella

per sobre el blat, i te'n vas i no tornes,

deixant als dits un tacte cereal,

un vague enyor, una suau tristesa,

el breu regal d'efímera durada

sols una pols, un no-res i ja tot,

filla del déu de la millor farina!

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS




domingo, julio 17

Indígnate pero sé feliz….

 

565

Indígnate, amigo, indígnate amiga, indignémonos amig@s, amigxs, pero éso sí, al sol con sombrero, y a pesar de las aglomeraciones playeras, qué suerte que tenemos, que tenemos vida, y tiempo para “perderlo” con “pavadas”, que podemos escribir, leer, tenemos internet para compartir, para gritar indignadamente, pero felizmente por estar vivos, aunque no nos gusten cosas de nosotrxs y del mundo, pero ahí estamos, seguimos caminando, por la arena y el asfalto, por la senda y el camino…tratando de ser felices, con todos los tapujos y zancadillas que involuntariamente, en el fondo, nos da el mundo…avanti!!!

miércoles, marzo 30

Boscos a la Safor...




Demà la 1ª conferència "Els boscos ibèrics" amb el Dr. Helios Sainz Olleros, enginyer de monts (forests) i professor de geobotànica de l'autònoma de Madrid :P





Visions històriques i ecològiques
dels boscos de la Safor


Cicle de conferències, ruta guiada i exposicions amb motiu de l’any internacional dels boscos
Gandia, març, abril, maig de 2011

Cicle que pretén fer un recorregut interdisciplinari pels paisatges i els boscos que han format part de l’escenari històric de la comarca de la Safor.

Lloc de celebració i horari: Casa de Cultura Marqués de González Quirós de Gandia. 20:00 h. Entrada lliure.


Activitats programades :

Març
· 31 de març, dijous. Xerrada “Els boscos ibèrics, singularitat i estat de conservació”. Dr. Helios Sainz. Enginyer de forests (monts) i expert en geobotànica, professor de la Universitat Autònoma de Madrid, part de l’equip redactor del Pla Forestal Espanyol. Organitza: CEIC

Abril
· 3 d’abril, diumenge. Excursió “Els boscos de la Safor”. Guies Xavier Ródenas, Josep Sendra i José Mª Peiró. Enginyers de forests (monts) (X.R, J.M.P) i biòleg (J.S). Excursió al barranc de Manesa. Organitza: UPG-CEIC.

· 5 d’abril, dimarts. Xerrada “Habitar i transitar els boscos de La Safor a la prehistòria” Olga Gómez Pérez. Investigadora. Departament de Prehistòria i Arqueologia. Universitat de València. Organitza: Museu Arqueològic de Gandia –MAGa.

· 7 d’abril dijous. Xerrada “Una visió històrica i ecològica dels boscos del pirineu”. Dr. Joan Manuel Soriano. Geògraf, coordinador del Grup de Recerca d’Alta Muntanya de la Universitat Autònoma de Barcelona. Organitza: CEIC Alfons el Vell.

· 12 abril, dimarts. Xerrada “Domesticar la natura: els boscos i la marjal de la Safor a l’edat mitjana” Frederic Aparisi Romero. Universitat CEU Cardenal Herrera – Grup Harca.

· 22 d’abril, divendres. Inauguració exposició “25 anys d’estudis i publicacions mediambientals a la Safor” CEIC Alfons el Vell al Museu Arqueològic de Gandia- MAGa (fins al 23 de maig). Entrada gratuïta.

Maig
· Tallers didàctics i exposició al MAGa: “Fa molts anys hi havia…” Dissabtes i diumenges pel matí.

· Taller didàctic al MAGa per tal de commemorar 2011 any internacional dels boscos. Proposem un recorregut pels hàbitats que han format part de la prehistòria de la Safor i coneixerem l’aprofitament dels recursos que formaven eixos paratges. Descriure una evolució paisatgística on l’home va jugar un paper molt destacat i transformador. Reconstruirem els paisatges i els hàbitats dels jaciments més importants de la Safor.

· 6 de maig: Inauguració exposició “La custòdia del territori i els boscos”. AVINENÇA (fins al 6 de juny al MAGa). Entrada gratuïta.

Organitzen: CEIC Alfons el Vell · MAGa – Museu Arqueològic de Gandia · UPG – Universitat Popular de Gandia.

jueves, marzo 24

Sobre arbres



jove roure (martinenc?) fillolet sembrat fa anys de "bellota" al partidor de la senda del barranc de les Galeries de Ròtova (vall de Vernissa, la Safor)...el futur serà verd o no serà; sempre ho va èsser, naturalment. Sense fotosíntesi, com dimonis hi podriem estar ací nosaltres?



Apunts al voltant dels arbres, al voltant d'arbres.
Quines criatures més formidables i curioses.
Quines llegendes, quins mites, en qualsevol cultura humana hi són presents.
Quant s'ha escrit d'ells, i quant s'ha d'escriure encara, però no sabem si arribarà un dia que siguem de debó germans d'ells (i de nosaltres mateixa, clar). Supose que si, conform es va posant la cosa, ens va la vida...
He recuperat un "vell" arxiu d'unes poesies que vaig trobar en navegacions primerenques pel procelós mar de la xarxa.
Esta de Leonardo Boff és molt entranyable. Espere que per a tu també resulte així.
Un abraç arbori!

http://www.nidodepoesia.com/arboles.htm



miércoles, marzo 23

Per la plutja....(Crònica d'una excursió que no va poder ser)

















La plutja ha tornat;
des d'ahir divendres no ha parat de ploure bé,
mullant la terra a poc a poc.
I l'excursió d'este matí de dissabte, la segona de les visites als arbres i arbredes de Gandia no s'ha pogut fer.

Sense paraigua,
esperant un temps prudencial,
com a guia de la ruta de la universitat popular.
A la passarel·la, amb Ausiàs March,
per si alguna gent valenta s'anima a participar.

Hem passetjat per sobre el riu intervingut
i xapotetjat entre el compactat i hanegat gravó
del poc adeqüat entorn per als protegits pins canaris del "recinte ferial" i "l'aparcader";
en canvi d'un bon cèrcol en consonància amb les amagades
però extenses i velles arrels
tan sòls un quadre al voltant de les seues soques amb la placa identificativa, al menys!

tot cal dir-ho, si!
al menys una capeta de gravó sota la compactada terra de baix
i no pas d'impermeables asfalts (per quant de temps?),
aire per a les arrels! Aire!

Fent companyia als arbres
rentant-se la pols,
obrint els ulls,
borrons incipients
beneïts per la plutja.

S'acaba l'espera
però avans de canviar els plans del matí,
hem fet una mena de pelegrinatge
a la part de miramar de la ciutat,
cap a on la redona de les afores on es troba l'alqueria Laborde.

Mal fanguer que s'apega a la sola de les botes,
mala compactació de l'entorn prou menguat (i ocupat) del gran i tocat llidoner (Celtis australis),
amb fongs al costat del seu peu.
Les branques atirantades amb tensors d'acer, denoten una intervenció d'auxili
a un arbre mutil·lat però encara viu ...

Estem xopats però encara ens apropem a l'inmensa magnòlia (Magnolia grandiflora) de tres cimals,
que es troba per fora del recinte actual de l'alqueria, avuí dissabte tancada, (seu de la televisió pública gandiana).

Sembla pel seu aspecte de conjunt que la magnòlia, esperançadorament es recupera lentament des de l'encertada aplicació de l'ordenança municipal de protecció de l'arbrat. Aviat farà grans i blanques flors.
No us la pergau! ;)

José Mª Peiró

martes, marzo 22

Boscos a la Safor




Aquesta setmana s'inicia la primavera, i també un cicle de conferències a la ciutat de Gandia al voltant dels boscos i dels paisatges vegetals al llarg de la història, aprofitant que enguany es celebra l'any internacional dels boscos.

La cosa m'ha agafat un poc per sorpresa (sorpresa de les bones, clar) tot i que Xavi Ródenas em va informar fugaçment i resumidament en acomiadar-nos a la font dels Madallars a l'últim homenatge fet a Joan Pellicer. Amb un somriure em quedé pensant en l'interés de realitzar aquests events. Personalment, és tot un honor participar com a guia junt amb els altres dos companys de "Els boscos de la Safor" , Xavi i Josep Sendra, d'una ruta pel barranc de Manesa o de la Manesa (al llibre Els barrancs de la Safor del company Rafael Delgado et al.).
Es tracta d'una altra meravella de les nostres muntanyes que vaig tindre la sort de redescobrir, quan junt als companys de la brigada de conservació de microreserves de flora i d'hàbitats prioritaris de la conselleria de Medi Ambient -Claudi Sendra, Paco Ribes i Salveta Ferrando- ja fa quasi deu anys, vam senyalitzar una microreserva a l'entorn de les sureres, recuperant la senda que enllaçava la nevera de dalt amb la gran del poble de Barx situada avall (cal fer memòria també de què l'últim tram de senda de baix va obrir-se amb l'ajuda de la gent del Centre Excursionista de Tavernes). Després vindria la divulgació i l'èxit als catàlegs i llibres de rutes de la contornada, així com l'auge del senderisme dels últims anys.
Una sort tenir racons com aquest, de gran singularitat al conjunt diànic i recuperats per al coneixement i perquè no, també l'excursionisme regulat i respectuós, esperem...

I anit al fèisbuc m'assabente d'aquest cicle de xerrades.
La programació promet, totes les xerrades semblen prou interessant, a diferents nivells i serà tot un luxe escoltar forestals pioners de la renovació de la professió (i de l'apropament a d'altres disciplines i professions) com ara el doctor enginyer de monts Helios Sainz Ollero, de dilatada trajectòria geobotànica, per exemple, així com d'altres professionals d'ací i d'allà, d'altres variades disciplines, alguns d'ells i d'elles joves i també experts en les seves matèries.
L'organització haurà estat possible "buscant sinèrgies i fent xarxa" que diria Xavi, tot i que ens sap greu i ens extranya no trobar al cartell anunciador altres institucions adients i referents, ubicades a la comarca que al no estar-ne representades qüestionen la veracitat de l'entrecomillat; a bon entenedor sobren paraules ;-).



http://www.alfonselvell.com/index.php?news=95


sábado, septiembre 4

Cloent els ulls




Es tal el frenesí de no parar, sempre fent el que siga, per tal de no parar...i encara que parem el cos, ahí tenim la ment, sense parar, sense parar de cavil·lar, fins i tot preparant un escrit breu al voltant del "poeta de l'Horta", en el seu aniversari. Tot un referent que ens ajudarà a serenar l'esperit.
De poesia també vivim i per moltes sendes i rierols de la paraula, de forma subtil ens sentim partícips també de l'humil homenatge al poeta.
Ara tan sòls un petit recull, tancant els ulls, cloent els ulls, rememorant, imaginant, visualitzant...

Si cloc els ulls i rememore els anys
veig avançar una aigua de lentes fulles,
fulles de fang o costra de les séquies,
voltades de figueres i canyars,
moreres grans i febrils lledoners.


Llibre d'aigua, 8

Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 4 setembre 1924- València, 27 març 1993)
 
Posted by Picasa

lunes, julio 12

Coses que passen

Coses que passen

Per ací no escribim res. Estem d'estiueig, com la natura.
D'anècdotes i vivències unes poques però sense gana de comptar batalletes.
Contrast i corroboració d'aconteciments marcats per una fidel fenologia, tot i que enguany, aixo de què "hasta el cuarenta de mayo no te quites el sayo" va estar molt cert.
Llàstima no fer les tèmpores d'estiu, encara que tot sembla apuntar un estiu mogut, res de monòton, perquè a banda de la tònica general, també hi han anomalies.

Mogudet també el debat "sobiranista" d'estes dies, coincidim , (quines coses!) amb el triomf de la selecció espanyola de futbol al campionat mondial. Però per ahí no seguiré que no va amb mi l'acudit fàcil; el que més desitje és que poc a poc els humans que habitem esta península i voltants, com a la resta d'este bonic planeta anem guanyant cotes creixents de trellat, saviesa i llibertat...

Tot això no tenia molt que veure amb un enllaç que volia penjar, però després de tant de temps parat calia sentir-se amb vida per ací. Hi han temes, com el de l'accident del metro de València que sembla que no tenim com a societat la maduresa suficient com per a poder expressar amb plena llibertat :(
http://reflexionesybalidos.blogspot.com/2010/07/zero-responsables_07.html

jueves, abril 22

22 d'abril, dia de la Terra

En el dia de la Terra, 22 d'abril, Il Càntico delle Creature.


Avui es celebra el Dia de la Terra (http://ca.wikipedia.org/wiki/Dia_de_la_Terra), com es recorden a Google, amb una frondosa il·lustració al obrir el cercador http://www.google.es/webhp?.

Per interaccions a la xarxa hem trobat un bonic vídeo casolà amb música de SecretGarden i imatges d'eixes boniquetes i tendres.
Però al llarg de les hores em rondava eixa música ...
El cas és que m'he acordat d'una música molt semblant, interpretada pel gran ÀngeloBranduardi : Il Càntico delle Creature, amb lletra de l'homònim, de sant FrancescAssís, en què el visionari apòstol de la Natura, lloava, entre d'altres a la "nostra Mare Terra":

"Lloat sigues, Senyor meu, per la nostra germana la
mare terra, que ens sustenta i governa,
i hi produeix diferents fruits amb flors de colors i herbes."

Lloada sigues Terra, amb salut, pau i bé ;)



lunes, abril 5

Minyona, ve l'abril






Bonica poesia d'un rossellonés, que he trobat al lloc d'Amics arbres, arbres amics http://amicsarbres.blogspot.com/2007/03/alegreu-vos-la-primavera-es-aqui.html

Minyona, ve l'abril


Minyona, ve l'abril. A cada pas que hom fa
hom encerta un arbret blanc-florit que enamora.
L’aigua juga amb el sol i mig riu i mig plora.
I la guilla amb el llop ja se volen casar.
No hi ha flor com la flor del cirerer salvatge.
Sa rama estesa i nuvial sol blanquejar.
Damunt de la canal i lluny de tot mirar
preserva sense nosa el temps del donzellatge.
No hi ha flor com la flor del codonyer tot verd.
Quan escampa entre els brancs el calze mig obert,
rica d’un fruit pesant, és la més vergonyosa.
Minyona, i què direm del presseguer mollar,
tan rosa en el conreu on el bou ve a llaurar ?
No hi ha flor com la flor d’una boca amorosa.

Josep Sebastià Pons
(Illa del Riberal, Rosselló, 1886-1962)




sábado, febrero 6

El cor de la realitat

Trobem a la web un video d'Amparo Sánchez, d'Amparanoia, cantant "Corazón de la realidad" amb músics americans que fins i tot canten, pel què m'imagine, en alguna llengua local.
Es tracta d'una promo per tal de sortejar un concert de la cantant a casa de la parella (sic) que siga seleccionada per l'enviament d'una foto (via rtve.es) i/o missatge d'un màxim de 140 caracters (via twitter), relatiu a una declaració d'amor. Premi singular per tant. A banda d'això,
la cançó em resulta molt entranyable en conjunt, per la lletra, per la interpretació d'Amparo, pels "mariachis", pel simbolisme de la ceiba , baix de la seva ombra, res de roí em pot passar.

Perquè este espai no cal abandonar-ho, ademés, fem esta breu ressenya, alçant-nos, al menys momentàniament, del letarg de la marmota, o si més no, de l'amagada rata cellarda, tot un referent de la diversitat de les nostres forestes.

Baileu, baileu, baix de la ceiba amb el cor de la realitat, trencat o sencer, llibre o encarenat, però sempre palpitant, tic, tac, tic, tac, tic, tant,...i tant!


Amparo Sánchez presenta ’Corazón de la realidad’, primer videoclip de ’Tucson-Habana’