Tot i que anem molt ocupats, com que ja s'acaba el mes , i precissament enguany tenim any bixest, de traspàs, o siga que en tenim un dia extra, este 29 de febrer, la cosa ja és motiu per escriure quatre llínies (després sol allargar-se una mica, però bé). El problema és la falta de temps , perque temes candidats al "post", n'hi han molts. Ja vorem:
· Pudors i combois
No trobe la manera de parlar de qüestions polítiques i alhora, en certa manera, la vida està plena d'actes o actituts polítiques. Com deia a principis de setmana (i en altres ocasions) Jordi Puig (Una paret més), jove rotovense de pro, fins i tot tasques casolanes, com ara el reciclatge dels resíduus domèstics en són actes polítics . I ahí lligaria jo política amb ètica (des d'allò més personal a allò més social o col·lectiu), sens oblidar-nos, es clar, del sentit o objectiu últim de "l'art d'allò possible" que és la política. I no deixa de donar un poc de vergonyeta (també aliena) escriure al voltant d'estes temes.
I per a combois polítics els que porten la gent del Bloc, Iniciativa i els Verds. Llàstima que l'entendiment amb altres postures d'àmbit més ample no acaben de collar. Una major ( i pletòrica de vida) vertebració de la Societat també està per fer-se.
. Els Boscos de la Safor
Amb aquest ambiciós títol el CEIC Alfons el Vell ens acaba de publicar, fruit d'una beca d'investigació, un estudi al voltant de les zones de vegetació avançada a la comarca, relatiu a la seva caracterització per tal de poder-lis conservar i millorar. La persistència de les mases arbrades que ens ensenyàrem els nostres mestres forestals. O siga apropar-se a eixa mena de sostenibilitat que a hores d'ara es " cacaretja " tant a diferents àmbits, afegint propostes de gestió que tenen molt a vore amb la Custòdia del Territori, antiga i a la vegada pionera ferramenta de maneig de la terra que incorpora al seu nucli tant el patrimoni natural com el cultural o derivat de les manifestacions humanes. Ah, els autors de l'estudi som els gandians Xavi Ródenas i Josep Sendra, i esta espècie d'empelt madrileny-saforenc que us ho conta, i la presentació serà, si fa no fa, el dimecres 2 d'abril a les 20.00 hores a la Casa de la Cultura (Casa de la Marquesa) de Gandia. QUE HO SAPIEU!
."Si no plou, plourà"
Amb aquest sugestiu títol, la Mònica López (la Seu d'Urgell, 1975) presentadora de l'oratge (el temps) i col·laboradora d'un progama matinal de màxima audiència a la televisió pública catalana ha tret a finals del 2007 un bonic llibre de dites i refranys relatius al món meteorològic. En té unes il·lustacions molt guapes d'Alma Larroca.
Tot i què el compendi abasta fonamentalment refranys de l'àmbit català, amb climes variats, i un pèl diferents als valencians, per exemple (tinguem en compte simplement el tema de les diferents latituds, i per ende, clar l'efecte que això fà a la fenologia de les plantes i animals).
Tot allò, pot donar molt de sí. Esperem seguir raonant i lligant més esta temàtica. Ja us contareu, ja em contareu, val? Oi?
En fi, i per acabar el mes, el que va triar per aquest dia:
El febrer, avergonyit, es tapa la cara i surt de nit.
viernes, febrero 29
jueves, febrero 21
Dia de les llengües maternes
Dijous 21 de febrer del 2008, dia de sant Pere Damià, santa Irene i santa Elionor reina.
Sembla que hui ademés de tenir lluna plena de febrer, a nivell internacional es conmemora el dia de les llengües maternes, tot i que el ressò mediàtic no m'ajuda quasi a poder assabentar-me del tema.
Amb motiu de la celebritat sí que vaig pegar una miradeta a un article publicat al diari Levante-EMV esta setmana i recorde una dada curiosa: el 4% de la població mundial parla el 96% de les llengües existents en l'actualitat, la qual cosa reflecteix que la gran majoria de la població mundial parla alguna llengua "majoritària", com ara l'anglés, el xinés-mandarí, el castellà/ espanyol, el francés, el portugués, el rus, etc, mentre que una minoria es reparteix la gran majoria dels idiomes existents. Moltes llengües són parlades per poblacions que no arriben a superar el millar d'habitants, arribant el cas premonitori d'extinció d'alguna llengua amazònica (p.ex.) que únicament és coneguda per un únic ser humà que tan solo pot parlar amb si mateix i amb els records dels seus avantpassats, si és que allò és parlar... Quina passada!
L'article comentava aspectes concrets de les llengues aborígens d'Austràlia (més de dos centenars, i més de la meitat d'elles amb seriossos problemes de continuïtat). Hi portava la fotografia d'un australià que ho "deia tot": quina saviesa està perguense sense oportunitat de poder ser compartida amb eixa altra inmensa majoria de la població que gaudim de registres idiomàtics més consolidats.
Jo per exemple ving d'una cultura ibèrica mixta, amb el castellà com a llengua materna i el valencià com a llengua paterna, i això marca un poc en el sentit de relativitzar algunes qüestions que des d'altres perspectives hi poden agafar matissos un poc chauvinistes. En tot cas, quan ens mirem al melic de l'autocomplaença potser estaria bé recordar estes situacions de pèrdua de diversitat, oi? La reafirmació d'allò local es pot enriquir del patrimoni universal que representen la resta d'inmensitats locals de tot el món. Tot allò bé segur que multiplica la capacitat comunicativa dels humans, què d'això es tracta en definitiva, de poder comunicar-nos millor, i ser més lliures i més feliços.
Sembla que hui ademés de tenir lluna plena de febrer, a nivell internacional es conmemora el dia de les llengües maternes, tot i que el ressò mediàtic no m'ajuda quasi a poder assabentar-me del tema.
Amb motiu de la celebritat sí que vaig pegar una miradeta a un article publicat al diari Levante-EMV esta setmana i recorde una dada curiosa: el 4% de la població mundial parla el 96% de les llengües existents en l'actualitat, la qual cosa reflecteix que la gran majoria de la població mundial parla alguna llengua "majoritària", com ara l'anglés, el xinés-mandarí, el castellà/ espanyol, el francés, el portugués, el rus, etc, mentre que una minoria es reparteix la gran majoria dels idiomes existents. Moltes llengües són parlades per poblacions que no arriben a superar el millar d'habitants, arribant el cas premonitori d'extinció d'alguna llengua amazònica (p.ex.) que únicament és coneguda per un únic ser humà que tan solo pot parlar amb si mateix i amb els records dels seus avantpassats, si és que allò és parlar... Quina passada!
L'article comentava aspectes concrets de les llengues aborígens d'Austràlia (més de dos centenars, i més de la meitat d'elles amb seriossos problemes de continuïtat). Hi portava la fotografia d'un australià que ho "deia tot": quina saviesa està perguense sense oportunitat de poder ser compartida amb eixa altra inmensa majoria de la població que gaudim de registres idiomàtics més consolidats.
Jo per exemple ving d'una cultura ibèrica mixta, amb el castellà com a llengua materna i el valencià com a llengua paterna, i això marca un poc en el sentit de relativitzar algunes qüestions que des d'altres perspectives hi poden agafar matissos un poc chauvinistes. En tot cas, quan ens mirem al melic de l'autocomplaença potser estaria bé recordar estes situacions de pèrdua de diversitat, oi? La reafirmació d'allò local es pot enriquir del patrimoni universal que representen la resta d'inmensitats locals de tot el món. Tot allò bé segur que multiplica la capacitat comunicativa dels humans, què d'això es tracta en definitiva, de poder comunicar-nos millor, i ser més lliures i més feliços.
sábado, enero 5
Carta als Reis mags de l'Orient
Dissabte 5 de gener del 2008, nit dels "Rejos"
Estimades majestats de l'Orient:
Primer que res agrair-lis el seguiment de l'estrela que lis porta a Betlem (por algo son sabios...).
També us donem les gràcies per tot allò que ens porten any darrere d'any, i per tot el que ens regaleu que no és poc.
Vostés mateixos... *
* * *
Salve Reis d'Orient!!! * * * * *
Salut,
pau
i *************************************************
bé!!!
************** ****************************************************
************************************************************************************
Estimades majestats de l'Orient:
Primer que res agrair-lis el seguiment de l'estrela que lis porta a Betlem (por algo son sabios...).
També us donem les gràcies per tot allò que ens porten any darrere d'any, i per tot el que ens regaleu que no és poc.
Vostés mateixos... *
* * *
Salve Reis d'Orient!!! * * * * *
Salut,
pau
i *************************************************
bé!!!
************** ****************************************************
************************************************************************************
jueves, enero 3
miércoles, enero 2
Bon any nou!
Diuen que "l'aigua de gener ompli botes i graner"; ja vorem el que dona de sí aquest mes. Com que l'anticicló de les Azores sol quedar-se clavadet a la península Ibèrica en aquesta època la cosa més normal per ací és tindre un temps encalmat de cels ouberts, amb dies asolejats i nits de rosades i /o gelor importants. Estem -a voramar- a les calmes de gener, doncs no n'hi ha una entrada forta d'aire que puga torbar la mar, si acàs de ponent, i eixe vent per ací-a voramar- amansa la mar propera, no així mar endins, a on la cosa és diferent...
El cas és que el refrany pot indicar el valor que té l'aigua de plutja en époques del'any com l'actual, i més encara en époques d'incertesses com l'actual dintre d'un cert compás de espera al que ens trobem actualment cap a situacions de sequeres més intenses, com ja tindrem ocasió de comentar més endavant...
Pel moment, aquest nou any no va poder escomençar millor: un cap d'any de sol explendorós durant el dia, que fins i tot convidava al bany "ceremonial". Ja a boqueta nit, "perdudet" entre els termes de Simat i Benifairó es va alçar un ponent de mil dimonis, símptoma evident, com la "mànega lufa" de la lluna de l'altra matinada, de que anava a entrar un front). I tant que va entrar, que hui pel matí el cel va cobrir-se poc a poc fins a posar-se a ploure en un tres i no res. La quantitat (4 litrets) no és que siga gran però bé rebuda i bé caiguda va estar, arribant a fer-se xarcos, de banyada que ja estava la terra.
Esperem que això continue i trenque amb les tendències d'estes èpoques.
El cas és que el refrany pot indicar el valor que té l'aigua de plutja en époques del'any com l'actual, i més encara en époques d'incertesses com l'actual dintre d'un cert compás de espera al que ens trobem actualment cap a situacions de sequeres més intenses, com ja tindrem ocasió de comentar més endavant...
Pel moment, aquest nou any no va poder escomençar millor: un cap d'any de sol explendorós durant el dia, que fins i tot convidava al bany "ceremonial". Ja a boqueta nit, "perdudet" entre els termes de Simat i Benifairó es va alçar un ponent de mil dimonis, símptoma evident, com la "mànega lufa" de la lluna de l'altra matinada, de que anava a entrar un front). I tant que va entrar, que hui pel matí el cel va cobrir-se poc a poc fins a posar-se a ploure en un tres i no res. La quantitat (4 litrets) no és que siga gran però bé rebuda i bé caiguda va estar, arribant a fer-se xarcos, de banyada que ja estava la terra.
Esperem que això continue i trenque amb les tendències d'estes èpoques.
lunes, diciembre 31
Feliç/z 2008
Dilluns 31 de desembre -dia de sant Silvestre- del 2008.Si per decembre plou, bon any nou, que diuen o diu la tradició; i bé que es va complir enguany, sobre tot els dies anteriors al Nadal, per totes les terres (més o menys) del territori diànic - que alguns amics prefereixen anomenar (potser pel resó mediàtic i la cultureta d'allò "políticament correcte") com a Comarques Centrals Valencianes (jeje, encara que amb tots els meus respectes, vaja per davant...)-. Tornant al tema pluviomètric, tenim enregistrats valors de plutja acumulada al mes de desembre de més de 120 litres per metre quadrat a localitats de la comarca de la Safor com ara Ròtova o Xeraco, i valors al voltant de 240 l/m2 a localitats com Orba, a la veína i "companya" comarca de la Marina Alta, segons em comentava el company i amic Salveta este migdia, parlant d'alegries climàtiques...
Reialment, va ploure bé, "amb coneixement", que diuen les gents de camp, tot i que el riu Girona, com també em comentava el Salveta, va arribar a baixar fortet.
Per ací els meus Vaca i Vernissa, ja fluixets últimament (i per a no variar, brutet el primer) van recuperar cabdals més dignes de rius estimats sense arribar a entorbiar-se les seves aigues amb els nous aportaments, la qual cosa i tot allò dit fa goig, que diria l'amic Jordi. També farà goig visitar el màgic raconet a on el Vernissa s'ajunta amb la gran serp del riu Blanc o d'Alcoi, ja en terres realenques, i m'en recorde de l'amiga Rebeca a la que també desitje un proper any tot plé de bones històries, il·lusions, salut, pau i bé, com aprofite també per a fer-ho amb tota la gent estimada, familiars, amics i companys del Centre Excursionista de Ròtova, el Col·lectiu Vall de Vernissa i l'Ecomuseu Viu, la gent de la Plataforma pels pobles de la Safor, la brigada de Microreserves de Flora, la gent de Coscoll i l'inovidable llogaret de Benicoscoll o Coscol·làndia que li agradava anomenar-ho al tampoc oblidat Joan Pellicer, que en la Pau serà i estarà, el GEL, Toni "Llàpis",la Isa, i la Malena i molta més gent que segur que no cite però que m'en recorde, encara que siga a vegades d'ells i d'elles...Vaja per a totes i tots els millors desitjos per al 2008.
Com a la felicitació del Col·lectiu Vall de Vernissa, amb fred nadalenc i calor santjoaner, salut tot el any!
BON ANY NOU!!!
Salve 2008.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)