La aparición del virus de la gripe porcina, o gripe nueva, o desconocida, o incluso, algún humorista ha denominado virus cerdo o algo así, no deja de ser una vuelta de tuerca en la vorágine de la industria agroalimentaria. Antes fueron las "vacas locas", después la gripe aviar... Mientras, el cultivo de organismos modificados genéticamente, y el desarrollo de cadenas alimentarias implicadas va in crescendo en el mundo actual.
Paralelamente, las voces que se alzan por una soberanía alimentaria, por el derecho a la alimentación digna y por la erradicación de la pobreza, se hacen oír cada vez más.
La organización internacional AVAAZ, de la que ya hemos abierto en alguna ocasión un enlace para otras acciones solidarias reclama una mayor regulación de la producción de las "fábricas de carne de cerdo", en este caso. Por cada mil firmas que obtengan de nosotros,mostrarán un cerdito de cartulina de una piara hozando libremente en un verde campo, junto a la sede central de la Organización Mundial de la Salud, en Ginebra. ¡A por las 200.000 firmas necesarias!
Los científicos están comenzando a estudiar los indicios recientes que vinculan el virus híbrido triple de la "gripe porcina" con las granjas de producción intensiva que se caracterizan por su falta de limpieza, trato cruel hacia los animales y peligrosidad.
Pidamos a la Organización Mundial de la Salud y a la Organización de Naciones Unidas para la Agricultura y la Alimentación que investiguen y regulen estas factorías y protejan nuestra salud. Las grandes corporaciones de agro-negocios intentarán obstruir y echar por tierra cualquier intento de reforma, por lo que necesitamos una verdadera protesta masiva que las autoridades de la salud no puedan ignorar.
Firma la petición para que se investiguen las causas de la gripe porcina y se regulen las factorías de carne de cerdo, diles a tus amigos y familiares que firmen ellos también y nosotros entregaremos el petitorio a las agencias de Naciones Unidas. Si alcanzamos más de 200.000 firmas, lo entregaremos en la sede central de la OMS en Ginebra con una piara de cerdos de cartulina. Por cada 1.000 firmas que logremos, sumaremos un nuevo cerdo a la piara.
Dra. Margaret Chan, Directora General de la OMS y Dr. Jacques Diouf, Director General de la FAO: Los abajo firmantes les instamos a realizar una exhaustiva investigación y a desarrollar una nueva normativa para las factorías de carne que esté de acuerdo con los más altos estándares de seguridad para la salud pública. La producción de alimentos debe ser regulada para garantizar la seguridad sanitaria a nivel global.
La entrega de nuestra petición podría verse así
111,682
111,682 han firmado la petición. Ayúdanos a llegar a 200,000
Vienio maggio t'aspettan le gienti ti salutano i liberi cuori dolce pasqua dei laboratori vieni splendi alla gloria del sol.
Squilli un inno di alate speranze al gran verde che il frutto matura a la vasta ideal fioritura in cui freme il lucente avvenir.
Disertate falangi di schiavi dai cantieri da le arse officine via dai campi su dalle marine tregua tregua all'eterno sudor.
Innalziamo le mani incallite che sian fascio di forze fecondo noi vogliamo redimere il mondo dai tiranni dell'ozio e dell'or.
Giovinezze dolori ideali primavere dal fascino arcano verde maggio del genere umano date ai petti il coraggio e la fe'.
Date fiori ai ribelli caduti con lo sguardo rivolto all'aurora al gagliardo che lotta e lavora al veggente poeta che muor.
Tot un cant a l'esperança, escrit per Pietro Gori amb la música del cor del Nabucco de Giuseppe Verdi, que hi apareix en alguns cançoners com el títol de Vieni o maggio. Sembla que començaria a popularitzar-se als primers temps de la celebració del Primer de Maig i sentir-la i/o cantar-la als temps actuals pot resultar emocionant a tot "esperit lliure".
Salut i flors!
domingo, abril 12
La casa d'Emmaús
El dia i el moment m'acaben d'animar a prendre el quadern i deixar una reflexió al voltant de la celebració cristiana del dia d'avui, possiblement la festa més transcendent de totes les del cristianisme.
Casualment em vaig trovar l'altre dia per casa una reproducció del quadre "La casa d'Emmaús"del pintor gandià Joan Costa que m'havia duu dels fulls d'informació municipal d'un centre cultural en el seu moment. Es tractava de la presentació del quadre pel seu autor junt a l'escolapi Enric Ferrer Solivares, a l'esglèsia de l'Escola Pia de Gandia, i organitzat per aquesta institució junt al CEIC Alfons el Vell.
Òbviament s'em va passar totalment d'anar a visitar-lo,però la miniatura em cridava, em deia quelcom, i ara quand la vaig tornar a veure, amb ulls relativament profans, em seguia dient "algo", amb eixe estil un poc realista-localista, i fins i tot una certa tocadeta naïf d'espontaneitat. La pintura recrea un passatje evangèlic relatiu a una de les primeres manifestacions del Crist ja ressuscitat a dos dels seus incrèduls deixebles (insensats i tards de cor) amb els que hi havia caminat des de Jerusalem cap a Emmaús, sense que s'adonaren de qui era, fins al moment de compartir el pa beneit per ell al sopar. ("Por la calzada de Emaús/un peregrino iba conmigo/ no le conocí al caminar/ ahora sí, en la fracción del pan,/..." )
Enllaça amb la rica tradició pictòrica italiana, i en concret amb autors com per exemple Caravaggio, Michelangelo Merisi da Caravaggio, gran dominador dei chiaroscuro, però alhora que manté un cert simbolisme de la escena, introdueix alguns elements simbòlics com l'aigua i les flors de la vida, i el foc i les branques seques de la mort, jugant amb les ombres i les llums, amb una rica paleta de colors. L'escena del sopar es situa al porxe emparrat d'una típica alqueria valenciana envoltada d'estructures d'alts edificis en construcció amb les seues grues (!) amb una llum rogenca de capvespre.
Joan Costa comentava que "el tema religiós li va servir també per a fer una crítica sobre la especulació urbanística". És autor d'una altra obra valenta : "Sacra Neteja" a on dignifica a dotze dones anònimes que netejen el lloc de "L'últim sopar" del quadre de Leonardo da Vinci, sacralitzant així una escena a la que no n'hi han hòmens (!), ni tan sols Déu encarnat en home.
Confese que no més que puga hi aniré a l'esglèsia per poder contemplar estes obres.
Pel moment em conforme amb tindre l'esperança, tot i que el seu regne no és pas d'aquest món, de què com al quadre, en el moment actual de crisi urbanística, després de la vesprà vinga un "nou dia" què ens il·lumine un poquet, per valorar amb la dignitat que cal el patrimoni que no podem deixar desprotegit.
