21 de setembre, Dia internacional en contra de les plantacions industrials d'arbres

La economia actual que s'escampa depredant i empobrint comunitats locals és el que té: requereix quantitats creixents de matèries primes per tal de poder sostenir-se. No ens enganyem amb la cacaretjada sostenibilitat amb què ens tracten de fer comulgar com a nova religió.
La persistència del bosc, com la de qualsevol ecosistema poc té a vore amb les economies modernes globalitzdores.
Potser semble un problema allunyat, que no ens afecta, el de la pèrdua de boscos per sustitució amb plantacions industrials de palma d'oli, o eucaliptus per exemple, però el problema és de tots, de tota la terra. A més, la orientació i gestió de molts boscos de l'à mbit occidental, al dirigir-se per exemple a l'obtenció de pasta de paper, acaba, sovint, oblidant aspectes ecològics no estrictament crematístics, encara que s'aforisquen espècies arbòries locals. No dient ja quan el bosc (autòcton, encara que semble de tontos el dir-ho) es sustituit per plantacions d'espècies exòtiques.

El problema, generalitzat arreu, in crescendo en zones de selves tropicals, requereix solucions locals però amb canvis que afecten a la conciència global. Per això existeix tot un moviment mundial de protecció dels boscos (tropicals, i altres). A les desmemoriades terres hispàniques, d'experiència en pèrdua de boscos (en paral·lel a poder local comunitari) en tenim molta. Val la pena trobar solucions que afecten en definitiva al futur humà amb dignitat, salut, llibertat.
Al voltant d'aquesta celebració, ací a l'hemisferi nord entrem a la tardor, la primavera de l'hivern, una primavera que encara en molts llocs conserva colors d'algunes flors, però sobre tot colors canviants de les fulles d'arbres caducifolis com ara roures, aurons, fleixers, moixeres, espinals, xops i salzes,...
Què això no siga un record o un mite de llegenda depend, en gran part, del nostre comportament ètic amb la Vida.

http://www.wrm.org.uy/Videos_Esp/defender_la_vida.html

Els últims són els primers

Els últims són els primers

Dissabte passat a les set de la vesprada, a Benifairó hi havia el Comcert, un esdeveniment molt esperat de músiques en valencià durant dotze hores. Arribem justets per nugar la bici que s'havia punxat de camí. Cares conegudes, salutacions. Cal apropar-se que ja sonen Verdcel en format prou acústic. -Entreu, passeu, passeu!
Em pensava que serien els últims en actuar però resulta que lis toca obrir. -Ànim valents! Això no és res per a ells i ens animen al comboi, al "Woostock del País Valencià" sí, sí, ou ieahh! a lo valencià hehehe. Des del camp de fumbol, tenim unes vistes a to: el verd que acarona el cel, com a un conegut llibre dels territoris de la Valldigna, amb un aire sense calitja, diàfan. Bona harmonia en un principi prometedor .
Després, la jove Clara Andrés, de dolça veu que em recorda un poc per moments a les de dues cantants més madures i interessants, Lídia Pujol i Marina Rosell.
I sense solució de continuïtat un grapat de músics del millotret què en tenim, que la veritat és que no és poc : Miquel Gil, Eva Dénia, Pep Gimeno "Botifarra" tan autèntic, signant-me un disc, mentre escolta com a públic als anteriors a ell i la seua rondalla, Remigi Palmero, Óscar Briz,...Urbàlia Rurana.
Després, un sopar atípic perquè volia matinar a l'endemà, però bé, m'anime a quedar-me a un sopar que fan els del Bloc, sembla, què a més de què no em tenen que menjar , n'hi han persones conegudes i molta diversitat als meus voltants, amb bona companyia de Callosa, i els "tres Notaris", de terres castellonenques. De postre café i a seguir amb la música, ara de tendències més joves i electròniques però també amb una certa arrel, variable segons grups. La gent de Bakanal es solapa amb Rapsodes, amb varis membres comuns. Encara no havia estat en ninguna actuació de Rapsodes i la veritat és que em van causar bona impressió amb una concatenació de ritmes i rimes en valencià molt sui generis, desbordant frescura i molta energia.La nit avançava i era el torn d'Orxata Sound System.
Calia tornar amb la bici, passejant per camins, amb l'idea de matinar i pujar a la muntanya en unes poques hores però tot no pot ser.

Us deixe amb un vidiet d'acaronaments musicals dels Verdcel:

A mans besades - VerdCel from Octavi Masiá on Vimeo.

http://vimeo.com/4154545

Efemèrides.- WOODSTOCK 40 anys després.


Tots els dies n'hi ha alguna celebració. Avui és diumenge, el quart d'este llarg i càlid agost, i al santoral eclesiàstic es celebra Santa Rosa de Lima.


Encara que el bombardeig mediàtic sembla mínim ( a diferència de l'arribada a la Lluna), potser us haveu recordat de Woodstock, o haveu tingut oportunitat de veure el famós documental què partit en capítols han passat pel Canal 33 de la televisió catalana, o algú dels Ambigús que fa Diego Manrique a Ràdio 3 de RNE. Woodstock, el multitudinari festival de la cultura o conracultura musical que bollia al final dels anys 60 del segle XX. Tot un referent pel què passaren moltes i molts artistes i grups durant tres dies, plens de bon rotllo, música, marihuana, ...molt de rebuig a l'autoritarisme i les guerres (Vietnam,..). El Flower power, el símbol de la pau, l'arc de Sant Martí, emblema no exclusiu de l'orgull gai, sino més bé senyera de la disidència i estima per la Natura. En fi, amb un somriure intentarem enllaçar una horeta de comentaris i música del programa El ambigú, de Diego Manrique en ràdio tres :)

El Ambigú: Woodstock (13 Agosto 2009)

Una campanya interessant

Ens va arribar un correu del company Xavi Ródenas on mostra una campanya de conscienciació sobre el tema alimentari, sobre el desficaci al que se va arribant per tal d'aconseguir els màxims beneficis econòmics. No coneixia la font o autoria però sembla que naix de la "masa crítica" que brosta últimament en alguns llocs de nordamèrica. No li he dedicat el temps que caldria però sembla, què entre els lligams que hi apareixen, pràcticament desconeguts per a mi (la qual cosa no té perquè resultar un prejudici) també n'hi han alguns que em semblen seriosos, com ara VÍA CAMPESINA, un moviment internacional de defensa de les agicultures locals. A banda,entre la verdor, també hi es troba l'ombreta d'AMNISTIA INTERNACIONAL, amb llarga trajectòria apremiant.
En tot cas, aprofita per a reseguir o continuar escrivint per "ací", que ja feia temps què no ho feiem. Tot i què em pareix que la lectura del "blog" és mínima, aprofitem de totes formes per tal de fer ressò del tema, que ens sembla interessant.

Trobeu "The Meatrix", unes animacions per tal de crear consciència:

http://www.themeatrix.com/intl/spain/dub/

Utopías

Hasta siempre

Entre siempre y jamás

Entre siempre y jamás
el rumbo el mundo oscilan
y ya que amor y odio
nos vuelven categóricos
pongamos etiquetas
de rutina y tanteo

-jamás volveré a verte
-unidos para siempre
-no morirán jamás
-siempre y cuando me admitan
-jamás de los jamases
-(y hasta la fe dialéctica
de) por siempre jamás
-etcétera etcétera

de acuerdo
pero en tanto
que un siempre abre un futuro
y un jamás se hace un abismo
mi siempre puede ser
jamás de otros tantos

siempre es una meseta
con borde con final
jamás es una oscura
caverna de imposibles
y sin embargo a veces
nos ayuda un indicio

que cada siempre lleva
su hueso de jamás
que los jamases tienen
arrebatos de siempres

así
incansablemente
insobornablemente
entre siempre y jamás
fluye la vida insomne
pasan los grandes ojos
abiertos de la vida

Mario Benedetti

Nueva vuelta de tuerca

La aparición del virus de la gripe nueva o porcina no deja de ser una especie de vuelta de tuerca más en una espiral generalizada de producción de alimentos a nivel industrial y global. Antes fueron las "vacas locas", después la gripe aviar. Mientras, in crescendo, la modificación genética de organismos y el desarrollo de cadenas alimentarias con transgénicos adquiere una generalización preocupante para nuestra salud y la del resto de Gaia.

Paralelamente, las voces críticas que propugnan la erradicación de la pobreza, el derecho a la alimentación, y a la alimentación digna, la soberanía alimentaria, con alimentos de calidad, auténticos y locales, son cada vez mayores.
La organización Avaaz necesita nuestro apoyo (con una simple "firma) para promover una regulación internacional de las fabricas de carne de cerdo. Con doscientas mil firmas presentarán una piara de doscientos cerdos de cartulina frente a la entrada de la sede en Ginebra de la Organización Mundial dela Salud.
Con las cosas de comer no se juega. ¡Apoyémosles!