Seguidores

martes, diciembre 31

Bon any nou




 
Arriba eixe moment periòdic, d'acomiadar-se d'un any que se'n va i de rebre el nou que comença.
El temps passa inexorable, clar, i en aquest cicle anual tenim costum de fer-ne bons propòsits per a l'any vinent així com tractar de llevar-nos càrregues de damunt. És una ocasió molt extendida de fer-ho. Per cert, que a hores d'ara ja han entrat al nou any al meridians més primerencs del món i les celebracions oficials i públiques contenen una gran càrrega, com ací i allà, com tots els anys, de vacuïtat, no ens cregam que brolla un indici de creativitat relacionada amb un augment o expansió de la consciència, què va!
I volem ser feliços, que vinga un any feliç.
L'ambient de falsetat, dominació de uns humans sobre altres, la destrucció dels millors valors humans enmascarada a la vegada per una mena de 'tot està bé', la conflictivitat a que es du la llibertat, a qualsevol nivell, pot ser, en termes globals vaja in crescendo.
Tot i així o precissament per això és un bon moment, sempre pot estar-ho, de dessitjar per aquest proper any una reafirmació de tot allò que paga la pena conquerir (o al menys esforçar-se per arribar-hi): ser més nosaltres mateixes i mateixos (amb major coherència entre el que pensem, el que volem i el que  fem), en autoconstrucció com a subjectes els més lliures possible. No més aixina podrem construïir un món millor. Ah, i amb molt d'entusiasme i estima, amb AMOR.
En eixe sentit, pot semblar distorsionat l'efecte d'aquesta actitut, doncs, a nivell humà col·lectiu és tan sóls un granet de sorra, però també a la nostra escala personal pot resultar tot un repte, fins i tot inabordable.
És per això que conciliem aquest moment de l'any per tal de desitjar que tot allò de bo siga practicat i fet, i què d'una forma pareguda a com la llum, aparentment invisible, al passar sobre un objecte, sobre qualsevol porció de matèria (abans fosca) la il·lumina, vaja escampant-se i revitalitzant i humanitzant cada vegada més aspectes i circunstàncies personals, familiars, comunitàries, humanes.
En poques paraules: BON ANY 2014!!!



domingo, octubre 13

Celebracions


Dotze d'octubre, la Pilarica, cinco siglos igual que cantara León Gieco ( http://www.youtube.com/watch?v=N_juOSgR_oE ), imatges, més cançons, lectures, converses, records...Quin dia més redó per tal de reflexionar una mica (qualsevol dia ho és però).
Nacions, nacionalismes, imperis, pobles que van ser pobles, pobles que van ser lliures, pobles que van deixar de ser pobles, pobles  tractant d'aguantar la soca, sobrevivint, pobles retrobant-se...tantes situacions, tant variades que s'escapen del comú coneixement i cal esforçar-se i obrir els ulls i la ment, i tenir més empatia, tractar de tenir-la.
La celebració del dia de la Hispanitat, o dia de la raça , o fins i tot Columbus Day, va ser instituïda a principis del segle XX , en anys pròxims, tant a l'estat espanyol, amb la monarquia d'Alfons XIII, com a diferents estats americans. Coincideix amb la celebració de la Mare de Déu del Pilar, patrona de Saragossa, d'Aragó i de la Hispanitat.
I ho mirem des de terres ibèriques, però allende los mares és semblant, en part recíproco, en part complementari i també es mira el que representa aquest dia de formes controvertides. En tot cas la colonització va deixar una part dolorosa i triste, indubtablement.
Tractem de reconèixer el legat de tot això i demanar perdó per la part que ens toque o afecte. Recorde un singular documental ( http://www.youtube.com/watch?v=A7eEKDP_2QU ) al qual, el protagonista és un jove andí iniciat al xamanisme, continuador de la rica cosmogonia d'aquelles terres, que viatja al llarg del planeta fent parada en diferent llocs sagrats. El viatge és físic però també interior, vivint una experiència de trascendre el dolor del seu poble i dels altres pobles. És tracta d'una acció bé reflexionada, eixa si que ho és! I per la seua part és una mena de camí al trellat i l'acord, l'avinentesa des de l'inspiració i la consciència. És com alleugerar el dolor i curar les ferides del seu poble, però alhora, queda, per ací, sentir tot això i demanar perdó. Ens toca ara a nosaltres. No cal fer-ho 'oficiosament' però si des del cor, a nivell personal i col·lectiu. Què podem esperar dels estats implicats, inclòs el Vaticà?
Però de les persones, la gent, el poble, els pobles, hi esperem tot allò que calga. Tot està en procés, en contínua evolució...Poc a poc, l'apertura de consciència ens durà cap a cotes de major dignitat humana, i potser, aquest dia siga per a conmemorar la pau i l'amor de totes i tots els éssers humans (i resta de criatures), i pot ser, anant més lluny, no calguen ja celebracions doncs tot els dies seran de debó dies de fraternitat i de bé en el cor humà. Tots els dies són per a celebrar la vida, més val. Tampoc farà falta dir-li no a corporacions monstruoses que de santes no hi tenen més que el nom ;) Però mentrestant caldrà continuar avançant cap a eixe despertar de la conciència, auto-construint-nos dia a dia, poc a poc...

domingo, mayo 5

Mayo, el amor y yo

Mayo llegó,
llegó de trabajos y meses,
meses y días de vital calendario,
calendario de días que pasan, 
pasan vividos desde el nacer, 
nacer de la madre,
madre bendita que me parió, 
parióme adrede, con dolor y amor,
amor ¡hay amor!
amor es ahora,
ahora es tiempo de flores,
flores siempre,
siempre flor,
flor, aromas, colorido,
colorido de algún arcoiris gentil,
gentil el cabal vivir,
vivir con esfuerzos recompensados de elegirte libertad,
libertad para serte y ser,
ser y serte en pura construcción,
construcción y devenir,
devenir esencial del alma, 
alma mía,
mía, mi vida, 
vida mía...

viernes, abril 12

Calamar naranja


Mediodía primaveral, incluso caluroso. Volviendo de la city. Gratificante y salutífero mar calmado,
aguas transparentes que invitan a entrar a pesar de la temperatura del agua (en torno a 15ºC). ¡Al agua, patos! Pero despacio, despacio. A poca distancia, dentro del agua nos parece ver un pez anaranjado. En seguida pensamos en una carpa arrastrada por la apertura de las compuertas del canal del río hace unos días,  pero observamos mejor y esa primera impresión deja paso a la realidad nunca vista aún: un calamar,  de color anaranjado, a pocos metros de la orilla hacia la que parece se encamina sin mostrarse huidizo. Atrae nuestra atención desde el primer momento. Parece que nos mire con sus redondos y avivados ojos pero no muestra temor por nuestra presencia, parece también que vaya a quedar varado en la orilla de mínimo oleaje rompiente....pero no, en el último momento se vuelve a dejar engullir por las aguas avanzando lentamente con rumbo que no parece encaminado a adentrarse fugazmente. Le vamos siguiendo varios minutos a una corta distancia con el ánimo de observarle y desear que por fin se aleje hacia aguas más propias y seguras.... Por fin sin percibir su huída parece despedirse de nuestra visión dejándonos una grata sorpresa su encuentro y algún que otro interrogante, como por ejemplo por qué entre los cambiantes colores que pueden mostrar estos cefalópodos, justamente ese llamativo naranja; ¿qué estímulos propiciaron la activación cromatófora hacia ese resplandeciente color?
 Con la mera contemplación del suceso nos quedamos bien impresionados y compensados del acaecer mañanero...



































lunes, marzo 12

CLAVES DE LOS INDIOS HOPI PARA VIVIR EL AMOR INCONDICIONAL

CLAVES DE LOS INDIOS HOPI PARA VIVIR EL AMOR INCONDICIONAL


Eres único, diferente de todos los otros.
Sin reserva ni duda permito que estés en el mundo como eres, sin un pensamiento o palabra de juicio...
No veo error alguno en las cosas que puedas decir, ni hacer, sentir y creer porque entiendo que te estás honrando a ti mismo al ser y hacer lo que es verdad par ti.
No puedo recorrer la vida con tus ojos ni verla a través de tu corazón.
No he estado donde tú has estado ni experimentado lo que has experimentado, viendo la vida desde tu perspectiva única.

Te aprecio exactamente como eres, siendo tu propia y singular chispa de la Conciencia Infinita, buscando encontrar tu propia forma individual de relacionarte con el mundo.
Sin reserva ni duda, te permito cada elección para que aprendas de la forma que te parezca apropiada.

Es vital que seas tu propia persona y no alguien que yo u otros piensen que "deberías" ser.
En la medida de mi capacidad, sin denigrarme o ponerme en un compromiso, te apoyaré en eso. No puedo saber que es lo mejor para ti, lo que es verdad o lo que necesitas, porque no sé lo que has elegido aprender, cómo has elegido aprenderlo, con quién o en qué periodo de tiempo. Solo tú puedes sentir tu excitación interna y escuchar tu voz interna, yo sólo tengo la mía. Reconozco que, aunque sean diferentes entre sí, todas las maneras de percibir y experimentar las diferentes facetas de nuestro mundo, todas son válidas.

Sin reserva ni duda admito las elecciones que hagas en cada momento. No emito juicio sobre esto porque es imprescindible que honre tu derecho a tu evolución individual, porque esto da poder a ese derecho para mí y para todos los otros.

A aquellos que elegirían un camino que no puedo andar o que no andaría y aunque pueda que elija no añadir mi poder y mi energía a ese camino, nunca negaré el regalo de amor que Dios me ha concedido para toda la Creación. Como te amo, así seré amado. Así como siembro, recogeré.


Sin reserva ni duda, te permito el derecho universal de libre albedrío para andar tu propio camino, creando etapas o manteniéndote quieto cuando sientas que es apropiado para ti.

No puedo ver siempre el cuadro más grande del Orden Divino y así no emitiré juicio sobre si tus pasos son grandes o pequeños, ligeros o pesados o conduzcan hacia arriba o hacia abajo, porque esto sólo sería mi punto de vista. Aunque vea que no haces nada y juzgue que esto es indigno, yo reconozco que puede que seas el que traiga una gran sanación al permanecer en calma, bendecido por la Luz de Dios.

Porque es el derecho inalienable de toda vida el elegir su propia evolución, y sin reserva ni duda, reconozco tu derecho a determinar tu propio futuro.

Con humildad, me postro ante la comprensión de que el camino que veo es mejor para mi, no significa que sea también correcto para ti, que lo que yo creo no es necesariamente verdad para ti.

Sé que eres guiado como yo lo soy, siguiendo tu entusiasmo interno por conocer tu propio camino. Sé que muchas razas, religiones, costumbres, nacionalidades y creencias en nuestro mundo nos traen una gran riqueza y nos procuran los beneficios y enseñanzas de tal diversidad. Sé que cada uno de nosotros aprende en nuestra manera única para devolver ese amor y sabiduría al TODO.

Entiendo que si sólo hubiese una forma de hacer algo, sólo necesitaría haber una persona.

Apreciaré tu luz interna única, te comportes o no de la manera en la que considero que deberías, aunque creas en cosas que yo no creo.
Entiendo que eres verdaderamente mi hermano y mi hermana, aunque puede que hayas nacido en un lugar diferente y creas en diferentes ideales.
El amor que siento es por absolutamente todo lo que ES.
Sé que cada cosa viva es una parte de una conciencia y siento un amor profundo por cada persona, animal, árbol, piedra y flor, por cada pájaro, río y océano y por todo lo que es en el mundo.

Vivo mi vida en servicio amoroso, siendo el mejor YO que pueda, haciéndome más sabio en la perfección de la Verdad Divina, haciéndome más feliz, más sano, y cada vez más abundante y gozoso. Aunque a lo largo del camino puede que me gustes, sienta indiferencia por ti, o me disgustes, no voy a dejar de amarte, de honrar tu singularidad y de permitirte ser tú.


Esta es la llave de la paz y armonía en nuestras vidas y en nuestra Tierra porque es la piedra central del Amor Incondicional.

sábado, noviembre 19

Esfuerzo y Servicio Desinteresados: LAS ELECCIONES DEL 20-N Y EL DESARROLLO DEL FACTOR...

Esfuerzo y Servicio Desinteresados: LAS ELECCIONES DEL 20-N Y EL DESARROLLO DEL FACTOR...: LAS ELECCIONES DEL 20-N Y EL DESARROLLO DEL FACTOR CONSCIENTE                 Las elecciones del 20 de noviembre de 2011 tienen lugar en una...

lunes, septiembre 5

Diada d'Estellés 2011



De quan en quan llegim al poeta, fugaçment, sovint, un encapaçalament d'algun text ens atrau la mirada, sobre tot si apareix un motiu vegetal, si, és la veritat, tot i que llegir-li entrat en passió d'enamorats no ens deixa indiferents, però, per exemple...
Al passat agost, un dilluns de fira a Xàtiva em compré a una parada de llibretaires un exemplar de l'autor anomenat Xàtiva editat el 1980 per l'Associació d'Amics de la Costera i amb unes boniques il·lustracions de Joan Ramos. No em quedaven diners i ma mare realment m'ho va regalar, tot siga dit! Com que l'exemplar està recent, parat a la tauleta del costat del llit, l'he pogut fulletjar. Aprofite aquet dia per a compartir ací algunes peces a més de altra trobada a l'Herbari breu de la Safor de Joan Pellicer (LA ROSELLA).
Què us agraden! :)

FUNERAL DE LA COVA NEGRA
5


Cova negra de llavis fins,
cova, cova.
Cova negra de llavis fins
on em bec a grans glops la vida
mirant el cel.

Cova secreta, breu reducte,
cova, cova.
Cova secreta, breu reducte,
jo fundaré la vida en tu,
de pèls mullats.

Cova negra, cova secreta,
cova, cova.
Damunt teu fundaré el meu temple
i fundaré la meua ràbia,
tambor, tambor.

Tambor del ventre fecundat,
cova, cova.
Tambor del ventre fecundat,
sortirà per la boca negra
tota la vida.

Obscur secret inescrutable,
cova, cova.
Tot és secret, caminem sempre
entre calendaris rupestres,
no sabem res.


MATÍ

Horts quiets, dolcíssims. Espremeré la
llimona damunt el peix inerme. Veuré
créixer per damunt les palmes el vent.
Parres llimeres magraners
fruits del jorn.
A la nit canten els rossinyols si fa lluna.
Amor, t'estimaré
tota nua damunt els meus genolls. Amor,
t'estimaré, et donaré besades petites, reiterades,
damunt l'herba profana, passarà un riu
i no sabrem on passa, no sabrem res de res, ens estimarem.
Amor he de besar-te
els turmells els genolls els pits
l'anca de música,
les cames llarguíssimes el sexe de nacre el
ventre el melic.
Tanta lluna amor
tanta lluna amor. Hem de morir de tanta lluna
entre les verdes cuixes.
Parres llimeres tarongers llorers rossinyols.
Arriba!


CANÇÓ

Àlbers, àlbers,
àlbers tota la vida,
tota la nit,
tota l'alba
àlbers que sonen,
àlbers,
multiplicada música dels àlbers,
àlbers pentinant els cabells de la nit,
remorosa dels horts,
àlbers desordenant la roba de la novençana,
i entre els àlbers les fonts,
les cuixes de les fonts,
oh cuixes de ruixim acumulat,
cuixes de vidre, cuixes!

A dalt vibra la molsa.


<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3


LA ROSELLA




Amb un pessic, un sol pessic de brisa,

sols amb dos dits, amb dos dits sols de l'aire,

naixes i fuges, criatura aèria,

te'n vas al regne de les papallones,

ets i no ets, predominant rosella

per sobre el blat, i te'n vas i no tornes,

deixant als dits un tacte cereal,

un vague enyor, una suau tristesa,

el breu regal d'efímera durada

sols una pols, un no-res i ja tot,

filla del déu de la millor farina!

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS