Els últims són els primers

Els últims són els primers

Dissabte passat a les set de la vesprada, a Benifairó hi havia el Comcert, un esdeveniment molt esperat de músiques en valencià durant dotze hores. Arribem justets per nugar la bici que s'havia punxat de camí. Cares conegudes, salutacions. Cal apropar-se que ja sonen Verdcel en format prou acústic. -Entreu, passeu, passeu!
Em pensava que serien els últims en actuar però resulta que lis toca obrir. -Ànim valents! Això no és res per a ells i ens animen al comboi, al "Woostock del País Valencià" sí, sí, ou ieahh! a lo valencià hehehe. Des del camp de fumbol, tenim unes vistes a to: el verd que acarona el cel, com a un conegut llibre dels territoris de la Valldigna, amb un aire sense calitja, diàfan. Bona harmonia en un principi prometedor .
Després, la jove Clara Andrés, de dolça veu que em recorda un poc per moments a les de dues cantants més madures i interessants, Lídia Pujol i Marina Rosell.
I sense solució de continuïtat un grapat de músics del millotret què en tenim, que la veritat és que no és poc : Miquel Gil, Eva Dénia, Pep Gimeno "Botifarra" tan autèntic, signant-me un disc, mentre escolta com a públic als anteriors a ell i la seua rondalla, Remigi Palmero, Óscar Briz,...Urbàlia Rurana.
Després, un sopar atípic perquè volia matinar a l'endemà, però bé, m'anime a quedar-me a un sopar que fan els del Bloc, sembla, què a més de què no em tenen que menjar , n'hi han persones conegudes i molta diversitat als meus voltants, amb bona companyia de Callosa, i els "tres Notaris", de terres castellonenques. De postre café i a seguir amb la música, ara de tendències més joves i electròniques però també amb una certa arrel, variable segons grups. La gent de Bakanal es solapa amb Rapsodes, amb varis membres comuns. Encara no havia estat en ninguna actuació de Rapsodes i la veritat és que em van causar bona impressió amb una concatenació de ritmes i rimes en valencià molt sui generis, desbordant frescura i molta energia.La nit avançava i era el torn d'Orxata Sound System.
Calia tornar amb la bici, passejant per camins, amb l'idea de matinar i pujar a la muntanya en unes poques hores però tot no pot ser.

Us deixe amb un vidiet d'acaronaments musicals dels Verdcel:

A mans besades - VerdCel from Octavi Masiá on Vimeo.

http://vimeo.com/4154545

Efemèrides.- WOODSTOCK 40 anys després.


Tots els dies n'hi ha alguna celebració. Avui és diumenge, el quart d'este llarg i càlid agost, i al santoral eclesiàstic es celebra Santa Rosa de Lima.


Encara que el bombardeig mediàtic sembla mínim ( a diferència de l'arribada a la Lluna), potser us haveu recordat de Woodstock, o haveu tingut oportunitat de veure el famós documental què partit en capítols han passat pel Canal 33 de la televisió catalana, o algú dels Ambigús que fa Diego Manrique a Ràdio 3 de RNE. Woodstock, el multitudinari festival de la cultura o conracultura musical que bollia al final dels anys 60 del segle XX. Tot un referent pel què passaren moltes i molts artistes i grups durant tres dies, plens de bon rotllo, música, marihuana, ...molt de rebuig a l'autoritarisme i les guerres (Vietnam,..). El Flower power, el símbol de la pau, l'arc de Sant Martí, emblema no exclusiu de l'orgull gai, sino més bé senyera de la disidència i estima per la Natura. En fi, amb un somriure intentarem enllaçar una horeta de comentaris i música del programa El ambigú, de Diego Manrique en ràdio tres :)

El Ambigú: Woodstock (13 Agosto 2009)