Seguidores

sábado, mayo 31

El gran giro

El gran giro. Así  se titula una alentadora obra que enlazamos desde aquí, retomando esporádicamente este parado cuaderno. Saludos y abrazos fraternos.

Acabo de ver una entrevista que hacen los de la Caja de Pandora a Ana Digón (Agricultura Regenerativa) (https://www.youtube.com/watch?v=2kv1dICNDqA).
Bien, no está mal. Lo mejor quizá, es la referencia a Joana Macy y "El gran giro". Es alentador pensar y sentir, teniendo cada vez más esa sensación también, de que cada vez más personas están empujando el timón de esa gran nave en la que llevamos tanto tiempo viajando con tan desacertado rumbo.
El giro es lentísimo pero se vislumbra. Mientras seguimos adelante como bien podemos (ojito con la palabra que es patrimonio del común) si queremos leer un tochillo pdf para conocer mejor la fuente: http://workthatreconnects.org/wp-content/uploads/2013/01/nuestra_vida_como_gaia.pdf



martes, enero 21

Això no para

Comencem l'any amb tranquilitat i bons aliments però alhora atrets per vàries propostes de presentacions de llibres, jormades per la defensa del territori, debat al voltant de les conseqüències de la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local, i més encara...

Divendres 10, a la casa de la cultura de Tavernes de la Valldigna, presentava Agustí Hernàndez el seu llibre 'Pobles Valencians Abandonats. La memòria del silenci', convidat pel Centre Excursionista de Tavernes.


http://elspoblesvalenciansabandonats.blogspot.com.es/2014/01/presentacions-llibre-pobles-valencians.html

Amb boniques fotografies va anar expressant el drama de l'abandó i la runa, l'última migració cap a les ciutats industrials al voltant de la segona part del segle XX (anys 50-60-70). Imatges com la d'una fulla de calendari polsosa i per terra, a l'interior d'una casa on el temps no es va parar però si va quedar eixe registre d'un octubre del 1971, potser coincidint amb el moment de l'abandó de la casa, per exemple, o la torre de l'església d'un poble sobreixint de la llàmina d'aigua d'un pantà que el va inundar...



És tracta d'una temàtica abordable des de molts costats. En aquest cas la part més generalista del paisatje rural humà és tocada, però és un bon punt de partida per tal d'escabussar-se al fons de la qüestió, estudiar, analitzar, imaginar un passat i tractar de recuperar i conservar l'arrel vàlida, com li vaig deixar caure al propi autor mentre jo li agraïa la dedicatòria del llibre i ell anava tancant l'ordinador, sentint-me elogiar un antic món rural on van existir entre tanta duresa vincles humans i fins i tot una certa organització semblant al que modernament anomenaríem autogestió, am els consells oberts.

No podem ocultar que la ruralitat desperta passions. Després de fer-nos la foto de grup ens vam juntar alguns amiguetes per a fer-nos algo. Acabàrem sopant de picadeta al bar Els amics de la plaça del mercat de Tavernes. Ja feia temps que no eixia per ahí.

El segon cap de setmana del mes ocupa unes jornades organitzades per l'Assemblea per la defensa del territori de la Safor  (http://lasafornoestoca.noblogs.org/).


Dissabe 11 de gener anem a Vilallonga, al Cau del Llop, a escoltar a Miquel Amorós, escriptor i historiador d'arrel llibertària.  Baix el títol de "Perspectives antidesenvolupistes", la seva xerrada es centra al voltant del concepte de territori, i com aquet s'articula en peça fonamental de les lluites socials, particularment des del 68 amb diferents fases i moviments com ara el antinuclear, les plataformes contra les macrovies de comunicacions (autopista de Galícia, TAV), pantans, mineria, parcs eòlics, i últimament contra la fractura hidráulica i l'agroquímica. Amb una variable permeabilitat d'aquests moviments cap a l'absorció pel mateix sistema.
Des del seu ja dilatat bagatge antidesenvolupista el ponent analitza i critica els fonaments de la societat industrial contemporània. Del territori i la seva defensa -tot un fet social per excel·lència- afirma que a hores d'ara és el baluart movilitzador de les lluites socials com en el passat ho foren les lluites obreres.
Des de la posada en antecedents, de la mercantilització, la societat urbana industrial en un paulatí procés ben estudiat per crítics  com Lewis Mumford va fer una brillant i lúcida exposició.
Amb exemples com el de la ciutat d'Alacant, què gràcies a l'aportació externa d'aigua va desenvolupar-se, cita els principals efectes negatius d'aquest model: la lletjor, gran producció de residus, necessitat de grans infraestructures de transport de mercaderies, ocupació del territori, i en última instància la mercantilització de tot o gairebé.

Els crítics clàsics al model proposaven una organització racional des de la planificació regional per tal solucionar el problema de la 'ciutat industrial', tot i que el capitalisme acaba fagocitant i fent pròpies eixes utopies amb l'anomenada Ordenació del Territori, terme 'màgic' per mostrar com la tecnocràcia trau de la mànega aparents solucions que el que fan és retroalimentar tota eixa gran maquinària burocràtica i que incautament és defensada i recolçada per la dereta i l'esquerra.

El seu repàs de la evolució del procés no oblida la cimera de Rio, en paral·lel a l'acollida que va tindre el nou i paradoxal terme de desenvolupament sostenible.
Paulatinament s'escampen actituts feixistes en un procés creixent de mundialització.
Una peça clau de la seva anàlisi és l'encariment de l'energia amb l'esgotament d'algunes fonts i l'escampament d'altres, algunes anomenades energies alternatives però que tornen a reproduir els patrons negatius de control per part de grups o minories i xarxes de distribució de gran tamany, per la qual cosa la suposada cara 'verda' d'aquestes energies no ho és tant.
S'estableix l'Agència Internacional de l'Energia que estudia molt directament tota la problemàtica derivada del control dels recursos energètics i preveu fins i tot la intervenció militar. Tota aquesta mercantilització conlleva una militarització que no per ignorada no deixa d'augmentar.

Es pot dir que la primera resposta del capitalisme davant la crisi del petroli és la nuclearització. Òbviament, a l'estat franquista els plans de desenvolupament atòmic són frenats pels E.E.U.U., mentre que al costat, a França, pewr exemple, la construcció de centrals nuclears és notable. Alhora, i des del maig del 68, n'hi ha una deriva des de la clàsica lluita de classes cap una incipient autonomia dels nous moviments emancipadors (de la dona, gays, de la terra,..). I és ahí on és plantetja la possible integració dels moviments socials a la política i les estructures de l'Estat, que seria una mena de claudicació, o bé trobar vies cap a una revolució integral o total.

I és ahí quan s'observa una desaparició del moviment obrer, burguesització, mentalitat consumista, predomini de les ideologies políticament correctes, "ciutadanismes" tan en boga, feminisme d'Estat.

A mode d'anècdota de com per exemple cançons, en el seu moment vetades per un capitalisme purità, de Rolling Stones com ara Codeine o Street Fighting Man, són més tard coreades des d'un capitalisme transgressor.

I ja arribem als últims temps amb el pic del petroli (2004-2006). El territori ja es plantetja totalment com un espai a explotar (fonts energètiques, fractura hidràulica, plantació d'agrocombustibles). L'enmascarement de la terminologia eufemística és ben patent ('horts solars', 'biocombustibles',...).

Crisi alimentària, crisi energètica, com elements fonamentals en la destrucció del territori junt amb l'acumulació de residus, de grans conseqüències com la pluja àcida i el canvi climàtic.

I tot porta cap a un nou pas del capitalisme en eixe escenari tan roí, un nou pas reformador amb major autoritat, reducció de la llibertat, empressonament de persones,..El doble discurs està ahí però sempre restringint libertat.

Cita la brutal resposta policial a Burgosel dia anterior, per a deixar, potser, la millor reflexió de la xerrada: "el que és important no és el grau de violència que es pot enfrontar cap a eixa violència institucional i corporativa sinó més be la creació de vincles i lligams entre la gent, la recuperació cultural..." Recorda el paper que van tenir les confraries (jurament, autodefensa), i els referents comunals i democràtics de fa mil anys. La recuperació d'allò rural, la tornada al camp i la recuperació de les ciutats de debó, humanes, de menys de 20.000 habitants.

Una doble defensa del territori, per una banda constituint-se moviments socials des de la lluita contra la mineria, autopistes, cimenteres/incineradores, pantans, parcs eòlics, l'urbanisme a barris com el de Gamonal, Burgos, i d'altra banda una ruralitzció q siga conscient que no necessita burocràcia, estats, sobre tot si és governada per col·letius socials i creant canals i circuits curts, bancs de temps, troques o barates, cooperatives integrals, o de l'estil del BAH!, escoles lliures, intercanvis de serveis, recuperació al món camperol del consell obert (consell general, universitat a Catalunya) i dels comunals.

Un doble aspecte de la lluita. La defensa del territori engloba tot, des d'aquest àmbit es pot desenvolupar una lluita que desenmascare el poder. I per altra banda, dels conflictes territorials pot derivar la revolució.

Després de les paraules de Miquel, un agraït aplaudiment i algunes preguntes per part del públic assistent, predominantment jove.

. En primer lloc se li pregunta sobre el moviment anti-nuclear, i la seva resposta és dilatada, citant com referents un article seu al número 5 de la revista Raíces així com les Éditions de l'Encyclopédie des Nuissances ( amb Jaime Semprún i el propi autor com a principals redactors). Recorda moments forts d'altres lluites semblants, com la gran oposició que es va crear a l'autopista de Galícia, o davant un cementeri nuclear als Arribes del Duero, Lemoniz, o el moviment contra els transgènics a França, i també a Catalunya (Plataforma Transgènics Fora) als anys 90.
Des d'eixa editorial francesa es va fer una crítica a la modernitat, l'extensió difusa que ocupa la indústria sobre el territori, las 'nocividades', en definitiva, sobre el mateix, prenent conciència, en definitiva, del caràcter mercantil-industrial que va adquirir la Vida.

. a continuació li pregunten sobre el marxisme-leninisme i tot i que la seva resposta com anarquista podria estar directa i senzilla, opta per una de més profit pedagògic, diríem, avisant del perill del doctrinarisme i el sectarisme i la necessitat de combatre també eixes idees.

. finalment una reflexió sobre antropocentrisme, valors i territori.
Comenta el camp de l'ecologia profunda, i recorda la visió clàssica dels grecs de què formem part del tot, i que tot coevoluciona.
El més important per tal d'evitar eixe antropocentrisme és que les relacions siguen naturals, equilibrades.




martes, diciembre 31

Bon any nou




 
Arriba eixe moment periòdic, d'acomiadar-se d'un any que se'n va i de rebre el nou que comença.
El temps passa inexorable, clar, i en aquest cicle anual tenim costum de fer-ne bons propòsits per a l'any vinent així com tractar de llevar-nos càrregues de damunt. És una ocasió molt extendida de fer-ho. Per cert, que a hores d'ara ja han entrat al nou any al meridians més primerencs del món i les celebracions oficials i públiques contenen una gran càrrega, com ací i allà, com tots els anys, de vacuïtat, no ens cregam que brolla un indici de creativitat relacionada amb un augment o expansió de la consciència, què va!
I volem ser feliços, que vinga un any feliç.
L'ambient de falsetat, dominació de uns humans sobre altres, la destrucció dels millors valors humans enmascarada a la vegada per una mena de 'tot està bé', la conflictivitat a que es du la llibertat, a qualsevol nivell, pot ser, en termes globals vaja in crescendo.
Tot i així o precissament per això és un bon moment, sempre pot estar-ho, de dessitjar per aquest proper any una reafirmació de tot allò que paga la pena conquerir (o al menys esforçar-se per arribar-hi): ser més nosaltres mateixes i mateixos (amb major coherència entre el que pensem, el que volem i el que  fem), en autoconstrucció com a subjectes els més lliures possible. No més aixina podrem construïir un món millor. Ah, i amb molt d'entusiasme i estima, amb AMOR.
En eixe sentit, pot semblar distorsionat l'efecte d'aquesta actitut, doncs, a nivell humà col·lectiu és tan sóls un granet de sorra, però també a la nostra escala personal pot resultar tot un repte, fins i tot inabordable.
És per això que conciliem aquest moment de l'any per tal de desitjar que tot allò de bo siga practicat i fet, i què d'una forma pareguda a com la llum, aparentment invisible, al passar sobre un objecte, sobre qualsevol porció de matèria (abans fosca) la il·lumina, vaja escampant-se i revitalitzant i humanitzant cada vegada més aspectes i circunstàncies personals, familiars, comunitàries, humanes.
En poques paraules: BON ANY 2014!!!



domingo, octubre 13

Celebracions


Dotze d'octubre, la Pilarica, cinco siglos igual que cantara León Gieco ( http://www.youtube.com/watch?v=N_juOSgR_oE ), imatges, més cançons, lectures, converses, records...Quin dia més redó per tal de reflexionar una mica (qualsevol dia ho és però).
Nacions, nacionalismes, imperis, pobles que van ser pobles, pobles que van ser lliures, pobles que van deixar de ser pobles, pobles  tractant d'aguantar la soca, sobrevivint, pobles retrobant-se...tantes situacions, tant variades que s'escapen del comú coneixement i cal esforçar-se i obrir els ulls i la ment, i tenir més empatia, tractar de tenir-la.
La celebració del dia de la Hispanitat, o dia de la raça , o fins i tot Columbus Day, va ser instituïda a principis del segle XX , en anys pròxims, tant a l'estat espanyol, amb la monarquia d'Alfons XIII, com a diferents estats americans. Coincideix amb la celebració de la Mare de Déu del Pilar, patrona de Saragossa, d'Aragó i de la Hispanitat.
I ho mirem des de terres ibèriques, però allende los mares és semblant, en part recíproco, en part complementari i també es mira el que representa aquest dia de formes controvertides. En tot cas la colonització va deixar una part dolorosa i triste, indubtablement.
Tractem de reconèixer el legat de tot això i demanar perdó per la part que ens toque o afecte. Recorde un singular documental ( http://www.youtube.com/watch?v=A7eEKDP_2QU ) al qual, el protagonista és un jove andí iniciat al xamanisme, continuador de la rica cosmogonia d'aquelles terres, que viatja al llarg del planeta fent parada en diferent llocs sagrats. El viatge és físic però també interior, vivint una experiència de trascendre el dolor del seu poble i dels altres pobles. És tracta d'una acció bé reflexionada, eixa si que ho és! I per la seua part és una mena de camí al trellat i l'acord, l'avinentesa des de l'inspiració i la consciència. És com alleugerar el dolor i curar les ferides del seu poble, però alhora, queda, per ací, sentir tot això i demanar perdó. Ens toca ara a nosaltres. No cal fer-ho 'oficiosament' però si des del cor, a nivell personal i col·lectiu. Què podem esperar dels estats implicats, inclòs el Vaticà?
Però de les persones, la gent, el poble, els pobles, hi esperem tot allò que calga. Tot està en procés, en contínua evolució...Poc a poc, l'apertura de consciència ens durà cap a cotes de major dignitat humana, i potser, aquest dia siga per a conmemorar la pau i l'amor de totes i tots els éssers humans (i resta de criatures), i pot ser, anant més lluny, no calguen ja celebracions doncs tot els dies seran de debó dies de fraternitat i de bé en el cor humà. Tots els dies són per a celebrar la vida, més val. Tampoc farà falta dir-li no a corporacions monstruoses que de santes no hi tenen més que el nom ;) Però mentrestant caldrà continuar avançant cap a eixe despertar de la conciència, auto-construint-nos dia a dia, poc a poc...

domingo, mayo 5

Mayo, el amor y yo

Mayo llegó,
llegó de trabajos y meses,
meses y días de vital calendario,
calendario de días que pasan, 
pasan vividos desde el nacer, 
nacer de la madre,
madre bendita que me parió, 
parióme adrede, con dolor y amor,
amor ¡hay amor!
amor es ahora,
ahora es tiempo de flores,
flores siempre,
siempre flor,
flor, aromas, colorido,
colorido de algún arcoiris gentil,
gentil el cabal vivir,
vivir con esfuerzos recompensados de elegirte libertad,
libertad para serte y ser,
ser y serte en pura construcción,
construcción y devenir,
devenir esencial del alma, 
alma mía,
mía, mi vida, 
vida mía...

viernes, abril 12

Calamar naranja


Mediodía primaveral, incluso caluroso. Volviendo de la city. Gratificante y salutífero mar calmado,
aguas transparentes que invitan a entrar a pesar de la temperatura del agua (en torno a 15ºC). ¡Al agua, patos! Pero despacio, despacio. A poca distancia, dentro del agua nos parece ver un pez anaranjado. En seguida pensamos en una carpa arrastrada por la apertura de las compuertas del canal del río hace unos días,  pero observamos mejor y esa primera impresión deja paso a la realidad nunca vista aún: un calamar,  de color anaranjado, a pocos metros de la orilla hacia la que parece se encamina sin mostrarse huidizo. Atrae nuestra atención desde el primer momento. Parece que nos mire con sus redondos y avivados ojos pero no muestra temor por nuestra presencia, parece también que vaya a quedar varado en la orilla de mínimo oleaje rompiente....pero no, en el último momento se vuelve a dejar engullir por las aguas avanzando lentamente con rumbo que no parece encaminado a adentrarse fugazmente. Le vamos siguiendo varios minutos a una corta distancia con el ánimo de observarle y desear que por fin se aleje hacia aguas más propias y seguras.... Por fin sin percibir su huída parece despedirse de nuestra visión dejándonos una grata sorpresa su encuentro y algún que otro interrogante, como por ejemplo por qué entre los cambiantes colores que pueden mostrar estos cefalópodos, justamente ese llamativo naranja; ¿qué estímulos propiciaron la activación cromatófora hacia ese resplandeciente color?
 Con la mera contemplación del suceso nos quedamos bien impresionados y compensados del acaecer mañanero...



































lunes, marzo 12

CLAVES DE LOS INDIOS HOPI PARA VIVIR EL AMOR INCONDICIONAL

CLAVES DE LOS INDIOS HOPI PARA VIVIR EL AMOR INCONDICIONAL


Eres único, diferente de todos los otros.
Sin reserva ni duda permito que estés en el mundo como eres, sin un pensamiento o palabra de juicio...
No veo error alguno en las cosas que puedas decir, ni hacer, sentir y creer porque entiendo que te estás honrando a ti mismo al ser y hacer lo que es verdad par ti.
No puedo recorrer la vida con tus ojos ni verla a través de tu corazón.
No he estado donde tú has estado ni experimentado lo que has experimentado, viendo la vida desde tu perspectiva única.

Te aprecio exactamente como eres, siendo tu propia y singular chispa de la Conciencia Infinita, buscando encontrar tu propia forma individual de relacionarte con el mundo.
Sin reserva ni duda, te permito cada elección para que aprendas de la forma que te parezca apropiada.

Es vital que seas tu propia persona y no alguien que yo u otros piensen que "deberías" ser.
En la medida de mi capacidad, sin denigrarme o ponerme en un compromiso, te apoyaré en eso. No puedo saber que es lo mejor para ti, lo que es verdad o lo que necesitas, porque no sé lo que has elegido aprender, cómo has elegido aprenderlo, con quién o en qué periodo de tiempo. Solo tú puedes sentir tu excitación interna y escuchar tu voz interna, yo sólo tengo la mía. Reconozco que, aunque sean diferentes entre sí, todas las maneras de percibir y experimentar las diferentes facetas de nuestro mundo, todas son válidas.

Sin reserva ni duda admito las elecciones que hagas en cada momento. No emito juicio sobre esto porque es imprescindible que honre tu derecho a tu evolución individual, porque esto da poder a ese derecho para mí y para todos los otros.

A aquellos que elegirían un camino que no puedo andar o que no andaría y aunque pueda que elija no añadir mi poder y mi energía a ese camino, nunca negaré el regalo de amor que Dios me ha concedido para toda la Creación. Como te amo, así seré amado. Así como siembro, recogeré.


Sin reserva ni duda, te permito el derecho universal de libre albedrío para andar tu propio camino, creando etapas o manteniéndote quieto cuando sientas que es apropiado para ti.

No puedo ver siempre el cuadro más grande del Orden Divino y así no emitiré juicio sobre si tus pasos son grandes o pequeños, ligeros o pesados o conduzcan hacia arriba o hacia abajo, porque esto sólo sería mi punto de vista. Aunque vea que no haces nada y juzgue que esto es indigno, yo reconozco que puede que seas el que traiga una gran sanación al permanecer en calma, bendecido por la Luz de Dios.

Porque es el derecho inalienable de toda vida el elegir su propia evolución, y sin reserva ni duda, reconozco tu derecho a determinar tu propio futuro.

Con humildad, me postro ante la comprensión de que el camino que veo es mejor para mi, no significa que sea también correcto para ti, que lo que yo creo no es necesariamente verdad para ti.

Sé que eres guiado como yo lo soy, siguiendo tu entusiasmo interno por conocer tu propio camino. Sé que muchas razas, religiones, costumbres, nacionalidades y creencias en nuestro mundo nos traen una gran riqueza y nos procuran los beneficios y enseñanzas de tal diversidad. Sé que cada uno de nosotros aprende en nuestra manera única para devolver ese amor y sabiduría al TODO.

Entiendo que si sólo hubiese una forma de hacer algo, sólo necesitaría haber una persona.

Apreciaré tu luz interna única, te comportes o no de la manera en la que considero que deberías, aunque creas en cosas que yo no creo.
Entiendo que eres verdaderamente mi hermano y mi hermana, aunque puede que hayas nacido en un lugar diferente y creas en diferentes ideales.
El amor que siento es por absolutamente todo lo que ES.
Sé que cada cosa viva es una parte de una conciencia y siento un amor profundo por cada persona, animal, árbol, piedra y flor, por cada pájaro, río y océano y por todo lo que es en el mundo.

Vivo mi vida en servicio amoroso, siendo el mejor YO que pueda, haciéndome más sabio en la perfección de la Verdad Divina, haciéndome más feliz, más sano, y cada vez más abundante y gozoso. Aunque a lo largo del camino puede que me gustes, sienta indiferencia por ti, o me disgustes, no voy a dejar de amarte, de honrar tu singularidad y de permitirte ser tú.


Esta es la llave de la paz y armonía en nuestras vidas y en nuestra Tierra porque es la piedra central del Amor Incondicional.