lunes, noviembre 30
"Paisatge humà de la Safor"
Un any més, la gent que forma el Col·lectiu Obertament ens regala, contagiant el nostre cor d'il·lusions i sana bojeria per la vida, amb un acurarat recull de manifestacions d'una mena de mapa emocional i transpersonal d'esta terreta a la què habiten, comarcalment anomenada la Safor. Per çò , el treball editat com una mena de dietari o "Agenda-Guia" per a l'any que s'aveïna es subtitul·la "Paisatge humà de la Safor"
Recordem amb goig el matí compartit pel nostre col·lectiu i projecte d'ecomuseu amb elles i ells per terres del Vernissa.
Des de l' humild foro que representa esta bitàcola, també volem fer-ne ressò de la presentació de l'Agenda-Guia 2010, en la què, de segur, us trobareu identificats i reflectits.
De segur que compartirem més coses en este proper 2010 els dos Col·lectius.
viernes, octubre 16
Quartes jornades de tardor
La propera setmana s'enceten, una tardor més, les jornades del moviment ecologista saforenc. Sí, diem ecologista, però amb ànim de sumar, d'incloure't a tu també, de fer colla i aportar el teu granet per tal de millorar les coses, encara que siga un poc, les teues coses comunes a les meues i les comunes a tothom, la millora de l'hàbitat, de l'entorn (humà i natural).
Fa uns anys l'ecologisme, un moviment social pioner, era considerat per molta gent com una quadrilla de desgarbellats; ara impregna subtilment l'imaginari col·lectiu, ens atrevem a dir. Ara ja no és una cosa de quatre botjos i alguna botja; molts dels seus plantejaments radicals hi són assumits, en diferents graus, pel conjunt de la societat. Alhora, no volen fonamentalismes, encara que pinten de verd o inclús amb tots els colors de l'arc de sant Martí ;-) L'ecologisme aporta llum però sempre quedarà foscor en mig de pensaments que no aspiren a estar radicalment lliures, vinguen d'on vinguen.
Des del "Pensar globalment, actuar localment", des de la Safor, amb estima per la terra, amb carinyet i amor, afegiu-se. Si podeu, apropar-vos i participeu, que de segur que no perdreu el temps... Que trobeu bones sorpreses! ;-)
martes, octubre 13
Hasta siempre Negra
En castellano te escribo y escribo un pequeño texto. En castellano, idioma que compartimos, tú tan dulcemente lo cantabas, cantora austral.
Te has ido el día de san Francisco de Asís, como me enteré, creo, por Carlos Galilea en Cuando los elefantes sueñan con la música (en Radio 3, por supuesto). Nos puso tu último trabajo Cantora, doble de duetos con Joan Manuel Serrat, Jorge Drexler, Charly García, Caetano Veloso, Joaquín Sabina, Julieta Benegas, Shakira y tant@s otr@s... ¡Una delicia! Y editado este año, todavía en vida, tú; sin hacer proselitismo de tu muerte. Otra delicia fue, escuchar después de más de 17 años Volver a los 17, de otra grande que se fue hace también, pero hace muchos, muchos más de diecisiete años, Violeta Parra [ http://www.youtube.com/watch?v=BcID17wcZHU ]
La música de esta corajuda, Mercedes Sosa, sus versiones inolvidables siempre acompañan. ¡Hasta siempre Negra!
http://www.youtube.com/watch?v=2g_RdwI_J-I
En castellano te escribo y escribo un pequeño texto. En castellano, idioma que compartimos, tú tan dulcemente lo cantabas, cantora austral.
Te has ido el día de san Francisco de Asís, como me enteré, creo, por Carlos Galilea en Cuando los elefantes sueñan con la música (en Radio 3, por supuesto). Nos puso tu último trabajo Cantora, doble de duetos con Joan Manuel Serrat, Jorge Drexler, Charly García, Caetano Veloso, Joaquín Sabina, Julieta Benegas, Shakira y tant@s otr@s... ¡Una delicia! Y editado este año, todavía en vida, tú; sin hacer proselitismo de tu muerte. Otra delicia fue, escuchar después de más de 17 años Volver a los 17, de otra grande que se fue hace también, pero hace muchos, muchos más de diecisiete años, Violeta Parra [ http://www.youtube.com/watch?v=BcID17wcZHU ]
La música de esta corajuda, Mercedes Sosa, sus versiones inolvidables siempre acompañan. ¡Hasta siempre Negra!
http://www.youtube.com/watch?v=2g_RdwI_J-I
domingo, octubre 4
Francesco d'Assisi i el 4 d'octubre
http://www.youtube.com/watch?v=nHDST1kjknw
Avui la lluna ha entrat al signe d'Àries. Es tracta d'una lluna de gran visibilitat, i d'una influència més marcada als processos en que hi haja aigua, d'una forma o d'altra, al estar la lluna de l'actual equinocci, el de tardor. Les majors marees es registren, per exemple amb les llunes equinoccials, de primavera i de tardor. D'alguna forma, l'influència lunar es troba patent en la presència d'un bolet de soca crescut sobre la corfa d'un om, que he vist esta vesprada. S'havia desenvolupat notablement amb les últimes plutges i el canvi d'estació. Tot i que portem ja varis dies de sol, per baix regalimava gotes d'humitat i en apropar-te, la dolça olor a tardor era notable.
Per altra banda, coincidint amb el moment astronòmic, este diumenge es celebra la festivitat de Francesco, il poverello d'Assisi, patró o model d'ecologistes, forestals i en general gent amiga de la natura i la senzillesa. En certa consonància es celebra el Dia Internacional dels animals, germans de sant Francesc.
"Els fills de sant Francesc del segle XXI, ocupes, pacifistes, els alternatius.
Avans foren els hippys amb la música i les flors, renovant l'anarquisme per un món millor"
Del Cant alternatiu dels Al Tall.
Avui la lluna ha entrat al signe d'Àries. Es tracta d'una lluna de gran visibilitat, i d'una influència més marcada als processos en que hi haja aigua, d'una forma o d'altra, al estar la lluna de l'actual equinocci, el de tardor. Les majors marees es registren, per exemple amb les llunes equinoccials, de primavera i de tardor. D'alguna forma, l'influència lunar es troba patent en la presència d'un bolet de soca crescut sobre la corfa d'un om, que he vist esta vesprada. S'havia desenvolupat notablement amb les últimes plutges i el canvi d'estació. Tot i que portem ja varis dies de sol, per baix regalimava gotes d'humitat i en apropar-te, la dolça olor a tardor era notable.
Per altra banda, coincidint amb el moment astronòmic, este diumenge es celebra la festivitat de Francesco, il poverello d'Assisi, patró o model d'ecologistes, forestals i en general gent amiga de la natura i la senzillesa. En certa consonància es celebra el Dia Internacional dels animals, germans de sant Francesc.
Avans foren els hippys amb la música i les flors, renovant l'anarquisme per un món millor"
Del Cant alternatiu dels Al Tall.
jueves, septiembre 17
21 de setembre, Dia internacional en contra de les plantacions industrials d'arbres
La economia actual que s'escampa depredant i empobrint comunitats locals és el que té: requereix quantitats creixents de matèries primes per tal de poder sostenir-se. No ens enganyem amb la cacaretjada sostenibilitat amb què ens tracten de fer comulgar com a nova religió.
La persistència del bosc, com la de qualsevol ecosistema poc té a vore amb les economies modernes globalitzdores.
Potser semble un problema allunyat, que no ens afecta, el de la pèrdua de boscos per sustitució amb plantacions industrials de palma d'oli, o eucaliptus per exemple, però el problema és de tots, de tota la terra. A més, la orientació i gestió de molts boscos de l'à mbit occidental, al dirigir-se per exemple a l'obtenció de pasta de paper, acaba, sovint, oblidant aspectes ecològics no estrictament crematístics, encara que s'aforisquen espècies arbòries locals. No dient ja quan el bosc (autòcton, encara que semble de tontos el dir-ho) es sustituit per plantacions d'espècies exòtiques.
El problema, generalitzat arreu, in crescendo en zones de selves tropicals, requereix solucions locals però amb canvis que afecten a la conciència global. Per això existeix tot un moviment mundial de protecció dels boscos (tropicals, i altres). A les desmemoriades terres hispàniques, d'experiència en pèrdua de boscos (en paral·lel a poder local comunitari) en tenim molta. Val la pena trobar solucions que afecten en definitiva al futur humà amb dignitat, salut, llibertat.
Al voltant d'aquesta celebració, ací a l'hemisferi nord entrem a la tardor, la primavera de l'hivern, una primavera que encara en molts llocs conserva colors d'algunes flors, però sobre tot colors canviants de les fulles d'arbres caducifolis com ara roures, aurons, fleixers, moixeres, espinals, xops i salzes,...
Què això no siga un record o un mite de llegenda depend, en gran part, del nostre comportament ètic amb la Vida.
http://www.wrm.org.uy/Videos_Esp/defender_la_vida.html
La persistència del bosc, com la de qualsevol ecosistema poc té a vore amb les economies modernes globalitzdores.
Potser semble un problema allunyat, que no ens afecta, el de la pèrdua de boscos per sustitució amb plantacions industrials de palma d'oli, o eucaliptus per exemple, però el problema és de tots, de tota la terra. A més, la orientació i gestió de molts boscos de l'à mbit occidental, al dirigir-se per exemple a l'obtenció de pasta de paper, acaba, sovint, oblidant aspectes ecològics no estrictament crematístics, encara que s'aforisquen espècies arbòries locals. No dient ja quan el bosc (autòcton, encara que semble de tontos el dir-ho) es sustituit per plantacions d'espècies exòtiques.
El problema, generalitzat arreu, in crescendo en zones de selves tropicals, requereix solucions locals però amb canvis que afecten a la conciència global. Per això existeix tot un moviment mundial de protecció dels boscos (tropicals, i altres). A les desmemoriades terres hispàniques, d'experiència en pèrdua de boscos (en paral·lel a poder local comunitari) en tenim molta. Val la pena trobar solucions que afecten en definitiva al futur humà amb dignitat, salut, llibertat.
Al voltant d'aquesta celebració, ací a l'hemisferi nord entrem a la tardor, la primavera de l'hivern, una primavera que encara en molts llocs conserva colors d'algunes flors, però sobre tot colors canviants de les fulles d'arbres caducifolis com ara roures, aurons, fleixers, moixeres, espinals, xops i salzes,...
Què això no siga un record o un mite de llegenda depend, en gran part, del nostre comportament ètic amb la Vida.
http://www.wrm.org.uy/Videos_Esp/defender_la_vida.html
lunes, agosto 31
Els últims són els primers
Els últims són els primers
Dissabte passat a les set de la vesprada, a Benifairó hi havia el Comcert, un esdeveniment molt esperat de músiques en valencià durant dotze hores. Arribem justets per nugar la bici que s'havia punxat de camí. Cares conegudes, salutacions. Cal apropar-se que ja sonen Verdcel en format prou acústic. -Entreu, passeu, passeu!
Em pensava que serien els últims en actuar però resulta que lis toca obrir. -Ànim valents! Això no és res per a ells i ens animen al comboi, al "Woostock del País Valencià" sí, sí, ou ieahh! a lo valencià hehehe. Des del camp de fumbol, tenim unes vistes a to: el verd que acarona el cel, com a un conegut llibre dels territoris de la Valldigna, amb un aire sense calitja, diàfan. Bona harmonia en un principi prometedor .
Després, la jove Clara Andrés, de dolça veu que em recorda un poc per moments a les de dues cantants més madures i interessants, Lídia Pujol i Marina Rosell.
I sense solució de continuïtat un grapat de músics del millotret què en tenim, que la veritat és que no és poc : Miquel Gil, Eva Dénia, Pep Gimeno "Botifarra" tan autèntic, signant-me un disc, mentre escolta com a públic als anteriors a ell i la seua rondalla, Remigi Palmero, Óscar Briz,...Urbàlia Rurana.
Després, un sopar atípic perquè volia matinar a l'endemà, però bé, m'anime a quedar-me a un sopar que fan els del Bloc, sembla, què a més de què no em tenen que menjar , n'hi han persones conegudes i molta diversitat als meus voltants, amb bona companyia de Callosa, i els "tres Notaris", de terres castellonenques. De postre café i a seguir amb la música, ara de tendències més joves i electròniques però també amb una certa arrel, variable segons grups. La gent de Bakanal es solapa amb Rapsodes, amb varis membres comuns. Encara no havia estat en ninguna actuació de Rapsodes i la veritat és que em van causar bona impressió amb una concatenació de ritmes i rimes en valencià molt sui generis, desbordant frescura i molta energia.La nit avançava i era el torn d'Orxata Sound System.
Calia tornar amb la bici, passejant per camins, amb l'idea de matinar i pujar a la muntanya en unes poques hores però tot no pot ser.
Us deixe amb un vidiet d'acaronaments musicals dels Verdcel:
A mans besades - VerdCel from Octavi Masiá on Vimeo.
http://vimeo.com/4154545
domingo, agosto 23
Efemèrides.- WOODSTOCK 40 anys després.
Tots els dies n'hi ha alguna celebració. Avui és diumenge, el quart d'este llarg i càlid agost, i al santoral eclesiàstic es celebra Santa Rosa de Lima.
Encara que el bombardeig mediàtic sembla mínim ( a diferència de l'arribada a la Lluna), potser us haveu recordat de Woodstock, o haveu tingut oportunitat de veure el famós documental què partit en capítols han passat pel Canal 33 de la televisió catalana, o algú dels Ambigús que fa Diego Manrique a Ràdio 3 de RNE. Woodstock, el multitudinari festival de la cultura o conracultura musical que bollia al final dels anys 60 del segle XX. Tot un referent pel què passaren moltes i molts artistes i grups durant tres dies, plens de bon rotllo, música, marihuana, ...molt de rebuig a l'autoritarisme i les guerres (Vietnam,..). El Flower power, el símbol de la pau, l'arc de Sant Martí, emblema no exclusiu de l'orgull gai, sino més bé senyera de la disidència i estima per la Natura. En fi, amb un somriure intentarem enllaçar una horeta de comentaris i música del programa El ambigú, de Diego Manrique en ràdio tres :)
El Ambigú: Woodstock (13 Agosto 2009)
viernes, julio 31
Una campanya interessant
Ens va arribar un correu del company Xavi Ródenas on mostra una campanya de conscienciació sobre el tema alimentari, sobre el desficaci al que se va arribant per tal d'aconseguir els màxims beneficis econòmics. No coneixia la font o autoria però sembla que naix de la "masa crítica" que brosta últimament en alguns llocs de nordamèrica. No li he dedicat el temps que caldria però sembla, què entre els lligams que hi apareixen, pràcticament desconeguts per a mi (la qual cosa no té perquè resultar un prejudici) també n'hi han alguns que em semblen seriosos, com ara VÍA CAMPESINA, un moviment internacional de defensa de les agicultures locals. A banda,entre la verdor, també hi es troba l'ombreta d'AMNISTIA INTERNACIONAL, amb llarga trajectòria apremiant.
En tot cas, aprofita per a reseguir o continuar escrivint per "ací", que ja feia temps què no ho feiem. Tot i què em pareix que la lectura del "blog" és mínima, aprofitem de totes formes per tal de fer ressò del tema, que ens sembla interessant.
Trobeu "The Meatrix", unes animacions per tal de crear consciència:
http://www.themeatrix.com/intl/spain/dub/
En tot cas, aprofita per a reseguir o continuar escrivint per "ací", que ja feia temps què no ho feiem. Tot i què em pareix que la lectura del "blog" és mínima, aprofitem de totes formes per tal de fer ressò del tema, que ens sembla interessant.
Trobeu "The Meatrix", unes animacions per tal de crear consciència:
http://www.themeatrix.com/intl/spain/dub/
miércoles, mayo 27
martes, mayo 26
Hasta siempre
Entre siempre y jamás
Entre siempre y jamás
el rumbo el mundo oscilan
y ya que amor y odio
nos vuelven categóricos
pongamos etiquetas
de rutina y tanteo
-jamás volveré a verte
-unidos para siempre
-no morirán jamás
-siempre y cuando me admitan
-jamás de los jamases
-(y hasta la fe dialéctica
de) por siempre jamás
-etcétera etcétera
de acuerdo
pero en tanto
que un siempre abre un futuro
y un jamás se hace un abismo
mi siempre puede ser
jamás de otros tantos
siempre es una meseta
con borde con final
jamás es una oscura
caverna de imposibles
y sin embargo a veces
nos ayuda un indicio
que cada siempre lleva
su hueso de jamás
que los jamases tienen
arrebatos de siempres
así
incansablemente
insobornablemente
entre siempre y jamás
fluye la vida insomne
pasan los grandes ojos
abiertos de la vida
Mario Benedetti
Entre siempre y jamás
el rumbo el mundo oscilan
y ya que amor y odio
nos vuelven categóricos
pongamos etiquetas
de rutina y tanteo
-jamás volveré a verte
-unidos para siempre
-no morirán jamás
-siempre y cuando me admitan
-jamás de los jamases
-(y hasta la fe dialéctica
de) por siempre jamás
-etcétera etcétera
de acuerdo
pero en tanto
que un siempre abre un futuro
y un jamás se hace un abismo
mi siempre puede ser
jamás de otros tantos
siempre es una meseta
con borde con final
jamás es una oscura
caverna de imposibles
y sin embargo a veces
nos ayuda un indicio
que cada siempre lleva
su hueso de jamás
que los jamases tienen
arrebatos de siempres
así
incansablemente
insobornablemente
entre siempre y jamás
fluye la vida insomne
pasan los grandes ojos
abiertos de la vida
Mario Benedetti
jueves, mayo 7
Nueva vuelta de tuerca
La aparición del virus de la gripe nueva o porcina no deja de ser una especie de vuelta de tuerca más en una espiral generalizada de producción de alimentos a nivel industrial y global. Antes fueron las "vacas locas", después la gripe aviar. Mientras, in crescendo, la modificación genética de organismos y el desarrollo de cadenas alimentarias con transgénicos adquiere una generalización preocupante para nuestra salud y la del resto de Gaia.
Paralelamente, las voces críticas que propugnan la erradicación de la pobreza, el derecho a la alimentación, y a la alimentación digna, la soberanía alimentaria, con alimentos de calidad, auténticos y locales, son cada vez mayores.
La organización Avaaz necesita nuestro apoyo (con una simple "firma) para promover una regulación internacional de las fabricas de carne de cerdo. Con doscientas mil firmas presentarán una piara de doscientos cerdos de cartulina frente a la entrada de la sede en Ginebra de la Organización Mundial dela Salud.
Con las cosas de comer no se juega. ¡Apoyémosles!
La aparición del virus de la gripe nueva o porcina no deja de ser una especie de vuelta de tuerca más en una espiral generalizada de producción de alimentos a nivel industrial y global. Antes fueron las "vacas locas", después la gripe aviar. Mientras, in crescendo, la modificación genética de organismos y el desarrollo de cadenas alimentarias con transgénicos adquiere una generalización preocupante para nuestra salud y la del resto de Gaia.
Paralelamente, las voces críticas que propugnan la erradicación de la pobreza, el derecho a la alimentación, y a la alimentación digna, la soberanía alimentaria, con alimentos de calidad, auténticos y locales, son cada vez mayores.
La organización Avaaz necesita nuestro apoyo (con una simple "firma) para promover una regulación internacional de las fabricas de carne de cerdo. Con doscientas mil firmas presentarán una piara de doscientos cerdos de cartulina frente a la entrada de la sede en Ginebra de la Organización Mundial dela Salud.
Con las cosas de comer no se juega. ¡Apoyémosles!
Nueva vuelta de tuerca
Nueva vuelta de tuerca.-
La aparición del virus de la gripe porcina, o gripe nueva, o desconocida, o incluso, algún humorista ha denominado virus cerdo o algo así, no deja de ser una vuelta de tuerca en la vorágine de la industria agroalimentaria. Antes fueron las "vacas locas", después la gripe aviar... Mientras, el cultivo de organismos modificados genéticamente, y el desarrollo de cadenas alimentarias implicadas va in crescendo en el mundo actual.
Paralelamente, las voces que se alzan por una soberanía alimentaria, por el derecho a la alimentación digna y por la erradicación de la pobreza, se hacen oír cada vez más.
La organización internacional AVAAZ, de la que ya hemos abierto en alguna ocasión un enlace para otras acciones solidarias reclama una mayor regulación de la producción de las "fábricas de carne de cerdo", en este caso. Por cada mil firmas que obtengan de nosotros,mostrarán un cerdito de cartulina de una piara hozando libremente en un verde campo, junto a la sede central de la Organización Mundial de la Salud, en Ginebra. ¡A por las 200.000 firmas necesarias!
¡Con las cosas de comer no se juega!
Gripe Porcina: Investiguen y Regulen!
| Los científicos están comenzando a estudiar los indicios recientes que vinculan el virus híbrido triple de la "gripe porcina" con las granjas de producción intensiva que se caracterizan por su falta de limpieza, trato cruel hacia los animales y peligrosidad.
Pidamos a la Organización Mundial de la Salud y a la Organización de Naciones Unidas para la Agricultura y la Alimentación que investiguen y regulen estas factorías y protejan nuestra salud. Las grandes corporaciones de agro-negocios intentarán obstruir y echar por tierra cualquier intento de reforma, por lo que necesitamos una verdadera protesta masiva que las autoridades de la salud no puedan ignorar. Firma la petición para que se investiguen las causas de la gripe porcina y se regulen las factorías de carne de cerdo, diles a tus amigos y familiares que firmen ellos también y nosotros entregaremos el petitorio a las agencias de Naciones Unidas. Si alcanzamos más de 200.000 firmas, lo entregaremos en la sede central de la OMS en Ginebra con una piara de cerdos de cartulina. Por cada 1.000 firmas que logremos, sumaremos un nuevo cerdo a la piara. Dra. Margaret Chan, Directora General de la OMS y Dr. Jacques Diouf, Director General de la FAO:
Los abajo firmantes les instamos a realizar una exhaustiva investigación y a desarrollar una nueva normativa para las factorías de carne que esté de acuerdo con los más altos estándares de seguridad para la salud pública. La producción de alimentos debe ser regulada para garantizar la seguridad sanitaria a nivel global. | 
111,682 111,682 han firmado la petición. Ayúdanos a llegar a 200,000 |
Suscribirse a:
Entradas (Atom)