Seguidores

jueves, diciembre 25

Llum de Nadal



Llum de Nadal

Dies i dies que s'en van
dies i dies que volen molt lluny...
i una llum especial i pròpia d'estes dies.

Una llum simbòlica i arquetípica de..
fica tu els adjectius que vullgues.

En tot cas, o també, afegiré cèrcols i espirals de desitjos, festeigs i celebracions d'esperances..

sábado, diciembre 13

Credo militante

Creo en las personas,
en su capacidad
de transformar y transformarse;
soy aún lo suficientemente ingenuo
para pensar que podemos llegar
a ser buena gente,
y os aseguro que conozco
a muchos que lo son.

Creo en buscar lo que une,
más que esforzarse en lo que separa;
he vivido muchas veces la posibilidad
y la realidad del encuentro,
y me empeño en pensar que no es tan difícil.

Creo que hay que estar más allá del ayer y del hoy;
no quiero que me coma el realismo sin mañana,
ni el utopismo sin presente.

Creo en lo imperfecto
como instrumento de cambio,
como camino,
como espacio de contradicción
desde donde madurar personal y colectivamente,
para huir de los trajes a medida,
de los cambios de salón,
de la tranquilidad y la coherencia
basadas en la ceguera.

Creo en el equilibrio inexistente,
en el tropezar para volver a seguir,
como único camino de respuestas
al cada día tal y como es.

Creo más en preguntarme cada mañana
dónde se me llama,
que en poner el filtro del dogma
o del pragmatismo
para acabar no escuchando nada ni a nadie.

Creo en lo que el pueblo crea,
en sus organizaciones
que son contradictorias e imperfectas,
como cada uno de nosotros,
pero sé que de ellas surgirán
gentes e ideas
que, aunque sea a costa de eliminarlas, tendrán el germen del futuro.
Ceo en la aventura de vivir.

Muchas de estas cosas que digo creer,
no las vivo plenamente,
pero me siento, eso sí, intentándolo.

"Más lejos tenéis que ir,
más lejos."


_____________
Javier Fernández (metalúrgico)


al llibre
Los otros salmos de Joaquín Suárez Bautista, dins la colecció "El Pozo de Siquem", de Sal Terrae, Santander, 1992.


Anit vaig tindre l'apur (gluuup!) i l'honor d'intervindre en la mostra col.lectiva d'homenatge que se li va fer des de la Plataforma pels Pobles de la Safor a Josep Mª Ferraio.( http://www.pelspoblesdelasafor.tk ) Un èxit i un goig el sopar de germanor de vàries generacions unides per la estima de la terra saforenca.

No més em va comentar el company Roger que em preparara algo, ademés de l'incontrol·lable "glup!"de por i nervis, s'em va vindre al cap, de sobte este texte que, rellegit últimament, ho tenia (i tinc) al cor. Reflecteix molt bé les sensacions, emocions i sentiments experimentats, i en el què d'una o una altra manera m'imaginava (crec, a posteriori, que encertadament) identificada a tota la bona gent que tendria a bé sentir estes paraules.

De forma semblant, espere que t'agrade a tu també.

Gràcies.


domingo, noviembre 30


Un any per ací

Feia tant que no escribia!
M'obligue a escriure encara que siga unes poques llínies per tal de celebrar un any de vida del quadern, d'este blog tan esporàdic i incostant. En certa forma és un compromís amb mí i també amb els amics, companys i la resta de persones que ho puguen llegir.
Al encetar-lo no teniem ningú repte; com a horitzó, tan sols escriure anotacions, comentaris i reflexions però amb este mitjà o soport digital, que em possibilita de guardar-lo tot i de tindre-lo tot més a mà.

I per a no perdre el costum d'escriure al voltant de celebracions, i encara que no m'imagineu molt "beato" (o si?), recordem que entrem a l'Advent (del llatí adventus Redemptoris), què paradoxalment, poc té que veure amb la parafernàlia capitalista que es munta en esta època de l'any...

Al món cristià s'espera la vinguda del Redemptor. Es prepara una corona amb quatre veles, una per cada setmana que falta fins a Nadal: l'amor, la pau, la tolerància i la fe, tractant de reflexionar i millorar en cadascuna d'estes virtuts la setmana corresponent. Quasi res, en els temps que vivim, sigam o no creients i/o practicants de valors ètics.

En tot cas, també ens trobem al final de la tardor, als dies més curts de l'any, propers al solstici d'hivern, esperat amb gana ara i sempre, a totes les èpoques, com per exemple pels nostres avantpassats (?) celtibèrics, doncs a partir d'eixe moment començarà a allargar el dia, amb tot allò que de beneficiós en porta.

martes, septiembre 2

Canvis




Ja estem a setembre. A banda d'això segur que anem notant canvis subtils, dia a dia. Després de molts dies si que s'arriben a apreciar. El dia va acurtant. La fenologia vegetal és la prova evident, però no la única, clar.
Ja fa dues-tres setmanes que la floració de les cebes d'Urginea maritima s'ha escampat per totes les terres de la contornada.
N'hi ha gent que s'emociona (ens emocionem) al veure la primera flor de la temporada, i així no només amb la flor d'una determinada espècie sino amb diverses i variades plantes.
Les característiques inflorescències d'Urginea marquen un preludi...va passant l'estiu.
I esta simplicitat barrejada en la olor resinosa dels pins i el só de les xixarres, per exemple, em desperten més emocions potser que el medaller olímpic o el conflicte del Càucas.
Posted by Picasa

miércoles, agosto 20

Un ciri pel Tíbet

S'apropa el final del Jocs Olímpics. Una xarxa social mondial www.candle4tibet.org
vol movilitzar millions de persones a tot el món amb el sencill gest d'encendre un ciri el dissabte 23 per tal de dir-nos que una vegada acabats els jocs, la causa tibetana no serà oblidada.
Aquesta causa en el seu conjunt representa una mena de paradigma de les demandes d'un món millor que n'hi han per tot arreu i que comten amb la complicitat de molta gent, potser també pel transfons d'una filosofia de vida eminentment pràctica i alhora diferent al materialisme globalitzador.

A Madrid i Barcelona, com a moltes ciutats del món amb seus diplomàtiques xinesses, n'hi haurà comboi. També a casa, o al racó al que ens trobem la nit del dissabte podrem encendre una llumeta d'esperança.

Salut, pau i bé.
Namaste
Tadiate om gate gate para gate para sangate bodi soja

domingo, julio 20

A modo de crònica (sense pretensions)


Esta setmana passada l'Ecomuseu Vernissa Viu va encetar l'esperat voluntariat estiuenc (VOLCAM-Vernissa Viu) amb unes jornades de formació "Coneix la teua vall, la vall del Vernissa".
Una forma més de fer ecomuseu, d'anar implicant per exemple a gent jove dins d'un projecte , a compartir amb el màxim de gent, doncs és el seu sentit, sentit comú, vaja.
Dijous i divendres pel matí, al Centre Social d'Almiserà, amb una participació jove i inquieta es van impartir tallers i classes al voltant del patrimoni, i la conservació i custòdia del mateix.

Dins d'aquesta virtualitat , com ja sabeu, o per si encara no ho sabeu! a www.vernissaviu.org
trobareu molta informació...

Bo, en concret, i per ordre, dijous de bon matí tinguérem l'aclaridora i respectable presència de Jesús Villaplana, per una banda, que ens va apropar la fugidissa fauna d'este territori, donant unes pinzellades des dels invertebrats que podem trobar-nos , amb una especial cura en els que ens podem deixar un mal record, com ara escorpins, centpeus, taràntules i altres aranyes verinoses, himenòpters que poden provocar-nos reaccions adverses així com els consells i recomanacions, tot pensat en les tasques i feïnes de camp que farem al voluntariat.
Com sempre, ens va transmetre l'entusiasme i el respecte per la "gent no humana"(anguiles, madrilles i barbs, rossinyols, blavets, mussols, àligues, sargantanes, gripaus, fagines i rates cellardes i penades, eriçons, jabalins o porcs senglars, teixons,...). En fi, un plaer ensenyar-se troballes d'animals, reflexions i curiositats que sempre aprofiten a tot el món (l'alumnat "aventajat", què hi tenia i havia, però també tothom, insistim).
Després Paco Sastre, farmacéutic de Ròtova, membre del GEMAS i gran coneixedor del territori ens va regalar amb una xarrada pareguda a la que ja havia agradat molt fa poc a un curs de guies de patrimoni organitzat per la Mancomunitat de Municipis de la Safor i el Col·lectiu Vall de Vernissa. Molt bé estructurada, la seua introducció va fer repàs del medi físic i humà de la vall, des del mateix terme de vall de Vernissa i el procés fins arribar a l'actual topònim, la geologia i la hidrologia, la flora i fauna, la història (i prehistòria), l'estructuració dels cinc municipis actuals, el patrimoni cultural,...
L'última intervenció de dijous va ser desenvolupada des de l'Ecomuseu per Rebeca Pascual i Prats, que va explicar en què consisteix un /l'ecomuseu, els inicis, els projectes actuals, amb especial menció del voluntariat i la Custòdia.

El segon dia començàrem amb una presentació de la flora i el paisatge vegetal vernissenc explicant i tractant de respondre algunes preguntes com perquè no tenim boscos (de muntanya, de ribera), el paper beneficiós de la vegetació, els reptes de conèixer més els vincles entre la psique humana, la percepció del paisatge, i la consolidació, fins i tot d'un caràcter individual i col·lectiu dels habitants d'un territori.

Altre forestal, Josep Tortosa ens va preparar un taller sobre custòdia molt agradós i explicatiu.
Va centrar el seu treball de fi de la carrera de Monts (Forests) en la Custòdia del Territori valencià i es notava que sabia ;)

Per acabar les jornades tinguérem un altre mestre de luxe: Rafael Gª Mahiques, llocnouí i professor d'Història de l'Art a la Uni de València. Un cert monòleg (tot i que interactiu) estructurat en reflexions sorgides a partir de l'anàlisi, el coneixement acadèmic i la estima per la terreta. Segons anava parlant, de conceptes com patrimoni global, de la necessitat de conservar, d'una problemàtica que en definitiva "és qüestió de mentalitat", ens feia reflexionar. I jo anava pensant que calia escriure, reflexionar, continuar "rumiant" idées. Per açò, principalment, m'he possat a escriure estes llínies., conscient de que tampoc tinc la solució però amb desig d'apropar-nos a la "fòrmula màgica" que ens permeteixca conservar .

Trobe com a tema de reflexió, parlant de mentalitats, eixa tan mediterrànea de desfer-se d'allò que és vell, tot el contrari de l'anomenat síndrome de Diògenes que sembla que es basa en guardar-lo tot, i d'un possible punt intermedi, resultat o característic d'una societat més equilibrada i saludable que potser, caldria tindre com a model al que encaminar-se.

lunes, julio 14

Amics arbres · Arbres amics: Fer veure que planten un arbre

Amics arbres · Arbres amics: Fer veure que planten un arbre

Doncs,sí, quines controvèrsies, oi? M'en recorde de l'anomenat doble pensar del llibre d'Orwell 1984, que tant s'estila per exemple amb el cacaretjat "creixement sostenible", o, com és el cas, plantant un arbre, amb tota la simbologia i "política de bones intencions"que implica el fet de plantar un arbre, barrejada amb eixa trajectòria que tots ja sabem...(no pensem mal però sembla una mena de sacril·legi amb la sacralitat de la Terra).
En fí, pensem bé a pesar de tot i experimentem compassió per aquells que ja s'en adonen de que "se les va la olla".
Salut, pau i bé!

lunes, julio 7

Tanabata

A banda del popular sant Fermí , avui 7 de juliol, al Japó es fa una celebració curiosa anomenada Tanabata, d'arrels xinesses.
La gent des d'uns dies abans va ficant desitjos escrits en tires de papers de colors i els deixa penjats de branques de bambú .
Conta la llegenda que n'hi havia una princesa que teixia a la vora d'un riu i el seu pare li presentà un pastor que habitava a l'altra part del riu. No més es coneixerem s'en van enamorar tan profundament que deixàren les seves obligacions oblidades fins al punt d'estar castigats a no poder-se retrobar més que una volta a l'any, el sèptim dia del sèptim mes. Van quedar transformats en un parell d'estrelles: ella en Vega i ell en Altaïr. El riu que lis separa no és cap altre que la Via Làctia. Si la resta de l'any es van portar bé i van fer la seva faena, el barquer del riu lis ajunta, però si no, la plutja fa que el riu no puga ser creuat fins al següent any, si tot va bé.
Esperem que enguany Altaïr i Vega hagen sigut bons..


Las hojas de bambú susurran
meciéndose en el alero del tejado.
Las estrellas brillan
en los granos de arena dorados y plateados.
Las tiras de papel de cinco colores ya las he escrito.
Las estrellas brillan,
nos miran desde el cielo.

Posted by Picasa

jueves, julio 3

ANIMEU-SE, DE VERES

WWW.VERNISSAVIU.ORG
WWW.VERNISSAVIU.ORG VOLUNTARIAT
www.vernissaviu.org CONREUS
VALENCIANS
WWW.VERNISSAVIU.ORG JOVES

www.vernissaviu.org ESTIU
www.vernissaviu.org VERNISSA
www.vernissaviu.org
www.vernissaviu.org AGRO-FORESTA
www.vernissaviu.org
www.vernissaviu.org www.vernissaviu.org

Animeu-se


Si us apeteix tirar una maneta refent sendes i marges de pedra, ensenyant-se coses relacionades amb la cultura dels nostres avis en un ambient jove i agradós..

domingo, junio 29

Patent de corso

"Me siento pueblo" que diria Orson Wells en plena assistència a la plaça de bous.
Bo, i poble, el que es diu poble a on està. El que n'hi ha és una mena de masa catàrtica que sembla casi que siga la protagonista de la victòria final de la selecció nacional (espanyola) de "fumbo" . Masa, en certa manera, amb eixe "opi del poble"que comentaven, mentre Torres i altres craks tiomfàvem a Viena (crec), al programa de "canciones que nunca deberían de dejar de sonar en la radio" de "Islas de Robinson" de Ràdio 3 -per cert, molt bo, recomanable-. I al que anàvem, que la gent ho celebra, amb tot el dret, vaja. Espanya/ España no era campiona d'Europa des de feia 44 anys. Però que alhora que eixa il·lusió col·lectiva i compartida està la part rebutjada, de la neciesa, de les "rojigualdes" amb bou, dels sorolls dels cotxes, de l'acudit i l'humor fàcil..
Per uns moments, semblen oblidades les diferències i "fets diferencials", la desvertebració orteguiana, la desmemòria. Però bé..

Salut i copó!

miércoles, junio 25

"Collage" de Sant Joan

Composició floral amb plantes remeieres, algunes d'elles màgiques i/o solsticials.


<<; Salut, pau i bé!!! ;>>


"Bany de Sant Joan, salut tot el any"


<<; La pau i el bé de Chiara i Francesco per tot arreu s'irradien, xe! ;>>
Posted by Picasa

domingo, junio 22

"Quatre línies"



No calen excuses; no escribim res per ací i ja vam entrar al estiu! Són dies referencials, que poden servir de fita, i d'excusa per tal d'escriure "quatre línies" al quadern de camp, a esta mena de quadern que de camp en té molt poc últimament . I no serà per no xafar camp, no. El que passa és que no m'acabe de fer l'ànim de reflectir ací apunts fenològics, meteorològics, ecològics i fins i tot vitals amb una certa periodicitat.
I parlant de quatre línies, que, tot siga dit, ja ens vam passar, a voltes m'he plantejat la possibilitat d'una periodicitat gran a canvi d'una major brevetat del textes, articles o "posts", és a dir les quatre línies en el sentit literal. Tot s'andarà, vaja, que ens obligarem a escriure més sovint.

En fí, per acabar, donar la "benvinguda blocaire", que ja ens ho deixàvem ací, a l'amic Roger Cremades i Rodeja, amb la seva bitàcola Pel paisatge
Des d'ací, també li desitjem una llarga i interessant trajectòria.

domingo, mayo 25

MAIO MADURO MAIO

Acabem maig amb una sugerent cançó portuguesa, ja tot un clàsic del ja mític Zeca Afonso

http://madredeus.oasi.asti.it/lisboa/maio.html

http:// youtube.com/watch?v=gbcQt_f1DK0&feature=related

Reinterpretada per Madredeus, tal que aixina:

http://youtube.com/watch?v=floEANiIjII&NR=1
PREGÀRIA DE MAIG

E
l MES DE LES FLORS,... mireu,
de dolces olors,...odoreu,
abellerols, falzies, merles, rossinyols,...sentiu, sentiu el seu cant:
Quin goig!
I alhora, quina insubstancialitat o nyonyeria, potser, n'hi és el fet de dir-lo fora del madrigal o el haiku.

Però...deixem que rauque la granota en zel, i preguem al cel
que encara quede terra, i aigües i cels que celebren la Vida amb goig!

jueves, mayo 22

Cantigas do maio

Romance del prisionero : http://www.nidodepoesia.com/librpris.htm

(recordant com en esta època, li agradava al meu pare entonar la primera meitat del poema , i recordant l'imaginari musical, amb Zeca Afonso et al.)

Els treballs i els dies.
El pas del temps...

Estes escrits són un petit testimoni dels temps viscuts, de les rutinetes de "la diària", encara que no poden arribar a estar ni tan sols l'ombra d'eix arbre què en certa manera hi representa la vida, perquè el quadern de camp no és un dietari o crònica vital en sentit estricte.

Van passant els dies de maig, del dolç temps de les flors. SALVE REGINA...
Les últimes plogudes van resultar tot un goig. En certa manera, sant Isidre va fer la seva feina (hi, hi).

Ara fa 40 anys del
"flower power", de "la arena bajo los adoquines", de "la imaginació al poder", del concert de Raimon a la Complu de Madrid. Sembla què el principi d'acció i reacció funcionava a la perfecció: darrere el somriure quasi angelical dels hippies, o darrere la pancarta o la barricada de Praga, o de París, estava la reacció més dura del "sistema", o del "bunker" celtibèric, que la cosa anava per barris d'eixa aldea global que estava gestant-se . Però açò, en canvi de llevar els ànims i ganes de canviar el món , el que feia era, contràriament, "posar-li al personal", en una mena de catarsi transformadora.

Des d'aleshores, què de canvis, reconversions, reestructuracions,.. Tenim perspectiva, ensenyança i herència, és clar.

I a Déu gràcies, hi tenim flors, i el cant dels ocells...

miércoles, mayo 21

La bañera de Ulises

La gent que em coneix un poc sap de la meva estima per Ràdio 3 de R.N.E. a pesar de què amb el pas del temps va perdent l'esperit original amb succesives restructuracions i ajustaments.

Fa a penes un any li va arribar el seu final radiofònic als estimats Iñaki Peña i Carlos Faraco, "con quien tanto quería", i després de l'estiu "deixaren de creuar el cel els gossos" d'Elvira Méndez ( Aauuuuuuu!!!)

Ara sembla que, al menys que sapiem, li va tocar el torn a Emili Garrido i el seu programa "La bañera de Ulises". Un nou desficaci de la Ràdio pública espanyola, però ja sabem que els designis de "dalt" hi són una mena de misteri. El programa del Mediterrani, de totes les seves veus, del nord i del sud, de l'est i de l'oest, fet per un valencià cosmopolita i amic de lse cultures mediterrànies, sembla que ja no tornarà a emitir-se a R 3. Però, no obstant això, aquest particular (i col.lectiu) viatge cap a Ítaca continuarà virtualment a

http://labaneradeulises.blogspot.com/



Estem convidats !!

lunes, mayo 12

"No tengo asiento"

Ja fa anys, observant la vida de Teresa d'Àvila, infatigable trescadora de camins inmaterials però, com a bona dona que era, amb els peus a terra (tot i que potser, alguna volta no solo el cor se li alçara molt amunt), me l'imaginava d'ací cap allà, cercant llocs a on fundar convents i amb exigues estonetes, ja a soles amb el seu Estimat, a la celda amb una llàntia o ciri per tal de poder fer-li algunes llínies de tinta al pergamí, i dient això de "No tengo asiento"... Em resulta , pasats els anys, una frase molt propera en situacions en que el temps sembla fugir per molt que t'afanyes en desacelerar i poder-lo agafar.
Es tracta d'una sensació que ben segur que ja haveu viscut .

A més de la "falta de temps", últimament tinc abandonadeta la bitàcola per causes que no acabe de comprendre bé. Resulta què el
porta va tornar a quedar-se sense connexió a Internet (no és la primera vegada, ni supose que serà la última), i la faeneta per a restaurar-lo em va llevar el seu preciós temps. Total, dues setmanetes sense apropar-me casi a ciberlocutoris ni biblioteques, aprofitant el temps lliure per a ensenyar-me , per fí, i no era tan complicat, a fer una còpia de seguretat, pensant en gastar "l'últim remei", o siga, el disc de recuperació del sistema, ja que l'intent -el primer intent- de restaurar-lo no va resultar profitós. Però a la segona va la vençuda; una vegada ja tenia "l'Arca" plena de "trastos estimats", carpetes i arxius a manta, vaig fer un segon intent de restauració del sistema a un punt més antic, el dia de sant Jordi, amb una certa simbologia del triumf sobre la "bèstia virtual". I vaja si va resultar. I pel moment, fins ara. I esperem què per molt de temps.
La part més roïna si més no, com en altres ocasions anteriors és que no me donat de perquè va petar, i així em perd la possibilitat d'evitar l'ocasió, si és què està al meu abast , si torna a passar.
Tot això, és clar, ho supose al menys , descartant tota mena de teoria conspiratòria ;)

jueves, abril 24

Dia del LLibre



No parem de celebracions, i avui, dimecres 23 d'abril, sant Jordi, va escampant-se la bona costum de celebrar els llibres, els llibres de debó, de paper imprés.

I hem tingut el gust de presentar un llibre a la Escola Politècnica de Gandia els seus autors Xavi, Josep i "el menda". El llibre té per títol Els boscos de la Safor i s'apropa al tema des d'una perspectiva didàctica i tècnica, de forma que pot ser fullejat, llegit i aprofitat per un públic lector molt variat, gaudint-ho veritablement tot persona que estime les nostres muntanyes properes i veïnes. La presentació ens la fet el profe de forestals i company Rafa Delgado, que va apuntar el valor del llibre en moments en què no trobem temps mé s que per a lectures ràpides virtuals. Després ens va posar un poc desigualment coloradets...però en general hi tenia raó.

La presentació del llibre, dins de la Setmana de la Llengua que es celebra al Campus de Gandia no va tindre la capacitat de convocatòria que esperàvem. No estem a Finlàndia, és clar ni alguns en tenim el resó mediàtic del Chiki chiki, per exemple ( del que, independentment ens alegrem de que deixe d'interpretar el seu autor paperets secundaris amb Buenafuente) i el vespre invitava més a les cervessetes i sucs, o passejar després de tants dies de vent desapacible. Ademés, sembla que des de la presentació en societat de l'obra a la Casa de la Marquesa a principi de mes, amb la sala plena (moltes gràcies!), la rumor de que el llibre és un "tostón" que no aprofita per a res, potser s'haja escampat ràpidament per la contornada ( hehehe :)). No, bromes a part, el lloc , el tema i la gent que ha posat el seu interés en vindre han valgut la pena.

Moltes gràcies a tota la gent.

Volem aportar un poc de llum a la foscoreta que n'hi ha al voltant dels nostres "boscos" i de la cultura de muntanya que s'amaga al voltant, prou desconeguda al dia d'ara. Volem fer debat sobre el que cal protegir, conservar i millorar, i cóm ho podem fer, i per supost i primer de tot, perquè paga la pena fer-ho.

Com dirien els nostres iaios forestals:
Per la persistència del bosc!

martes, abril 22

Senyera associada al Dia de la Terra


Perdoneu la falta de domini d'esta ferramenta, però us volia baixar una image "lliure" de Creative Commons de la senyera associada al Dia de la Terra.
És curiós com no més 40 anys d'exploracions espacials, han donat per a tindre una image col·lectiva de la Terra, què així s'engloba al món de l'imaginari secular i mil·lenari.

Earth Day, Dia de la Terra

Dimarts 22 d'abril del 2008, 38 Dia de la Terra

Doncs això, ja fa 38 anys que es conmemora el Dia de la Terra des d'un primer 22 d'abril que va ser "proposat" per un senador nordamericà per tal de contribuir a la conscienciació social davant la problemàtica ambiental de la nostra casa , a la que habitem, la única que tenim, el nostre planeta Terra.

Lligat a la conmemoració s'associa l'anomenada Senyera de la Terra, de color blau, amb una image de la Terra obtinguda "des de fora" per la NASA. Va estar dissenyada pel pacifista John Mc Connell, i no té caràcter oficial. Sense manies ni ànim de clavar-me amb ningú col·lectiu, sempre he pensat que la senyera de l'arc de sant Martí, tot i que representa a una determinada opció sexual (i de vida) ( i sempre, des de que em vaig assabentar, m'he pregunte per què), caldria que representara totes les opcions vitals de la Terra, incloses les humanes, és clar, ja què representa un símbol universal i pertany a l'imaginari col·lectiu.

Però bé , pel que "tenim entre tecles", avui podríem aprofitar per a fer balanç de la trajectòria humana en estes últims 38 anys. La tasca no és gens fàcil, i és fàcil què ens deixem portar per la nostra malícia al voltant de la condició humana, i alhora, tenim la convicció de que solament amb una visió positiva podem avançar cap a la solució. És a dir, cal estar crítics i a la vegada trobar solucions des d'una perspectiva positiva, és a dir oberta als canvis i quasi obssesionada amb el desitg de millorar, però això, sense tancar-se al cercle viciós de l'obssesió, únicament amb eixa espècie de gana o desig d'avançar en la direcció encertada, vaja.

Doncs això, bon dia per a fer balanç, i a pesar dels resultats que ens podem trobar, bon Dia de la Terra tinguem!

Salve Gaia!!!

viernes, abril 18

Endinsant-se a la primavera

Ja fa temps que no escribim al quadern de camp, però anotacions escampades a fulles i llibretes de paper n'hi han, per tal de no perdre velles costums. Ara faltaria anar passant ací el que més puga interessar-ne.

La fenologia està mogudeta en esta època de l'any. Dia a dia, setmana a setmana es van succeint nous aconteciments vitals. Encara que no plouga des de fa temps i les ponentades i altres vents secs hi predominen exageradament, el camp, les motes de voramar, les terres de marjal i les muntanyes hi són en plena ebullició de vida. El miracle de la vida què es renova de nou. Explosió de flors, colors i olors...:
borrons, alhelís de mar, corretjoles marines , de marjal i de marge, estepes de totes les clases a les nostres trescades muntanyes, lliris grocs d'aigua i blancs i blaus de jardí i , fins i tot de muntanya, gladiols, orquídies, el roig mengívol pels ocells de l'aladern, les espolsades del pol·len pinedenc, el tendre rebrost de genibres i carrasques...
acomiadament dels humils i simpàtics pit-roigs, establiment d'oronelles i falcies, la majestuositat dels agrons per l'horta, sèquies i el que ens queda de marjals, l'arribada dels rossinyols esta setmana, el cant primigeni i familiar de les puputs, el primer cant del cuco, a primeries d'abril. Les niuades de teuladins, totestius, caderneres, gafarrons, i verderols...
la millor fosca de la mar, amb ambients i sensacions què ja recorden l'estiu però sense "l'invasió" humana de després....
l'explosió d'insectes ; abelles i formigues, escarabats i papallones de tota mena, parotets i pixavins, eclosió de revoltacampanes, insrectes-pal i llangostins...
despertà de sargantanes, serps, andragons, eriçons, cria dels nous vinguts fills de les rabosses, senglars,...
Tot és una explosió en aquesta època, i potser siga quand més a prop del paradís perdut ens tobem en esta estimada i malmesa terra...

viernes, marzo 21

Preparant viatjes





Dijous Sant , 20 de març, primer dia de la primavera del 2008

Vam passant els dies i em quede sens mostrar alguna foto compartida l'últim dissabte a Llocnou, i això no pot continuar així, o siga que ací les tenim;)

La menys vista i potser la més gracioseta, no us alarmeu, és la de l'hora de rascar-se la butxaca després de l'esmorçar.

Bo, en fi queda poc per replegar motxiles. Des del Quadern del Ecomuseu ens mantindran informats.

Bon viatje i SALUTI a la Judicaria de l'Itàlia!!!

lunes, marzo 17

Dilluns 17 de març, dia de Sant Patrici.

Tot i que ací la festivitat de Sant Josep és la protagonista per excel·lència d'estes dies fallers, hui és el patró d'Irlanda, conegut fora d'eixe país no solament pels emigrants sino i també per molta gent aficcionada a les músiques "d'arrel celta". Al tema intríncec no entrarem, naturalment, però no passem de llarg el dia sense "donar cinc cèntims", encara que siga, ja que no més sentim "aires cèltics" els peus comencem a menejar-se amb la mateixa naturalitat (tot i que "patoseta", siga dit) que sentint altres músique més mediterrànies, més properes.
Record encara les "jam-sessions" en que s'acomboiaven els amics de la "citi", farà vint anys. I és que, com deien, a moltes ciutats a on n'hi han cercles de músics amics de l'arreleta de la terra, és fàcil trovar alegres actuacions d'anar per casa dins d'un ambient molt familiar. La llàstima és trovar a faltar això per ciutats -pobles com Gandia; però qui sap amb la afamada multiculturalitat que n'hi ha...

Música i salut!!

viernes, marzo 14

80 Aniversari del naixement de Félix Rodríguez de la Fuente


Ja portem 28 anys que ens va deixar de parlar dels animals, de la fauna salvatge, però la petjada que ens va deixar és persistent ( del més culpables, junt amb ma mare, crec, de la estima per la Natura).
Coincidències de la vida (i de la mort) , el seu naixement i la seva mort fòren un 14 de març.
Vaja per ell el nostre estimat record.
Aixina siga!

Ah, un bon lligam per a conèixer més de Félix ho teniu a "EL BLOG DE FORESTMAN"

jueves, marzo 13

El concert de la Lídia


Ummm, com canta la noia ! Qui ja l'haja sentida ho sap, però qui no, que no perga oportunitat.
Una veu dolceta, arropada, això sí, per un "crackeriu"de cordes de guitarra i contrabaix, en la versió, diguem bàsica, de l'últim treball de Lídia Pujol , Els amants de Lilith; el títol no en té desperdici, jugant amb el tema dels arquetips de "l'etern femení".

I el tractament que fa d'un grapat de patologies del amor, o millor dit, del desamor, dels amors malaltossos, és superbi. Li entra genialment a la foscor humana i ens deixa bocabadats i amb els ullets humits però amb llum, molta llum, jugant amb els ritmes (ella mateixa s'apanya molt bé amb les percussions de jembè, i altres instruments cassolans, com per exemple esponges, i fins i tot una mena de titetelleta de goma, tu!), fent modulacions guturals, i interpretant sòlidament i dignament papers en els que no voldríem mai posar-nos...

Ara ens quedem amb una mena de resaqueta intrínseca al cap de setmana electoral de la que, si fa no fa, encara no ens acavem de "recuperar", i com no, a pesar de tot, sense perdre el nord de la esperança, i amb ganetes de retrobar-nos amb molta més llum de la dona la Lídia, mentre gaudim de les cançons del disc que ens va dedicar...

La foto, per curialitat de Christelle Enguix a la que donem les gràcies per moltes més coses.

jueves, marzo 6

Dissabte 8 de març, dia internacional de la Dona

Pera quan un dia de la persona? De les persones, vaja, sens diferències sexuals. Horitzó llunyà perquè encara n'hi han moltes diferències i privillegis derivats , generalment del gènere masculí. Quins desficacis, no? Queda molt encara per tal d'arribar a una societat equilibrada. Mentre, estimen les dones, les mares, les germanes, les filles, les amigues, i com no, la dona estimada, totes elles filles dilectes de la Mare...

Coincidint amb estes celebracions, i amb el cap de setmana, n'hi ha molt de comboi. La cosa està mogudeta i a la contornada dona per a triar.
Per exemple, l'actuació de Lídia Pujol, amb el seu últim treball, acompanyada sencillament per una guitarra i un contrabaix, al teatre Serrano de Gandia, la nit del dissabte. I barat, de forma que t'anima més a comprar-li el disc, i buscar, potser, la seva dedicatòria...

lunes, marzo 3

El rescate de la Utopía


Baix este títol ens trobem aquesta setmana amb la "columna pastoral" de comentaris i reflexions ,que en té a Koinomia, Leonard Boff, teòleg ex-franciscà que no necessita moltes presentacions. O sí? En tot cas direm que els seus plantejaments i actituds díscoles, suposem , li vam margenar dels centres de poder eclesiàstics. Llàstima per a tots, però a Déu gràcias Boff no ha perdut frescura, originalitat i llibertat aportant un pessic d'esperança al rebolicat i confús món al que ens trobem.

Des d'una òptica amb soca cristiana, s'acosta a eixa esperança d'un altre món possible, doncs li posa "lloc"(eutopos) a eixe "no-lloc" (utopos). La cita de Wilde és interessant.

Un escabussó a la seva teologia la teniu en:

http://www.sevicioskoinomia.org/boff/

Feliç bany!!!

<º))><><))º>




viernes, febrero 29

Febrerillo el loco...

Tot i que anem molt ocupats, com que ja s'acaba el mes , i precissament enguany tenim any bixest, de traspàs, o siga que en tenim un dia extra, este 29 de febrer, la cosa ja és motiu per escriure quatre llínies (després sol allargar-se una mica, però bé). El problema és la falta de temps , perque temes candidats al "post", n'hi han molts. Ja vorem:
· Pudors i combois
No trobe la manera de parlar de qüestions polítiques i alhora, en certa manera, la vida està plena d'actes o actituts polítiques. Com deia a principis de setmana (i en altres ocasions) Jordi Puig (Una paret més), jove rotovense de pro, fins i tot tasques casolanes, com ara el reciclatge dels resíduus domèstics en són actes polítics . I ahí lligaria jo política amb ètica (des d'allò més personal a allò més social o col·lectiu), sens oblidar-nos, es clar, del sentit o objectiu últim de "l'art d'allò possible" que és la política. I no deixa de donar un poc de vergonyeta (també aliena) escriure al voltant d'estes temes.
I per a combois polítics els que porten la gent del Bloc, Iniciativa i els Verds. Llàstima que l'entendiment amb altres postures d'àmbit més ample no acaben de collar. Una major ( i pletòrica de vida) vertebració de la Societat també està per fer-se.

. Els Boscos de la Safor
Amb aquest ambiciós títol el CEIC Alfons el Vell ens acaba de publicar, fruit d'una beca d'investigació, un estudi al voltant de les zones de vegetació avançada a la comarca, relatiu a la seva caracterització per tal de poder-lis conservar i millorar. La persistència de les mases arbrades que ens ensenyàrem els nostres mestres forestals. O siga apropar-se a eixa mena de sostenibilitat que a hores d'ara es " cacaretja " tant a diferents àmbits, afegint propostes de gestió que tenen molt a vore amb la Custòdia del Territori, antiga i a la vegada pionera ferramenta de maneig de la terra que incorpora al seu nucli tant el patrimoni natural com el cultural o derivat de les manifestacions humanes. Ah, els autors de l'estudi som els gandians Xavi Ródenas i Josep Sendra, i esta espècie d'empelt madrileny-saforenc que us ho conta, i la presentació serà, si fa no fa, el dimecres 2 d'abril a les 20.00 hores a la Casa de la Cultura (Casa de la Marquesa) de Gandia. QUE HO SAPIEU!

."Si no plou, plourà"
Amb aquest sugestiu títol, la Mònica López (la Seu d'Urgell, 1975) presentadora de l'oratge (el temps) i col·laboradora d'un progama matinal de màxima audiència a la televisió pública catalana ha tret a finals del 2007 un bonic llibre de dites i refranys relatius al món meteorològic. En té unes il·lustacions molt guapes d'Alma Larroca.
Tot i què el compendi abasta fonamentalment refranys de l'àmbit català, amb climes variats, i un pèl diferents als valencians, per exemple (tinguem en compte simplement el tema de les diferents latituds, i per ende, clar l'efecte que això fà a la fenologia de les plantes i animals).
Tot allò, pot donar molt de sí. Esperem seguir raonant i lligant més esta temàtica. Ja us contareu, ja em contareu, val? Oi?
En fi, i per acabar el mes, el que va triar per aquest dia:

El febrer, avergonyit, es tapa la cara i surt de nit.

jueves, febrero 21

Dia de les llengües maternes

Dijous 21 de febrer del 2008, dia de sant Pere Damià, santa Irene i santa Elionor reina.

Sembla que hui ademés de tenir lluna plena de febrer, a nivell internacional es conmemora el dia de les llengües maternes, tot i que el ressò mediàtic no m'ajuda quasi a poder assabentar-me del tema.

Amb motiu de la celebritat sí que vaig pegar una miradeta a un article publicat al diari Levante-EMV esta setmana i recorde una dada curiosa: el 4% de la població mundial parla el 96% de les llengües existents en l'actualitat, la qual cosa reflecteix que la gran majoria de la població mundial parla alguna llengua "majoritària", com ara l'anglés, el xinés-mandarí, el castellà/ espanyol, el francés, el portugués, el rus, etc, mentre que una minoria es reparteix la gran majoria dels idiomes existents. Moltes llengües són parlades per poblacions que no arriben a superar el millar d'habitants, arribant el cas premonitori d'extinció d'alguna llengua amazònica (p.ex.) que únicament és coneguda per un únic ser humà que tan solo pot parlar amb si mateix i amb els records dels seus avantpassats, si és que allò és parlar... Quina passada!

L'article comentava aspectes concrets de les llengues aborígens d'Austràlia (més de dos centenars, i més de la meitat d'elles amb seriossos problemes de continuïtat). Hi portava la fotografia d'un australià que ho "deia tot": quina saviesa està perguense sense oportunitat de poder ser compartida amb eixa altra inmensa majoria de la població que gaudim de registres idiomàtics més consolidats.

Jo per exemple ving d'una cultura ibèrica mixta, amb el castellà com a llengua materna i el valencià com a llengua paterna, i això marca un poc en el sentit de relativitzar algunes qüestions que des d'altres perspectives hi poden agafar matissos un poc chauvinistes. En tot cas, quan ens mirem al melic de l'autocomplaença potser estaria bé recordar estes situacions de pèrdua de diversitat, oi? La reafirmació d'allò local es pot enriquir del patrimoni universal que representen la resta d'inmensitats locals de tot el món. Tot allò bé segur que multiplica la capacitat comunicativa dels humans, què d'això es tracta en definitiva, de poder comunicar-nos millor, i ser més lliures i més feliços.

sábado, enero 5

Carta als Reis mags de l'Orient

Dissabte 5 de gener del 2008, nit dels "Rejos"

Estimades majestats de l'Orient:

Primer que res agrair-lis el seguiment de l'estrela que lis porta a Betlem (por algo son sabios...).

També us donem les gràcies per tot allò que ens porten any darrere d'any, i per tot el que ens regaleu que no és poc.

Vostés mateixos... *
* * *
Salve Reis d'Orient!!! * * * * *

Salut,
pau
i *************************************************
bé!!!
************** ****************************************************

************************************************************************************

miércoles, enero 2

Bon any nou!

Diuen que "l'aigua de gener ompli botes i graner"; ja vorem el que dona de sí aquest mes. Com que l'anticicló de les Azores sol quedar-se clavadet a la península Ibèrica en aquesta època la cosa més normal per ací és tindre un temps encalmat de cels ouberts, amb dies asolejats i nits de rosades i /o gelor importants. Estem -a voramar- a les calmes de gener, doncs no n'hi ha una entrada forta d'aire que puga torbar la mar, si acàs de ponent, i eixe vent per ací-a voramar- amansa la mar propera, no així mar endins, a on la cosa és diferent...
El cas és que el refrany pot indicar el valor que té l'aigua de plutja en époques del'any com l'actual, i més encara en époques d'incertesses com l'actual dintre d'un cert compás de espera al que ens trobem actualment cap a situacions de sequeres més intenses, com ja tindrem ocasió de comentar més endavant...

Pel moment, aquest nou any no va poder escomençar millor: un cap d'any de sol explendorós durant el dia, que fins i tot convidava al bany "ceremonial". Ja a boqueta nit, "perdudet" entre els termes de Simat i Benifairó es va alçar un ponent de mil dimonis, símptoma evident, com la "mànega lufa" de la lluna de l'altra matinada, de que anava a entrar un front). I tant que va entrar, que hui pel matí el cel va cobrir-se poc a poc fins a posar-se a ploure en un tres i no res. La quantitat (4 litrets) no és que siga gran però bé rebuda i bé caiguda va estar, arribant a fer-se xarcos, de banyada que ja estava la terra.
Esperem que això continue i trenque amb les tendències d'estes èpoques.