Patent de corso

"Me siento pueblo" que diria Orson Wells en plena assistència a la plaça de bous.
Bo, i poble, el que es diu poble a on està. El que n'hi ha és una mena de masa catàrtica que sembla casi que siga la protagonista de la victòria final de la selecció nacional (espanyola) de "fumbo" . Masa, en certa manera, amb eixe "opi del poble"que comentaven, mentre Torres i altres craks tiomfàvem a Viena (crec), al programa de "canciones que nunca deberían de dejar de sonar en la radio" de "Islas de Robinson" de Ràdio 3 -per cert, molt bo, recomanable-. I al que anàvem, que la gent ho celebra, amb tot el dret, vaja. Espanya/ España no era campiona d'Europa des de feia 44 anys. Però que alhora que eixa il·lusió col·lectiva i compartida està la part rebutjada, de la neciesa, de les "rojigualdes" amb bou, dels sorolls dels cotxes, de l'acudit i l'humor fàcil..
Per uns moments, semblen oblidades les diferències i "fets diferencials", la desvertebració orteguiana, la desmemòria. Però bé..

Salut i copó!

"Collage" de Sant Joan

Composició floral amb plantes remeieres, algunes d'elles màgiques i/o solsticials.


<<; Salut, pau i bé!!! ;>>


"Bany de Sant Joan, salut tot el any"


<<; La pau i el bé de Chiara i Francesco per tot arreu s'irradien, xe! ;>>

"Quatre línies"

No calen excuses; no escribim res per ací i ja vam entrar al estiu! Són dies referencials, que poden servir de fita, i d'excusa per tal d'escriure "quatre línies" al quadern de camp, a esta mena de quadern que de camp en té molt poc últimament . I no serà per no xafar camp, no. El que passa és que no m'acabe de fer l'ànim de reflectir ací apunts fenològics, meteorològics, ecològics i fins i tot vitals amb una certa periodicitat.
I parlant de quatre línies, que, tot siga dit, ja ens vam passar, a voltes m'he plantejat la possibilitat d'una periodicitat gran a canvi d'una major brevetat del textes, articles o "posts", és a dir les quatre línies en el sentit literal. Tot s'andarà, vaja, que ens obligarem a escriure més sovint.

En fí, per acabar, donar la "benvinguda blocaire", que ja ens ho deixàvem ací, a l'amic Roger Cremades i Rodeja, amb la seva bitàcola Pel paisatge
Des d'ací, també li desitjem una llarga i interessant trajectòria.