Febrerillo el loco...

Tot i que anem molt ocupats, com que ja s'acaba el mes , i precissament enguany tenim any bixest, de traspàs, o siga que en tenim un dia extra, este 29 de febrer, la cosa ja és motiu per escriure quatre llínies (després sol allargar-se una mica, però bé). El problema és la falta de temps , perque temes candidats al "post", n'hi han molts. Ja vorem:
· Pudors i combois
No trobe la manera de parlar de qüestions polítiques i alhora, en certa manera, la vida està plena d'actes o actituts polítiques. Com deia a principis de setmana (i en altres ocasions) Jordi Puig (Una paret més), jove rotovense de pro, fins i tot tasques casolanes, com ara el reciclatge dels resíduus domèstics en són actes polítics . I ahí lligaria jo política amb ètica (des d'allò més personal a allò més social o col·lectiu), sens oblidar-nos, es clar, del sentit o objectiu últim de "l'art d'allò possible" que és la política. I no deixa de donar un poc de vergonyeta (també aliena) escriure al voltant d'estes temes.
I per a combois polítics els que porten la gent del Bloc, Iniciativa i els Verds. Llàstima que l'entendiment amb altres postures d'àmbit més ample no acaben de collar. Una major ( i pletòrica de vida) vertebració de la Societat també està per fer-se.

. Els Boscos de la Safor
Amb aquest ambiciós títol el CEIC Alfons el Vell ens acaba de publicar, fruit d'una beca d'investigació, un estudi al voltant de les zones de vegetació avançada a la comarca, relatiu a la seva caracterització per tal de poder-lis conservar i millorar. La persistència de les mases arbrades que ens ensenyàrem els nostres mestres forestals. O siga apropar-se a eixa mena de sostenibilitat que a hores d'ara es " cacaretja " tant a diferents àmbits, afegint propostes de gestió que tenen molt a vore amb la Custòdia del Territori, antiga i a la vegada pionera ferramenta de maneig de la terra que incorpora al seu nucli tant el patrimoni natural com el cultural o derivat de les manifestacions humanes. Ah, els autors de l'estudi som els gandians Xavi Ródenas i Josep Sendra, i esta espècie d'empelt madrileny-saforenc que us ho conta, i la presentació serà, si fa no fa, el dimecres 2 d'abril a les 20.00 hores a la Casa de la Cultura (Casa de la Marquesa) de Gandia. QUE HO SAPIEU!

."Si no plou, plourà"
Amb aquest sugestiu títol, la Mònica López (la Seu d'Urgell, 1975) presentadora de l'oratge (el temps) i col·laboradora d'un progama matinal de màxima audiència a la televisió pública catalana ha tret a finals del 2007 un bonic llibre de dites i refranys relatius al món meteorològic. En té unes il·lustacions molt guapes d'Alma Larroca.
Tot i què el compendi abasta fonamentalment refranys de l'àmbit català, amb climes variats, i un pèl diferents als valencians, per exemple (tinguem en compte simplement el tema de les diferents latituds, i per ende, clar l'efecte que això fà a la fenologia de les plantes i animals).
Tot allò, pot donar molt de sí. Esperem seguir raonant i lligant més esta temàtica. Ja us contareu, ja em contareu, val? Oi?
En fi, i per acabar el mes, el que va triar per aquest dia:

El febrer, avergonyit, es tapa la cara i surt de nit.

Dia de les llengües maternes

Dijous 21 de febrer del 2008, dia de sant Pere Damià, santa Irene i santa Elionor reina.

Sembla que hui ademés de tenir lluna plena de febrer, a nivell internacional es conmemora el dia de les llengües maternes, tot i que el ressò mediàtic no m'ajuda quasi a poder assabentar-me del tema.

Amb motiu de la celebritat sí que vaig pegar una miradeta a un article publicat al diari Levante-EMV esta setmana i recorde una dada curiosa: el 4% de la població mundial parla el 96% de les llengües existents en l'actualitat, la qual cosa reflecteix que la gran majoria de la població mundial parla alguna llengua "majoritària", com ara l'anglés, el xinés-mandarí, el castellà/ espanyol, el francés, el portugués, el rus, etc, mentre que una minoria es reparteix la gran majoria dels idiomes existents. Moltes llengües són parlades per poblacions que no arriben a superar el millar d'habitants, arribant el cas premonitori d'extinció d'alguna llengua amazònica (p.ex.) que únicament és coneguda per un únic ser humà que tan solo pot parlar amb si mateix i amb els records dels seus avantpassats, si és que allò és parlar... Quina passada!

L'article comentava aspectes concrets de les llengues aborígens d'Austràlia (més de dos centenars, i més de la meitat d'elles amb seriossos problemes de continuïtat). Hi portava la fotografia d'un australià que ho "deia tot": quina saviesa està perguense sense oportunitat de poder ser compartida amb eixa altra inmensa majoria de la població que gaudim de registres idiomàtics més consolidats.

Jo per exemple ving d'una cultura ibèrica mixta, amb el castellà com a llengua materna i el valencià com a llengua paterna, i això marca un poc en el sentit de relativitzar algunes qüestions que des d'altres perspectives hi poden agafar matissos un poc chauvinistes. En tot cas, quan ens mirem al melic de l'autocomplaença potser estaria bé recordar estes situacions de pèrdua de diversitat, oi? La reafirmació d'allò local es pot enriquir del patrimoni universal que representen la resta d'inmensitats locals de tot el món. Tot allò bé segur que multiplica la capacitat comunicativa dels humans, què d'això es tracta en definitiva, de poder comunicar-nos millor, i ser més lliures i més feliços.