Dissabte 5 de gener del 2008, nit dels "Rejos"
Estimades majestats de l'Orient:
Primer que res agrair-lis el seguiment de l'estrela que lis porta a Betlem (por algo son sabios...).
També us donem les gràcies per tot allò que ens porten any darrere d'any, i per tot el que ens regaleu que no és poc.
Vostés mateixos... *
* * *
Salve Reis d'Orient!!! * * * * *
Salut,
pau
i *************************************************
bé!!!
************** ****************************************************
************************************************************************************
sábado, enero 5
jueves, enero 3
miércoles, enero 2
Bon any nou!
Diuen que "l'aigua de gener ompli botes i graner"; ja vorem el que dona de sí aquest mes. Com que l'anticicló de les Azores sol quedar-se clavadet a la península Ibèrica en aquesta època la cosa més normal per ací és tindre un temps encalmat de cels ouberts, amb dies asolejats i nits de rosades i /o gelor importants. Estem -a voramar- a les calmes de gener, doncs no n'hi ha una entrada forta d'aire que puga torbar la mar, si acàs de ponent, i eixe vent per ací-a voramar- amansa la mar propera, no així mar endins, a on la cosa és diferent...
El cas és que el refrany pot indicar el valor que té l'aigua de plutja en époques del'any com l'actual, i més encara en époques d'incertesses com l'actual dintre d'un cert compás de espera al que ens trobem actualment cap a situacions de sequeres més intenses, com ja tindrem ocasió de comentar més endavant...
Pel moment, aquest nou any no va poder escomençar millor: un cap d'any de sol explendorós durant el dia, que fins i tot convidava al bany "ceremonial". Ja a boqueta nit, "perdudet" entre els termes de Simat i Benifairó es va alçar un ponent de mil dimonis, símptoma evident, com la "mànega lufa" de la lluna de l'altra matinada, de que anava a entrar un front). I tant que va entrar, que hui pel matí el cel va cobrir-se poc a poc fins a posar-se a ploure en un tres i no res. La quantitat (4 litrets) no és que siga gran però bé rebuda i bé caiguda va estar, arribant a fer-se xarcos, de banyada que ja estava la terra.
Esperem que això continue i trenque amb les tendències d'estes èpoques.
El cas és que el refrany pot indicar el valor que té l'aigua de plutja en époques del'any com l'actual, i més encara en époques d'incertesses com l'actual dintre d'un cert compás de espera al que ens trobem actualment cap a situacions de sequeres més intenses, com ja tindrem ocasió de comentar més endavant...
Pel moment, aquest nou any no va poder escomençar millor: un cap d'any de sol explendorós durant el dia, que fins i tot convidava al bany "ceremonial". Ja a boqueta nit, "perdudet" entre els termes de Simat i Benifairó es va alçar un ponent de mil dimonis, símptoma evident, com la "mànega lufa" de la lluna de l'altra matinada, de que anava a entrar un front). I tant que va entrar, que hui pel matí el cel va cobrir-se poc a poc fins a posar-se a ploure en un tres i no res. La quantitat (4 litrets) no és que siga gran però bé rebuda i bé caiguda va estar, arribant a fer-se xarcos, de banyada que ja estava la terra.
Esperem que això continue i trenque amb les tendències d'estes èpoques.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)