Coses que passen
Per ací no escribim res. Estem d'estiueig, com la natura.
D'anècdotes i vivències unes poques però sense gana de comptar batalletes.
Contrast i corroboració d'aconteciments marcats per una fidel fenologia, tot i que enguany, aixo de què "hasta el cuarenta de mayo no te quites el sayo" va estar molt cert.
Llàstima no fer les tèmpores d'estiu, encara que tot sembla apuntar un estiu mogut, res de monòton, perquè a banda de la tònica general, també hi han anomalies.
Mogudet també el debat "sobiranista" d'estes dies, coincidim , (quines coses!) amb el triomf de la selecció espanyola de futbol al campionat mondial. Però per ahí no seguiré que no va amb mi l'acudit fàcil; el que més desitje és que poc a poc els humans que habitem esta península i voltants, com a la resta d'este bonic planeta anem guanyant cotes creixents de trellat, saviesa i llibertat...
Tot això no tenia molt que veure amb un enllaç que volia penjar, però després de tant de temps parat calia sentir-se amb vida per ací. Hi han temes, com el de l'accident del metro de València que sembla que no tenim com a societat la maduresa suficient com per a poder expressar amb plena llibertat :(
http://reflexionesybalidos.blogspot.com/2010/07/zero-responsables_07.html
