Dia del LLibre

No parem de celebracions, i avui, dimecres 23 d'abril, sant Jordi, va escampant-se la bona costum de celebrar els llibres, els llibres de debó, de paper imprés.

I hem tingut el gust de presentar un llibre a la Escola Politècnica de Gandia els seus autors Xavi, Josep i "el menda". El llibre té per títol Els boscos de la Safor i s'apropa al tema des d'una perspectiva didàctica i tècnica, de forma que pot ser fullejat, llegit i aprofitat per un públic lector molt variat, gaudint-ho veritablement tot persona que estime les nostres muntanyes properes i veïnes. La presentació ens la fet el profe de forestals i company Rafa Delgado, que va apuntar el valor del llibre en moments en què no trobem temps mé s que per a lectures ràpides virtuals. Després ens va posar un poc desigualment coloradets...però en general hi tenia raó.

La presentació del llibre, dins de la Setmana de la Llengua que es celebra al Campus de Gandia no va tindre la capacitat de convocatòria que esperàvem. No estem a Finlàndia, és clar ni alguns en tenim el resó mediàtic del Chiki chiki, per exemple ( del que, independentment ens alegrem de que deixe d'interpretar el seu autor paperets secundaris amb Buenafuente) i el vespre invitava més a les cervessetes i sucs, o passejar després de tants dies de vent desapacible. Ademés, sembla que des de la presentació en societat de l'obra a la Casa de la Marquesa a principi de mes, amb la sala plena (moltes gràcies!), la rumor de que el llibre és un "tostón" que no aprofita per a res, potser s'haja escampat ràpidament per la contornada ( hehehe :)). No, bromes a part, el lloc , el tema i la gent que ha posat el seu interés en vindre han valgut la pena.

Moltes gràcies a tota la gent.

Volem aportar un poc de llum a la foscoreta que n'hi ha al voltant dels nostres "boscos" i de la cultura de muntanya que s'amaga al voltant, prou desconeguda al dia d'ara. Volem fer debat sobre el que cal protegir, conservar i millorar, i cóm ho podem fer, i per supost i primer de tot, perquè paga la pena fer-ho.

Com dirien els nostres iaios forestals:
Per la persistència del bosc!

Senyera associada al Dia de la Terra

Perdoneu la falta de domini d'esta ferramenta, però us volia baixar una image "lliure" de Creative Commons de la senyera associada al Dia de la Terra.
És curiós com no més 40 anys d'exploracions espacials, han donat per a tindre una image col·lectiva de la Terra, què així s'engloba al món de l'imaginari secular i mil·lenari.

Earth Day, Dia de la Terra

Dimarts 22 d'abril del 2008, 38 Dia de la Terra

Doncs això, ja fa 38 anys que es conmemora el Dia de la Terra des d'un primer 22 d'abril que va ser "proposat" per un senador nordamericà per tal de contribuir a la conscienciació social davant la problemàtica ambiental de la nostra casa , a la que habitem, la única que tenim, el nostre planeta Terra.

Lligat a la conmemoració s'associa l'anomenada Senyera de la Terra, de color blau, amb una image de la Terra obtinguda "des de fora" per la NASA. Va estar dissenyada pel pacifista John Mc Connell, i no té caràcter oficial. Sense manies ni ànim de clavar-me amb ningú col·lectiu, sempre he pensat que la senyera de l'arc de sant Martí, tot i que representa a una determinada opció sexual (i de vida) ( i sempre, des de que em vaig assabentar, m'he pregunte per què), caldria que representara totes les opcions vitals de la Terra, incloses les humanes, és clar, ja què representa un símbol universal i pertany a l'imaginari col·lectiu.

Però bé , pel que "tenim entre tecles", avui podríem aprofitar per a fer balanç de la trajectòria humana en estes últims 38 anys. La tasca no és gens fàcil, i és fàcil què ens deixem portar per la nostra malícia al voltant de la condició humana, i alhora, tenim la convicció de que solament amb una visió positiva podem avançar cap a la solució. És a dir, cal estar crítics i a la vegada trobar solucions des d'una perspectiva positiva, és a dir oberta als canvis i quasi obssesionada amb el desitg de millorar, però això, sense tancar-se al cercle viciós de l'obssesió, únicament amb eixa espècie de gana o desig d'avançar en la direcció encertada, vaja.

Doncs això, bon dia per a fer balanç, i a pesar dels resultats que ens podem trobar, bon Dia de la Terra tinguem!

Salve Gaia!!!

Endinsant-se a la primavera

Ja fa temps que no escribim al quadern de camp, però anotacions escampades a fulles i llibretes de paper n'hi han, per tal de no perdre velles costums. Ara faltaria anar passant ací el que més puga interessar-ne.

La fenologia està mogudeta en esta època de l'any. Dia a dia, setmana a setmana es van succeint nous aconteciments vitals. Encara que no plouga des de fa temps i les ponentades i altres vents secs hi predominen exageradament, el camp, les motes de voramar, les terres de marjal i les muntanyes hi són en plena ebullició de vida. El miracle de la vida què es renova de nou. Explosió de flors, colors i olors...:
borrons, alhelís de mar, corretjoles marines , de marjal i de marge, estepes de totes les clases a les nostres trescades muntanyes, lliris grocs d'aigua i blancs i blaus de jardí i , fins i tot de muntanya, gladiols, orquídies, el roig mengívol pels ocells de l'aladern, les espolsades del pol·len pinedenc, el tendre rebrost de genibres i carrasques...
acomiadament dels humils i simpàtics pit-roigs, establiment d'oronelles i falcies, la majestuositat dels agrons per l'horta, sèquies i el que ens queda de marjals, l'arribada dels rossinyols esta setmana, el cant primigeni i familiar de les puputs, el primer cant del cuco, a primeries d'abril. Les niuades de teuladins, totestius, caderneres, gafarrons, i verderols...
la millor fosca de la mar, amb ambients i sensacions què ja recorden l'estiu però sense "l'invasió" humana de després....
l'explosió d'insectes ; abelles i formigues, escarabats i papallones de tota mena, parotets i pixavins, eclosió de revoltacampanes, insrectes-pal i llangostins...
despertà de sargantanes, serps, andragons, eriçons, cria dels nous vinguts fills de les rabosses, senglars,...
Tot és una explosió en aquesta època, i potser siga quand més a prop del paradís perdut ens tobem en esta estimada i malmesa terra...