Ja estem a setembre. A banda d'això segur que anem notant canvis subtils, dia a dia. Després de molts dies si que s'arriben a apreciar. El dia va acurtant. La fenologia vegetal és la prova evident, però no la única, clar.
Ja fa dues-tres setmanes que la floració de les cebes d'Urginea maritima s'ha escampat per totes les terres de la contornada.
N'hi ha gent que s'emociona (ens emocionem) al veure la primera flor de la temporada, i així no només amb la flor d'una determinada espècie sino amb diverses i variades plantes.
Les característiques inflorescències d'Urginea marquen un preludi...va passant l'estiu.
I esta simplicitat barrejada en la olor resinosa dels pins i el só de les xixarres, per exemple, em desperten més emocions potser que el medaller olímpic o el conflicte del Càucas.
