Dia de les llengües maternes

Dijous 21 de febrer del 2008, dia de sant Pere Damià, santa Irene i santa Elionor reina.

Sembla que hui ademés de tenir lluna plena de febrer, a nivell internacional es conmemora el dia de les llengües maternes, tot i que el ressò mediàtic no m'ajuda quasi a poder assabentar-me del tema.

Amb motiu de la celebritat sí que vaig pegar una miradeta a un article publicat al diari Levante-EMV esta setmana i recorde una dada curiosa: el 4% de la població mundial parla el 96% de les llengües existents en l'actualitat, la qual cosa reflecteix que la gran majoria de la població mundial parla alguna llengua "majoritària", com ara l'anglés, el xinés-mandarí, el castellà/ espanyol, el francés, el portugués, el rus, etc, mentre que una minoria es reparteix la gran majoria dels idiomes existents. Moltes llengües són parlades per poblacions que no arriben a superar el millar d'habitants, arribant el cas premonitori d'extinció d'alguna llengua amazònica (p.ex.) que únicament és coneguda per un únic ser humà que tan solo pot parlar amb si mateix i amb els records dels seus avantpassats, si és que allò és parlar... Quina passada!

L'article comentava aspectes concrets de les llengues aborígens d'Austràlia (més de dos centenars, i més de la meitat d'elles amb seriossos problemes de continuïtat). Hi portava la fotografia d'un australià que ho "deia tot": quina saviesa està perguense sense oportunitat de poder ser compartida amb eixa altra inmensa majoria de la població que gaudim de registres idiomàtics més consolidats.

Jo per exemple ving d'una cultura ibèrica mixta, amb el castellà com a llengua materna i el valencià com a llengua paterna, i això marca un poc en el sentit de relativitzar algunes qüestions que des d'altres perspectives hi poden agafar matissos un poc chauvinistes. En tot cas, quan ens mirem al melic de l'autocomplaença potser estaria bé recordar estes situacions de pèrdua de diversitat, oi? La reafirmació d'allò local es pot enriquir del patrimoni universal que representen la resta d'inmensitats locals de tot el món. Tot allò bé segur que multiplica la capacitat comunicativa dels humans, què d'això es tracta en definitiva, de poder comunicar-nos millor, i ser més lliures i més feliços.