Ummm, com canta la
noia ! Qui ja l'haja sentida ho sap, però qui no, que no perga oportunitat.
Una veu dolceta, arropada, això sí, per un "crackeriu"de cordes de guitarra i contrabaix, en la versió, diguem bàsica, de l'últim treball de
Lídia Pujol ,
Els amants de Lilith; el títol no en té desperdici, jugant amb el tema dels arquetips de "l'etern femení".
I el tractament que fa d'un grapat de patologies del amor, o millor dit, del desamor, dels amors malaltossos, és superbi. Li entra genialment a la foscor humana i ens deixa bocabadats i amb els ullets humits però amb ll
um, molta llum, jugant amb els ritmes (ella mateixa
s'apanya molt bé amb
les percussions de
jembè, i altres instruments cassolans, com per exemple esponges, i fins i tot una mena de titetelleta de goma, tu!), fent modulacions guturals, i interpretant sòlidament i dignament papers en els que no voldríem mai posar-nos...
Ara ens quedem amb una mena de resaqueta intrínseca al cap de setmana electoral de la que, si fa no fa, encara no ens acavem de "recuperar", i com no, a pesar de tot, sense perdre el nord de la esperança, i amb ganetes de retrobar-nos amb molta més llum de la dona la Lídia, mentre gaudim de les cançons del disc que ens va dedicar...
La foto, per curialitat de Christelle Enguix a la que donem les gràcies per moltes més coses.
