Dilluns 17 de març, dia de Sant Patrici.

Tot i que ací la festivitat de Sant Josep és la protagonista per excel·lència d'estes dies fallers, hui és el patró d'Irlanda, conegut fora d'eixe país no solament pels emigrants sino i també per molta gent aficcionada a les músiques "d'arrel celta". Al tema intríncec no entrarem, naturalment, però no passem de llarg el dia sense "donar cinc cèntims", encara que siga, ja que no més sentim "aires cèltics" els peus comencem a menejar-se amb la mateixa naturalitat (tot i que "patoseta", siga dit) que sentint altres músique més mediterrànies, més properes.
Record encara les "jam-sessions" en que s'acomboiaven els amics de la "citi", farà vint anys. I és que, com deien, a moltes ciutats a on n'hi han cercles de músics amics de l'arreleta de la terra, és fàcil trovar alegres actuacions d'anar per casa dins d'un ambient molt familiar. La llàstima és trovar a faltar això per ciutats -pobles com Gandia; però qui sap amb la afamada multiculturalitat que n'hi ha...

Música i salut!!