(recordant com en esta època, li agradava al meu pare entonar la primera meitat del poema , i recordant l'imaginari musical, amb Zeca Afonso et al.)
Els treballs i els dies.
El pas del temps...
Estes escrits són un petit testimoni dels temps viscuts, de les rutinetes de "la diària", encara que no poden arribar a estar ni tan sols l'ombra d'eix arbre què en certa manera hi representa la vida, perquè el quadern de camp no és un dietari o crònica vital en sentit estricte.
Van passant els dies de maig, del dolç temps de les flors. SALVE REGINA...
Les últimes plogudes van resultar tot un goig. En certa manera, sant Isidre va fer la seva feina (hi, hi).
Ara fa 40 anys del "flower power", de "la arena bajo los adoquines", de "la imaginació al poder", del concert de Raimon a la Complu de Madrid. Sembla què el principi d'acció i reacció funcionava a la perfecció: darrere el somriure quasi angelical dels hippies, o darrere la pancarta o la barricada de Praga, o de París, estava la reacció més dura del "sistema", o del "bunker" celtibèric, que la cosa anava per barris d'eixa aldea global que estava gestant-se . Però açò, en canvi de llevar els ànims i ganes de canviar el món , el que feia era, contràriament, "posar-li al personal", en una mena de catarsi transformadora.
Des d'aleshores, què de canvis, reconversions, reestructuracions,.. Tenim perspectiva, ensenyança i herència, és clar.
I a Déu gràcies, hi tenim flors, i el cant dels ocells...
No hay comentarios:
Publicar un comentario