Seguidores

domingo, junio 29

Patent de corso

"Me siento pueblo" que diria Orson Wells en plena assistència a la plaça de bous.
Bo, i poble, el que es diu poble a on està. El que n'hi ha és una mena de masa catàrtica que sembla casi que siga la protagonista de la victòria final de la selecció nacional (espanyola) de "fumbo" . Masa, en certa manera, amb eixe "opi del poble"que comentaven, mentre Torres i altres craks tiomfàvem a Viena (crec), al programa de "canciones que nunca deberían de dejar de sonar en la radio" de "Islas de Robinson" de Ràdio 3 -per cert, molt bo, recomanable-. I al que anàvem, que la gent ho celebra, amb tot el dret, vaja. Espanya/ España no era campiona d'Europa des de feia 44 anys. Però que alhora que eixa il·lusió col·lectiva i compartida està la part rebutjada, de la neciesa, de les "rojigualdes" amb bou, dels sorolls dels cotxes, de l'acudit i l'humor fàcil..
Per uns moments, semblen oblidades les diferències i "fets diferencials", la desvertebració orteguiana, la desmemòria. Però bé..

Salut i copó!

2 comentarios:

Cívic dijo...

Ostres ostres,

jo també he reflexionat sobre el tema, potser si m'agradara el futbol, no seria ecologista, potser no voldria canviar res, però no m'agrada l'opi del poble ni vull que m'adorguen com a un xiquet.

Abraçada
Roger

José Mª Peiró dijo...

Clar que tenim que intentar ser lliures i anar projectant un món millor, però de segur que és possible o compatible amb que ens puga agradar el fubol (com a esport).
Abracada.
JM