La gent des d'uns dies abans va ficant desitjos escrits en tires de papers de colors i els deixa penjats de branques de bambú .
Conta la llegenda que n'hi havia una princesa que teixia a la vora d'un riu i el seu pare li presentà un pastor que habitava a l'altra part del riu. No més es coneixerem s'en van enamorar tan profundament que deixàren les seves obligacions oblidades fins al punt d'estar castigats a no poder-se retrobar més que una volta a l'any, el sèptim dia del sèptim mes. Van quedar transformats en un parell d'estrelles: ella en Vega i ell en Altaïr. El riu que lis separa no és cap altre que la Via Làctia. Si la resta de l'any es van portar bé i van fer la seva faena, el barquer del riu lis ajunta, però si no, la plutja fa que el riu no puga ser creuat fins al següent any, si tot va bé.
Esperem que enguany Altaïr i Vega hagen sigut bons..
Las hojas de bambú susurran
meciéndose en el alero del tejado.
Las estrellas brillan
en los granos de arena dorados y plateados.
Las tiras de papel de cinco colores ya las he escrito.
Las estrellas brillan,
nos miran desde el cielo.
No hay comentarios:
Publicar un comentario