Ja estem a setembre. A banda d'això segur que anem notant canvis subtils, dia a dia. Després de molts dies si que s'arriben a apreciar. El dia va acurtant. La fenologia vegetal és la prova evident, però no la única, clar.
Ja fa dues-tres setmanes que la floració de les cebes d'Urginea maritima s'ha escampat per totes les terres de la contornada.
N'hi ha gent que s'emociona (ens emocionem) al veure la primera flor de la temporada, i així no només amb la flor d'una determinada espècie sino amb diverses i variades plantes.
Les característiques inflorescències d'Urginea marquen un preludi...va passant l'estiu.
I esta simplicitat barrejada en la olor resinosa dels pins i el só de les xixarres, per exemple, em desperten més emocions potser que el medaller olímpic o el conflicte del Càucas.
6 comentarios:
Cosa que demostra la teua sensibilitat. A mi m'havia pegat per mirar enrere i tu, en canvi, has tret el més esponerós de la natura per a meravellar-te'n.
Gràcies.
J.
El mirar darrere i veure el tros de camí fet també emociona.
Gràcies.
Joshua ets el millor!
Quin post. Avuí he anat a la font del frare i veient les urginnees m'he enrecordat de tu. He vist més signes, una bandada d'estornells. Estas fet un Xaman del mediterrani. M'encantaria continuar llegint aquesta mena de textos en què expliques com va evolucionant la natura. Ja se que no t'agrada que te tire flors, però és que després de llegir això estic segur que les mereixes.
T'espere divendres, ni que siga a saludar al personal!
salut
Roger
No puc eludir l'al·lusió, i les flors m'emocionen alhora...
Espere traure de tant en tant algún escrit que li agrade a més gent que a mi.
Esperem vore-nos les cares divendres.
Salut i sort!
JM
Tens un recao al meu blog
José Maria, actualitza!
Com pot ser que al mateix post t'anuncien dos premis?
Ale, ací va el meu!
Publicar un comentario