La casa d'Emmaús

El dia i el moment m'acaben d'animar a prendre el quadern i deixar una reflexió al voltant de la celebració cristiana del dia d'avui, possiblement la festa més transcendent de totes les del cristianisme.

Casualment em vaig trovar l'altre dia per casa una reproducció del quadre "La casa d'Emmaús"del pintor gandià Joan Costa que m'havia duu dels fulls d'informació municipal d'un centre cultural en el seu moment. Es tractava de la presentació del quadre pel seu autor junt a l'escolapi Enric Ferrer Solivares, a l'esglèsia de l'Escola Pia de Gandia, i organitzat per aquesta institució junt al CEIC Alfons el Vell.

Òbviament s'em va passar totalment d'anar a visitar-lo,però la miniatura em cridava, em deia quelcom, i ara quand la vaig tornar a veure, amb ulls relativament profans, em seguia dient "algo", amb eixe estil un poc realista-localista, i fins i tot una certa tocadeta naïf d'espontaneitat.
La pintura recrea un passatje evangèlic relatiu a una de les primeres manifestacions del Crist ja ressuscitat a dos dels seus incrèduls deixebles (insensats i tards de cor) amb els que hi havia caminat des de Jerusalem cap a Emmaús, sense que s'adonaren de qui era, fins al moment de compartir el pa beneit per ell al sopar. ("Por la calzada de Emaús/un peregrino iba conmigo/ no le conocí al caminar/ ahora sí, en la fracción del pan,/..." )

Enllaça amb la rica tradició pictòrica italiana, i en concret amb autors com per exemple Caravaggio, Michelangelo Merisi da Caravaggio, gran dominador dei chiaroscuro, però alhora que manté un cert simbolisme de la escena, introdueix alguns elements simbòlics com l'aigua i les flors de la vida, i el foc i les branques seques de la mort, jugant amb les ombres i les llums, amb una rica paleta de colors. L'escena del sopar es situa al porxe emparrat d'una típica alqueria valenciana envoltada d'estructures d'alts edificis en construcció amb les seues grues (!) amb una llum rogenca de capvespre.

Joan Costa comentava que "el tema religiós li va servir també per a fer una crítica sobre la especulació urbanística".
És autor d'una altra obra valenta : "Sacra Neteja" a on dignifica a dotze dones anònimes que netejen el lloc de "L'últim sopar" del quadre de Leonardo da Vinci, sacralitzant així una escena a la que no n'hi han hòmens (!), ni tan sols Déu encarnat en home.

Confese que no més que puga hi aniré a l'esglèsia per poder contemplar estes obres.

Pel moment em conforme amb tindre l'esperança, tot i que el seu regne no és pas d'aquest món, de què com al quadre, en el moment actual de crisi urbanística, després de la vesprà vinga un "nou dia" què ens il·lumine un poquet, per valorar amb la dignitat que cal el patrimoni que no podem deixar desprotegit.

Salut, pau i bé.