La economia actual que s'escampa depredant i empobrint comunitats locals és el que té: requereix quantitats creixents de matèries primes per tal de poder sostenir-se. No ens enganyem amb la cacaretjada sostenibilitat amb què ens tracten de fer comulgar com a nova religió.
La persistència del bosc, com la de qualsevol ecosistema poc té a vore amb les economies modernes globalitzdores.
Potser semble un problema allunyat, que no ens afecta, el de la pèrdua de boscos per sustitució amb plantacions industrials de palma d'oli, o eucaliptus per exemple, però el problema és de tots, de tota la terra. A més, la orientació i gestió de molts boscos de l'à mbit occidental, al dirigir-se per exemple a l'obtenció de pasta de paper, acaba, sovint, oblidant aspectes ecològics no estrictament crematístics, encara que s'aforisquen espècies arbòries locals. No dient ja quan el bosc (autòcton, encara que semble de tontos el dir-ho) es sustituit per plantacions d'espècies exòtiques.
El problema, generalitzat arreu, in crescendo en zones de selves tropicals, requereix solucions locals però amb canvis que afecten a la conciència global. Per això existeix tot un moviment mundial de protecció dels boscos (tropicals, i altres). A les desmemoriades terres hispàniques, d'experiència en pèrdua de boscos (en paral·lel a poder local comunitari) en tenim molta. Val la pena trobar solucions que afecten en definitiva al futur humà amb dignitat, salut, llibertat.
Al voltant d'aquesta celebració, ací a l'hemisferi nord entrem a la tardor, la primavera de l'hivern, una primavera que encara en molts llocs conserva colors d'algunes flors, però sobre tot colors canviants de les fulles d'arbres caducifolis com ara roures, aurons, fleixers, moixeres, espinals, xops i salzes,...
Què això no siga un record o un mite de llegenda depend, en gran part, del nostre comportament ètic amb la Vida.
http://www.wrm.org.uy/Videos_Esp/defender_la_vida.html
No hay comentarios:
Publicar un comentario