Seguidores

lunes, septiembre 5

Diada d'Estellés 2011



De quan en quan llegim al poeta, fugaçment, sovint, un encapaçalament d'algun text ens atrau la mirada, sobre tot si apareix un motiu vegetal, si, és la veritat, tot i que llegir-li entrat en passió d'enamorats no ens deixa indiferents, però, per exemple...
Al passat agost, un dilluns de fira a Xàtiva em compré a una parada de llibretaires un exemplar de l'autor anomenat Xàtiva editat el 1980 per l'Associació d'Amics de la Costera i amb unes boniques il·lustracions de Joan Ramos. No em quedaven diners i ma mare realment m'ho va regalar, tot siga dit! Com que l'exemplar està recent, parat a la tauleta del costat del llit, l'he pogut fulletjar. Aprofite aquet dia per a compartir ací algunes peces a més de altra trobada a l'Herbari breu de la Safor de Joan Pellicer (LA ROSELLA).
Què us agraden! :)

FUNERAL DE LA COVA NEGRA
5


Cova negra de llavis fins,
cova, cova.
Cova negra de llavis fins
on em bec a grans glops la vida
mirant el cel.

Cova secreta, breu reducte,
cova, cova.
Cova secreta, breu reducte,
jo fundaré la vida en tu,
de pèls mullats.

Cova negra, cova secreta,
cova, cova.
Damunt teu fundaré el meu temple
i fundaré la meua ràbia,
tambor, tambor.

Tambor del ventre fecundat,
cova, cova.
Tambor del ventre fecundat,
sortirà per la boca negra
tota la vida.

Obscur secret inescrutable,
cova, cova.
Tot és secret, caminem sempre
entre calendaris rupestres,
no sabem res.


MATÍ

Horts quiets, dolcíssims. Espremeré la
llimona damunt el peix inerme. Veuré
créixer per damunt les palmes el vent.
Parres llimeres magraners
fruits del jorn.
A la nit canten els rossinyols si fa lluna.
Amor, t'estimaré
tota nua damunt els meus genolls. Amor,
t'estimaré, et donaré besades petites, reiterades,
damunt l'herba profana, passarà un riu
i no sabrem on passa, no sabrem res de res, ens estimarem.
Amor he de besar-te
els turmells els genolls els pits
l'anca de música,
les cames llarguíssimes el sexe de nacre el
ventre el melic.
Tanta lluna amor
tanta lluna amor. Hem de morir de tanta lluna
entre les verdes cuixes.
Parres llimeres tarongers llorers rossinyols.
Arriba!


CANÇÓ

Àlbers, àlbers,
àlbers tota la vida,
tota la nit,
tota l'alba
àlbers que sonen,
àlbers,
multiplicada música dels àlbers,
àlbers pentinant els cabells de la nit,
remorosa dels horts,
àlbers desordenant la roba de la novençana,
i entre els àlbers les fonts,
les cuixes de les fonts,
oh cuixes de ruixim acumulat,
cuixes de vidre, cuixes!

A dalt vibra la molsa.


<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3


LA ROSELLA




Amb un pessic, un sol pessic de brisa,

sols amb dos dits, amb dos dits sols de l'aire,

naixes i fuges, criatura aèria,

te'n vas al regne de les papallones,

ets i no ets, predominant rosella

per sobre el blat, i te'n vas i no tornes,

deixant als dits un tacte cereal,

un vague enyor, una suau tristesa,

el breu regal d'efímera durada

sols una pols, un no-res i ja tot,

filla del déu de la millor farina!

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS




2 comentarios:

F. Mas i Castanyer dijo...

Bonic homenatge a Estellés
Doncs si que m’han agradat aquest poemes que has triat, bona tria per aquest quadern de camp. Segurament que algun dia també els farem servir.
Salut i per molts anys!

José Mª Peiró dijo...

Moltes gràcies F.
Ojalá que si, clar.
Salut i per molt anys!

Seguirem cercant
remirant i gaudint de la bellesa
del verb del poeta,
i com no, trescarem pels boscos, passejarem per arbredes,
llegint el flaire i la mñusica dels arbres...