Minyona, ve l'abril

Bonica poesia d'un rossellonés, que he trobat al lloc d'Amics arbres, arbres amics http://amicsarbres.blogspot.com/2007/03/alegreu-vos-la-primavera-es-aqui.html

Minyona, ve l'abril

Minyona, ve l'abril. A cada pas que hom fa
hom encerta un arbret blanc-florit que enamora.
L’aigua juga amb el sol i mig riu i mig plora.
I la guilla amb el llop ja se volen casar.
No hi ha flor com la flor del cirerer salvatge.
Sa rama estesa i nuvial sol blanquejar.
Damunt de la canal i lluny de tot mirar
preserva sense nosa el temps del donzellatge.
No hi ha flor com la flor del codonyer tot verd.
Quan escampa entre els brancs el calze mig obert,
rica d’un fruit pesant, és la més vergonyosa.
Minyona, i què direm del presseguer mollar,
tan rosa en el conreu on el bou ve a llaurar ?
No hi ha flor com la flor d’una boca amorosa.

Josep Sebastià Pons
(Illa del Riberal, Rosselló, 1886-1962)