Es tal el frenesí de no parar, sempre fent el que siga, per tal de no parar...i encara que parem el cos, ahí tenim la ment, sense parar, sense parar de cavil·lar, fins i tot preparant un escrit breu al voltant del "poeta de l'Horta", en el seu aniversari. Tot un referent que ens ajudarà a serenar l'esperit.
De poesia també vivim i per moltes sendes i rierols de la paraula, de forma subtil ens sentim partícips també de l'humil homenatge al poeta.
Ara tan sòls un petit recull, tancant els ulls, cloent els ulls, rememorant, imaginant, visualitzant...
Si cloc els ulls i rememore els anys
veig avançar una aigua de lentes fulles,
fulles de fang o costra de les séquies,
voltades de figueres i canyars,
moreres grans i febrils lledoners.
Llibre d'aigua, 8
Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 4 setembre 1924- València, 27 març 1993)
4 comentarios:
Un apunt breu, amb un poema breu, una foto que explica molt bé el poema. Tot plegat, molt bona feina.
No coneixia aquest vers on també hi surten arbres, ens l’apuntem.
Gràcies per ser-hi, salut, bons aliments i bona taula!
Moltes gràcies.
El conec per Joan Pellicer i Bataller, gran amic dels arbres i les lletres.
Molta salut i arbrat!
Molta participacipació a la Diada d'Estellés; veure l'entrada Raons que rimen al blog de Víctor Pàmies:http://vpamies.blogspot.com/
Puja l'olor dels horts, endevine victòries
de gesmils i magnòlies, ol secreta la terra,
la cabellera negra, sexual, de la terra,
una remor d'una tanda perduda.
• Vicent Andrés Estellés, «Escrit a Cannes», dins Obra completa 7 (València: Tres i Quatre, 1982)
Publicar un comentario