Celebracions

Dotze d'octubre, la Pilarica, cinco siglos igual que cantara León Gieco ( http://www.youtube.com/watch?v=N_juOSgR_oE ), imatges, més cançons, lectures, converses, records...Quin dia més redó per tal de reflexionar una mica (qualsevol dia ho és però).
Nacions, nacionalismes, imperis, pobles que van ser pobles, pobles que van ser lliures, pobles que van deixar de ser pobles, pobles  tractant d'aguantar la soca, sobrevivint, pobles retrobant-se...tantes situacions, tant variades que s'escapen del comú coneixement i cal esforçar-se i obrir els ulls i la ment, i tenir més empatia, tractar de tenir-la.
La celebració del dia de la Hispanitat, o dia de la raça , o fins i tot Columbus Day, va ser instituïda a principis del segle XX , en anys pròxims, tant a l'estat espanyol, amb la monarquia d'Alfons XIII, com a diferents estats americans. Coincideix amb la celebració de la Mare de Déu del Pilar, patrona de Saragossa, d'Aragó i de la Hispanitat.
I ho mirem des de terres ibèriques, però allende los mares és semblant, en part recíproco, en part complementari i també es mira el que representa aquest dia de formes controvertides. En tot cas la colonització va deixar una part dolorosa i triste, indubtablement.
Tractem de reconèixer el legat de tot això i demanar perdó per la part que ens toque o afecte. Recorde un singular documental ( http://www.youtube.com/watch?v=A7eEKDP_2QU ) al qual, el protagonista és un jove andí iniciat al xamanisme, continuador de la rica cosmogonia d'aquelles terres, que viatja al llarg del planeta fent parada en diferent llocs sagrats. El viatge és físic però també interior, vivint una experiència de trascendre el dolor del seu poble i dels altres pobles. És tracta d'una acció bé reflexionada, eixa si que ho és! I per la seua part és una mena de camí al trellat i l'acord, l'avinentesa des de l'inspiració i la consciència. És com alleugerar el dolor i curar les ferides del seu poble, però alhora, queda, per ací, sentir tot això i demanar perdó. Ens toca ara a nosaltres. No cal fer-ho 'oficiosament' però si des del cor, a nivell personal i col·lectiu. Què podem esperar dels estats implicats, inclòs el Vaticà?
Però de les persones, la gent, el poble, els pobles, hi esperem tot allò que calga. Tot està en procés, en contínua evolució...Poc a poc, l'apertura de consciència ens durà cap a cotes de major dignitat humana, i potser, aquest dia siga per a conmemorar la pau i l'amor de totes i tots els éssers humans (i resta de criatures), i pot ser, anant més lluny, no calguen ja celebracions doncs tot els dies seran de debó dies de fraternitat i de bé en el cor humà. Tots els dies són per a celebrar la vida, més val. Tampoc farà falta dir-li no a corporacions monstruoses que de santes no hi tenen més que el nom ;) Però mentrestant caldrà continuar avançant cap a eixe despertar de la conciència, auto-construint-nos dia a dia, poc a poc...