La plutja ha tornat;
des d'ahir divendres no ha parat de ploure bé,
mullant la terra a poc a poc.
I l'excursió d'este matí de dissabte, la segona de les visites als arbres i arbredes de Gandia no s'ha pogut fer.
Sense paraigua,
esperant un temps prudencial,
com a guia de la ruta de la universitat popular.
A la passarel·la, amb
Ausiàs March,
per si alguna gent valenta s'anima a participar.
Hem passetjat per sobre el riu intervingut
i xapotetjat entre el compactat i hanegat gravó
del poc adeqüat entorn per als protegits pins canaris del "recinte ferial" i "l'aparcader";
en canvi d'un bon cèrcol en consonància amb les amagades
però extenses i velles arrels
tan sòls un quadre al voltant de les seues soques amb la placa identificativa, al menys!
tot cal dir-ho, si!
al menys una capeta de gravó sota la compactada terra de baix
i no pas d'impermeables asfalts (per quant de temps?),
aire per a les arrels! Aire!
Fent companyia als arbres
rentant-se la pols,
obrint els ulls,
borrons incipients
beneïts per la plutja.
S'acaba l'espera
però avans de canviar els plans del matí,
hem fet una mena de pelegrinatge
a la part de miramar de la ciutat,
cap a on la redona de les afores on es troba l'alqueria Laborde.
Mal fanguer que s'apega a la sola de les botes,
mala compactació de l'entorn prou menguat (i ocupat) del gran i tocat llidoner (
Celtis australis),
amb fongs al costat del seu peu.
Les branques atirantades amb tensors d'acer, denoten una intervenció d'auxili
a un arbre mutil·lat però encara viu ...
Estem xopats però encara ens apropem a l'inmensa magnòlia (
Magnolia grandiflora) de tres cimals,
que es troba per fora del recinte actual de l'alqueria, avuí dissabte tancada, (seu de la televisió pública gandiana).
Sembla pel seu aspecte de conjunt que la magnòlia, esperançadorament es recupera lentament des de l'encertada aplicació de l'ordenança municipal de protecció de l'arbrat. Aviat farà grans i blanques flors.
No us la pergau! ;)
José Mª Peiró
