jove roure (martinenc?) fillolet sembrat fa anys de "bellota" al partidor de la senda del barranc de les Galeries de Ròtova (vall de Vernissa, la Safor)...el futur serà verd o no serà; sempre ho va èsser, naturalment. Sense fotosíntesi, com dimonis hi podriem estar ací nosaltres?
Apunts al voltant dels arbres, al voltant d'arbres.
Quines criatures més formidables i curioses.
Quines llegendes, quins mites, en qualsevol cultura humana hi són presents.
Quant s'ha escrit d'ells, i quant s'ha d'escriure encara, però no sabem si arribarà un dia que siguem de debó germans d'ells (i de nosaltres mateixa, clar). Supose que si, conform es va posant la cosa, ens va la vida...
He recuperat un "vell" arxiu d'unes poesies que vaig trobar en navegacions primerenques pel procelós mar de la xarxa.
Esta de Leonardo Boff és molt entranyable. Espere que per a tu també resulte així.
Un abraç arbori!
http://www.nidodepoesia.com/arboles.htm
No hay comentarios:
Publicar un comentario