Amics arbres · Arbres amics: Fer veure que planten un arbre

Amics arbres · Arbres amics: Fer veure que planten un arbre

Doncs,sí, quines controvèrsies, oi? M'en recorde de l'anomenat doble pensar del llibre d'Orwell 1984, que tant s'estila per exemple amb el cacaretjat "creixement sostenible", o, com és el cas, plantant un arbre, amb tota la simbologia i "política de bones intencions"que implica el fet de plantar un arbre, barrejada amb eixa trajectòria que tots ja sabem...(no pensem mal però sembla una mena de sacril·legi amb la sacralitat de la Terra).
En fí, pensem bé a pesar de tot i experimentem compassió per aquells que ja s'en adonen de que "se les va la olla".
Salut, pau i bé!

Tanabata

A banda del popular sant Fermí , avui 7 de juliol, al Japó es fa una celebració curiosa anomenada Tanabata, d'arrels xinesses.
La gent des d'uns dies abans va ficant desitjos escrits en tires de papers de colors i els deixa penjats de branques de bambú .
Conta la llegenda que n'hi havia una princesa que teixia a la vora d'un riu i el seu pare li presentà un pastor que habitava a l'altra part del riu. No més es coneixerem s'en van enamorar tan profundament que deixàren les seves obligacions oblidades fins al punt d'estar castigats a no poder-se retrobar més que una volta a l'any, el sèptim dia del sèptim mes. Van quedar transformats en un parell d'estrelles: ella en Vega i ell en Altaïr. El riu que lis separa no és cap altre que la Via Làctia. Si la resta de l'any es van portar bé i van fer la seva faena, el barquer del riu lis ajunta, però si no, la plutja fa que el riu no puga ser creuat fins al següent any, si tot va bé.
Esperem que enguany Altaïr i Vega hagen sigut bons..


Las hojas de bambú susurran
meciéndose en el alero del tejado.
Las estrellas brillan
en los granos de arena dorados y plateados.
Las tiras de papel de cinco colores ya las he escrito.
Las estrellas brillan,
nos miran desde el cielo.

ANIMEU-SE, DE VERES

WWW.VERNISSAVIU.ORG
WWW.VERNISSAVIU.ORG VOLUNTARIAT
www.vernissaviu.org CONREUS
VALENCIANS
WWW.VERNISSAVIU.ORG JOVES
www.vernissaviu.org ESTIU
www.vernissaviu.org VERNISSA
www.vernissaviu.org
www.vernissaviu.org AGRO-FORESTA
www.vernissaviu.org
www.vernissaviu.org www.vernissaviu.org

Animeu-se

Si us apeteix tirar una maneta refent sendes i marges de pedra, ensenyant-se coses relacionades amb la cultura dels nostres avis en un ambient jove i agradós..

Patent de corso

"Me siento pueblo" que diria Orson Wells en plena assistència a la plaça de bous.
Bo, i poble, el que es diu poble a on està. El que n'hi ha és una mena de masa catàrtica que sembla casi que siga la protagonista de la victòria final de la selecció nacional (espanyola) de "fumbo" . Masa, en certa manera, amb eixe "opi del poble"que comentaven, mentre Torres i altres craks tiomfàvem a Viena (crec), al programa de "canciones que nunca deberían de dejar de sonar en la radio" de "Islas de Robinson" de Ràdio 3 -per cert, molt bo, recomanable-. I al que anàvem, que la gent ho celebra, amb tot el dret, vaja. Espanya/ España no era campiona d'Europa des de feia 44 anys. Però que alhora que eixa il·lusió col·lectiva i compartida està la part rebutjada, de la neciesa, de les "rojigualdes" amb bou, dels sorolls dels cotxes, de l'acudit i l'humor fàcil..
Per uns moments, semblen oblidades les diferències i "fets diferencials", la desvertebració orteguiana, la desmemòria. Però bé..

Salut i copó!

"Collage" de Sant Joan

Composició floral amb plantes remeieres, algunes d'elles màgiques i/o solsticials.


<<; Salut, pau i bé!!! ;>>


"Bany de Sant Joan, salut tot el any"


<<; La pau i el bé de Chiara i Francesco per tot arreu s'irradien, xe! ;>>

"Quatre línies"

No calen excuses; no escribim res per ací i ja vam entrar al estiu! Són dies referencials, que poden servir de fita, i d'excusa per tal d'escriure "quatre línies" al quadern de camp, a esta mena de quadern que de camp en té molt poc últimament . I no serà per no xafar camp, no. El que passa és que no m'acabe de fer l'ànim de reflectir ací apunts fenològics, meteorològics, ecològics i fins i tot vitals amb una certa periodicitat.
I parlant de quatre línies, que, tot siga dit, ja ens vam passar, a voltes m'he plantejat la possibilitat d'una periodicitat gran a canvi d'una major brevetat del textes, articles o "posts", és a dir les quatre línies en el sentit literal. Tot s'andarà, vaja, que ens obligarem a escriure més sovint.

En fí, per acabar, donar la "benvinguda blocaire", que ja ens ho deixàvem ací, a l'amic Roger Cremades i Rodeja, amb la seva bitàcola Pel paisatge
Des d'ací, també li desitjem una llarga i interessant trajectòria.