"No tengo asiento"

Ja fa anys, observant la vida de Teresa d'Àvila, infatigable trescadora de camins inmaterials però, com a bona dona que era, amb els peus a terra (tot i que potser, alguna volta no solo el cor se li alçara molt amunt), me l'imaginava d'ací cap allà, cercant llocs a on fundar convents i amb exigues estonetes, ja a soles amb el seu Estimat, a la celda amb una llàntia o ciri per tal de poder fer-li algunes llínies de tinta al pergamí, i dient això de "No tengo asiento"... Em resulta , pasats els anys, una frase molt propera en situacions en que el temps sembla fugir per molt que t'afanyes en desacelerar i poder-lo agafar.
Es tracta d'una sensació que ben segur que ja haveu viscut .

A més de la "falta de temps", últimament tinc abandonadeta la bitàcola per causes que no acabe de comprendre bé. Resulta què el porta va tornar a quedar-se sense connexió a Internet (no és la primera vegada, ni supose que serà la última), i la faeneta per a restaurar-lo em va llevar el seu preciós temps. Total, dues setmanetes sense apropar-me casi a ciberlocutoris ni biblioteques, aprofitant el temps lliure per a ensenyar-me , per fí, i no era tan complicat, a fer una còpia de seguretat, pensant en gastar "l'últim remei", o siga, el disc de recuperació del sistema, ja que l'intent -el primer intent- de restaurar-lo no va resultar profitós. Però a la segona va la vençuda; una vegada ja tenia "l'Arca" plena de "trastos estimats", carpetes i arxius a manta, vaig fer un segon intent de restauració del sistema a un punt més antic, el dia de sant Jordi, amb una certa simbologia del triumf sobre la "bèstia virtual". I vaja si va resultar. I pel moment, fins ara. I esperem què per molt de temps.
La part més roïna si més no, com en altres ocasions anteriors és que no me donat de perquè va petar, i així em perd la possibilitat d'evitar l'ocasió, si és què està al meu abast , si torna a passar.
Tot això, és clar, ho supose al menys , descartant tota mena de teoria conspiratòria ;)