Un any per ací

Feia tant que no escribia!
M'obligue a escriure encara que siga unes poques llínies per tal de celebrar un any de vida del quadern, d'este blog tan esporàdic i incostant. En certa forma és un compromís amb mí i també amb els amics, companys i la resta de persones que ho puguen llegir.
Al encetar-lo no teniem ningú repte; com a horitzó, tan sols escriure anotacions, comentaris i reflexions però amb este mitjà o soport digital, que em possibilita de guardar-lo tot i de tindre-lo tot més a mà.

I per a no perdre el costum d'escriure al voltant de celebracions, i encara que no m'imagineu molt "beato" (o si?), recordem que entrem a l'Advent (del llatí adventus Redemptoris), què paradoxalment, poc té que veure amb la parafernàlia capitalista que es munta en esta època de l'any...

Al món cristià s'espera la vinguda del Redemptor. Es prepara una corona amb quatre veles, una per cada setmana que falta fins a Nadal: l'amor, la pau, la tolerància i la fe, tractant de reflexionar i millorar en cadascuna d'estes virtuts la setmana corresponent. Quasi res, en els temps que vivim, sigam o no creients i/o practicants de valors ètics.

En tot cas, també ens trobem al final de la tardor, als dies més curts de l'any, propers al solstici d'hivern, esperat amb gana ara i sempre, a totes les èpoques, com per exemple pels nostres avantpassats (?) celtibèrics, doncs a partir d'eixe moment començarà a allargar el dia, amb tot allò que de beneficiós en porta.