CLAVES DE LOS INDIOS HOPI PARA VIVIR EL AMOR INCONDICIONAL

CLAVES DE LOS INDIOS HOPI PARA VIVIR EL AMOR INCONDICIONAL


Eres único, diferente de todos los otros.
Sin reserva ni duda permito que estés en el mundo como eres, sin un pensamiento o palabra de juicio...
No veo error alguno en las cosas que puedas decir, ni hacer, sentir y creer porque entiendo que te estás honrando a ti mismo al ser y hacer lo que es verdad par ti.
No puedo recorrer la vida con tus ojos ni verla a través de tu corazón.
No he estado donde tú has estado ni experimentado lo que has experimentado, viendo la vida desde tu perspectiva única.

Te aprecio exactamente como eres, siendo tu propia y singular chispa de la Conciencia Infinita, buscando encontrar tu propia forma individual de relacionarte con el mundo.
Sin reserva ni duda, te permito cada elección para que aprendas de la forma que te parezca apropiada.

Es vital que seas tu propia persona y no alguien que yo u otros piensen que "deberías" ser.
En la medida de mi capacidad, sin denigrarme o ponerme en un compromiso, te apoyaré en eso. No puedo saber que es lo mejor para ti, lo que es verdad o lo que necesitas, porque no sé lo que has elegido aprender, cómo has elegido aprenderlo, con quién o en qué periodo de tiempo. Solo tú puedes sentir tu excitación interna y escuchar tu voz interna, yo sólo tengo la mía. Reconozco que, aunque sean diferentes entre sí, todas las maneras de percibir y experimentar las diferentes facetas de nuestro mundo, todas son válidas.

Sin reserva ni duda admito las elecciones que hagas en cada momento. No emito juicio sobre esto porque es imprescindible que honre tu derecho a tu evolución individual, porque esto da poder a ese derecho para mí y para todos los otros.

A aquellos que elegirían un camino que no puedo andar o que no andaría y aunque pueda que elija no añadir mi poder y mi energía a ese camino, nunca negaré el regalo de amor que Dios me ha concedido para toda la Creación. Como te amo, así seré amado. Así como siembro, recogeré.


Sin reserva ni duda, te permito el derecho universal de libre albedrío para andar tu propio camino, creando etapas o manteniéndote quieto cuando sientas que es apropiado para ti.

No puedo ver siempre el cuadro más grande del Orden Divino y así no emitiré juicio sobre si tus pasos son grandes o pequeños, ligeros o pesados o conduzcan hacia arriba o hacia abajo, porque esto sólo sería mi punto de vista. Aunque vea que no haces nada y juzgue que esto es indigno, yo reconozco que puede que seas el que traiga una gran sanación al permanecer en calma, bendecido por la Luz de Dios.

Porque es el derecho inalienable de toda vida el elegir su propia evolución, y sin reserva ni duda, reconozco tu derecho a determinar tu propio futuro.

Con humildad, me postro ante la comprensión de que el camino que veo es mejor para mi, no significa que sea también correcto para ti, que lo que yo creo no es necesariamente verdad para ti.

Sé que eres guiado como yo lo soy, siguiendo tu entusiasmo interno por conocer tu propio camino. Sé que muchas razas, religiones, costumbres, nacionalidades y creencias en nuestro mundo nos traen una gran riqueza y nos procuran los beneficios y enseñanzas de tal diversidad. Sé que cada uno de nosotros aprende en nuestra manera única para devolver ese amor y sabiduría al TODO.

Entiendo que si sólo hubiese una forma de hacer algo, sólo necesitaría haber una persona.

Apreciaré tu luz interna única, te comportes o no de la manera en la que considero que deberías, aunque creas en cosas que yo no creo.
Entiendo que eres verdaderamente mi hermano y mi hermana, aunque puede que hayas nacido en un lugar diferente y creas en diferentes ideales.
El amor que siento es por absolutamente todo lo que ES.
Sé que cada cosa viva es una parte de una conciencia y siento un amor profundo por cada persona, animal, árbol, piedra y flor, por cada pájaro, río y océano y por todo lo que es en el mundo.

Vivo mi vida en servicio amoroso, siendo el mejor YO que pueda, haciéndome más sabio en la perfección de la Verdad Divina, haciéndome más feliz, más sano, y cada vez más abundante y gozoso. Aunque a lo largo del camino puede que me gustes, sienta indiferencia por ti, o me disgustes, no voy a dejar de amarte, de honrar tu singularidad y de permitirte ser tú.


Esta es la llave de la paz y armonía en nuestras vidas y en nuestra Tierra porque es la piedra central del Amor Incondicional.

Esfuerzo y Servicio Desinteresados: LAS ELECCIONES DEL 20-N Y EL DESARROLLO DEL FACTOR...

Esfuerzo y Servicio Desinteresados: LAS ELECCIONES DEL 20-N Y EL DESARROLLO DEL FACTOR...: LAS ELECCIONES DEL 20-N Y EL DESARROLLO DEL FACTOR CONSCIENTE                 Las elecciones del 20 de noviembre de 2011 tienen lugar en una...

Diada d'Estellés 2011

De quan en quan llegim al poeta, fugaçment, sovint, un encapaçalament d'algun text ens atrau la mirada, sobre tot si apareix un motiu vegetal, si, és la veritat, tot i que llegir-li entrat en passió d'enamorats no ens deixa indiferents, però, per exemple...
Al passat agost, un dilluns de fira a Xàtiva em compré a una parada de llibretaires un exemplar de l'autor anomenat Xàtiva editat el 1980 per l'Associació d'Amics de la Costera i amb unes boniques il·lustracions de Joan Ramos. No em quedaven diners i ma mare realment m'ho va regalar, tot siga dit! Com que l'exemplar està recent, parat a la tauleta del costat del llit, l'he pogut fulletjar. Aprofite aquet dia per a compartir ací algunes peces a més de altra trobada a l'Herbari breu de la Safor de Joan Pellicer (LA ROSELLA).
Què us agraden! :)

FUNERAL DE LA COVA NEGRA
5

Cova negra de llavis fins,
cova, cova.
Cova negra de llavis fins
on em bec a grans glops la vida
mirant el cel.

Cova secreta, breu reducte,
cova, cova.
Cova secreta, breu reducte,
jo fundaré la vida en tu,
de pèls mullats.

Cova negra, cova secreta,
cova, cova.
Damunt teu fundaré el meu temple
i fundaré la meua ràbia,
tambor, tambor.

Tambor del ventre fecundat,
cova, cova.
Tambor del ventre fecundat,
sortirà per la boca negra
tota la vida.

Obscur secret inescrutable,
cova, cova.
Tot és secret, caminem sempre
entre calendaris rupestres,
no sabem res.


MATÍ

Horts quiets, dolcíssims. Espremeré la
llimona damunt el peix inerme. Veuré
créixer per damunt les palmes el vent.
Parres llimeres magraners
fruits del jorn.
A la nit canten els rossinyols si fa lluna.
Amor, t'estimaré
tota nua damunt els meus genolls. Amor,
t'estimaré, et donaré besades petites, reiterades,
damunt l'herba profana, passarà un riu
i no sabrem on passa, no sabrem res de res, ens estimarem.
Amor he de besar-te
els turmells els genolls els pits
l'anca de música,
les cames llarguíssimes el sexe de nacre el
ventre el melic.
Tanta lluna amor
tanta lluna amor. Hem de morir de tanta lluna
entre les verdes cuixes.
Parres llimeres tarongers llorers rossinyols.
Arriba!


CANÇÓ

Àlbers, àlbers,
àlbers tota la vida,
tota la nit,
tota l'alba
àlbers que sonen,
àlbers,
multiplicada música dels àlbers,
àlbers pentinant els cabells de la nit,
remorosa dels horts,
àlbers desordenant la roba de la novençana,
i entre els àlbers les fonts,
les cuixes de les fonts,
oh cuixes de ruixim acumulat,
cuixes de vidre, cuixes!

A dalt vibra la molsa.


<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3<3


LA ROSELLA



Amb un pessic, un sol pessic de brisa,

sols amb dos dits, amb dos dits sols de l'aire,

naixes i fuges, criatura aèria,

te'n vas al regne de les papallones,

ets i no ets, predominant rosella

per sobre el blat, i te'n vas i no tornes,

deixant als dits un tacte cereal,

un vague enyor, una suau tristesa,

el breu regal d'efímera durada

sols una pols, un no-res i ja tot,

filla del déu de la millor farina!

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

Indígnate pero sé feliz….

 

Indígnate, amigo, indígnate amiga, indignémonos amig@s, amigxs, pero éso sí, al sol con sombrero, y a pesar de las aglomeraciones playeras, qué suerte que tenemos, que tenemos vida, y tiempo para “perderlo” con “pavadas”, que podemos escribir, leer, tenemos internet para compartir, para gritar indignadamente, pero felizmente por estar vivos, aunque no nos gusten cosas de nosotrxs y del mundo, pero ahí estamos, seguimos caminando, por la arena y el asfalto, por la senda y el camino…tratando de ser felices, con todos los tapujos y zancadillas que involuntariamente, en el fondo, nos da el mundo…avanti!!!

Boscos a la Safor...

Demà la 1ª conferència "Els boscos ibèrics" amb el Dr. Helios Sainz Olleros, enginyer de monts (forests) i professor de geobotànica de l'autònoma de Madrid :P





Visions històriques i ecològiques
dels boscos de la Safor


Cicle de conferències, ruta guiada i exposicions amb motiu de l’any internacional dels boscos
Gandia, març, abril, maig de 2011

Cicle que pretén fer un recorregut interdisciplinari pels paisatges i els boscos que han format part de l’escenari històric de la comarca de la Safor.

Lloc de celebració i horari: Casa de Cultura Marqués de González Quirós de Gandia. 20:00 h. Entrada lliure.


Activitats programades :

Març
· 31 de març, dijous. Xerrada “Els boscos ibèrics, singularitat i estat de conservació”. Dr. Helios Sainz. Enginyer de forests (monts) i expert en geobotànica, professor de la Universitat Autònoma de Madrid, part de l’equip redactor del Pla Forestal Espanyol. Organitza: CEIC

Abril
· 3 d’abril, diumenge. Excursió “Els boscos de la Safor”. Guies Xavier Ródenas, Josep Sendra i José Mª Peiró. Enginyers de forests (monts) (X.R, J.M.P) i biòleg (J.S). Excursió al barranc de Manesa. Organitza: UPG-CEIC.

· 5 d’abril, dimarts. Xerrada “Habitar i transitar els boscos de La Safor a la prehistòria” Olga Gómez Pérez. Investigadora. Departament de Prehistòria i Arqueologia. Universitat de València. Organitza: Museu Arqueològic de Gandia –MAGa.

· 7 d’abril dijous. Xerrada “Una visió històrica i ecològica dels boscos del pirineu”. Dr. Joan Manuel Soriano. Geògraf, coordinador del Grup de Recerca d’Alta Muntanya de la Universitat Autònoma de Barcelona. Organitza: CEIC Alfons el Vell.

· 12 abril, dimarts. Xerrada “Domesticar la natura: els boscos i la marjal de la Safor a l’edat mitjana” Frederic Aparisi Romero. Universitat CEU Cardenal Herrera – Grup Harca.

· 22 d’abril, divendres. Inauguració exposició “25 anys d’estudis i publicacions mediambientals a la Safor” CEIC Alfons el Vell al Museu Arqueològic de Gandia- MAGa (fins al 23 de maig). Entrada gratuïta.

Maig
· Tallers didàctics i exposició al MAGa: “Fa molts anys hi havia…” Dissabtes i diumenges pel matí.

· Taller didàctic al MAGa per tal de commemorar 2011 any internacional dels boscos. Proposem un recorregut pels hàbitats que han format part de la prehistòria de la Safor i coneixerem l’aprofitament dels recursos que formaven eixos paratges. Descriure una evolució paisatgística on l’home va jugar un paper molt destacat i transformador. Reconstruirem els paisatges i els hàbitats dels jaciments més importants de la Safor.

· 6 de maig: Inauguració exposició “La custòdia del territori i els boscos”. AVINENÇA (fins al 6 de juny al MAGa). Entrada gratuïta.

Organitzen: CEIC Alfons el Vell · MAGa – Museu Arqueològic de Gandia · UPG – Universitat Popular de Gandia.

Sobre arbres

jove roure (martinenc?) fillolet sembrat fa anys de "bellota" al partidor de la senda del barranc de les Galeries de Ròtova (vall de Vernissa, la Safor)...el futur serà verd o no serà; sempre ho va èsser, naturalment. Sense fotosíntesi, com dimonis hi podriem estar ací nosaltres?



Apunts al voltant dels arbres, al voltant d'arbres.
Quines criatures més formidables i curioses.
Quines llegendes, quins mites, en qualsevol cultura humana hi són presents.
Quant s'ha escrit d'ells, i quant s'ha d'escriure encara, però no sabem si arribarà un dia que siguem de debó germans d'ells (i de nosaltres mateixa, clar). Supose que si, conform es va posant la cosa, ens va la vida...
He recuperat un "vell" arxiu d'unes poesies que vaig trobar en navegacions primerenques pel procelós mar de la xarxa.
Esta de Leonardo Boff és molt entranyable. Espere que per a tu també resulte així.
Un abraç arbori!

http://www.nidodepoesia.com/arboles.htm

Per la plutja....(Crònica d'una excursió que no va poder ser)

La plutja ha tornat;
des d'ahir divendres no ha parat de ploure bé,
mullant la terra a poc a poc.
I l'excursió d'este matí de dissabte, la segona de les visites als arbres i arbredes de Gandia no s'ha pogut fer.

Sense paraigua,
esperant un temps prudencial,
com a guia de la ruta de la universitat popular.
A la passarel·la, amb Ausiàs March,
per si alguna gent valenta s'anima a participar.

Hem passetjat per sobre el riu intervingut
i xapotetjat entre el compactat i hanegat gravó
del poc adeqüat entorn per als protegits pins canaris del "recinte ferial" i "l'aparcader";
en canvi d'un bon cèrcol en consonància amb les amagades
però extenses i velles arrels
tan sòls un quadre al voltant de les seues soques amb la placa identificativa, al menys!

tot cal dir-ho, si!
al menys una capeta de gravó sota la compactada terra de baix
i no pas d'impermeables asfalts (per quant de temps?),
aire per a les arrels! Aire!

Fent companyia als arbres
rentant-se la pols,
obrint els ulls,
borrons incipients
beneïts per la plutja.

S'acaba l'espera
però avans de canviar els plans del matí,
hem fet una mena de pelegrinatge
a la part de miramar de la ciutat,
cap a on la redona de les afores on es troba l'alqueria Laborde.

Mal fanguer que s'apega a la sola de les botes,
mala compactació de l'entorn prou menguat (i ocupat) del gran i tocat llidoner (Celtis australis),
amb fongs al costat del seu peu.
Les branques atirantades amb tensors d'acer, denoten una intervenció d'auxili
a un arbre mutil·lat però encara viu ...

Estem xopats però encara ens apropem a l'inmensa magnòlia (Magnolia grandiflora) de tres cimals,
que es troba per fora del recinte actual de l'alqueria, avuí dissabte tancada, (seu de la televisió pública gandiana).

Sembla pel seu aspecte de conjunt que la magnòlia, esperançadorament es recupera lentament des de l'encertada aplicació de l'ordenança municipal de protecció de l'arbrat. Aviat farà grans i blanques flors.
No us la pergau! ;)

José Mª Peiró